L'Europa Medieval: De l'Expansió a la Crisi (S. XI-XIV)

Millores Agrícoles i Producció al Segle XI

• Gràcies a la rotació triennal (dos trossos es cultivaven i un es deixava descansar) i l'ús de fems animals com a adob orgànic.
• Gràcies a nous instruments com l'arada de pala.
• Gràcies a l'ús de molins d'aigua o de vent.

Creixement Demogràfic i Noves Terres (S. XI)

• La població va augmentar per la millora de l'agricultura, la millora de l'alimentació i la disminució de les malalties.
• Es van aconseguir noves terres aprofitant les abandonades, talant boscos, assecant pantans o amb els pòlders (terres guanyades al mar a Holanda).

L'Expansió del Comerç Medieval (S. XI)

• Perquè a partir de burgs (barris d'artesans i comerciants prop de castells o monestirs), es van crear noves ciutats.
• Perquè els pagesos duien els excedents a vendre a la ciutat.
• Perquè el comerç amb la Mediterrània oriental es va intensificar amb les Croades.

L'Emergència de la Burgesia i la seva Riquesa

• La societat feudal va ser transformada pel creixement de les ciutats, on hi vivien artesans i comerciants que no depenien de cap senyor feudal. Així va aparèixer un nou grup social: la burgesia.
• La riquesa de la burgesia no depenia de la terra, sinó dels diners que obtenien.
• Dins la burgesia es distingien:
  • Alta burgesia: grans comerciants i banquers.
  • Petita burgesia: mestres artesans i petits comerciants.

Altres Grups Socials a les Ciutats Medievals

• Nobles i eclesiàstics, que hi construïen palaus.
• Altres grups més humils eren artesans, criats, gent sense ofici i captaires.
• També hi vivien minories religioses com els jueus, que vivien en barris separats (aljames o calls).

Govern Urbà i Patriciat a les Ciutats Medievals

• Primer estava format per comunes o assemblees de tots els veïns. Després es van elegir magistrats (regidors) dirigits per un batlle.
• L'ajuntament era l'edifici on es reunien els membres del govern de la ciutat.
• Les famílies riques eren el patriciat urbà.

Artesans i Gremis: Organització del Treball Urbà

• A la ciutat es feien els productes manufacturats. Els gremis (associacions d'artesans d'un mateix ofici) s'agrupaven per carrers.
• El treball artesà es feia en tallers petits, que alhora eren habitatge. El propietari n'era el mestre artesà.
• Els treballadors dels tallers primer eren aprenents, després oficials i més tard mestres artesans.
• Cada gremi controlava la quantitat, la qualitat i els preus dels productes. Ningú podia exercir d'artesà a la ciutat sense permís del gremi.

El Mercat Setmanal i els Intercanvis Comercials

• El mercat es feia setmanalment.
• Els pagesos intercanviaven productes agrícoles per productes artesans.
• Els mercaders també venien els seus productes al mercat.

Les Fires Medievals: Grans Centres de Comerç

• Les fires eren grans mercats que se celebraven normalment un cop l'any, on es compraven i venien molts productes.
• Les fires més importants d'Europa eren les de la Xampanya (França).
• Es van crear lleis per protegir els mercaders.

Rutes Comercials i la Lliga Hanseàtica

• La primera gran ruta era la del Mediterrani. Ciutats com Venècia, Gènova, Marsella, Barcelona o València comerciaven amb el Pròxim Orient i l'Imperi Bizantí.
• La segona gran ruta era la de l'Atlàntic i el Bàltic. La ruta partia de Lisboa, passava pel Cantàbric i arribava al Bàltic.
• La Hansa era una gran agrupació de comerciants del mar Bàltic.

Moneda, Interès i Lletra de Canvi Medievals

• Les monedes es feien amb or, plata o aliatges de plata i coure.
• Els interessos eren els diners extra que s'havien de pagar a qui deixava diners.
• La lletra de canvi era un document que permetia viatjar sense portar diners en efectiu, a canvi d'un dipòsit.

Aliança entre Burgesia i Monarquia

• El grup que va deixar diners va ser la burgesia.
• Per aconseguir els diners de la burgesia, els reis els van oferir cartes de privilegis (que els feien lliures, no sotmesos a cap noble), monopolis comercials, drets a obrir mercats i a circular per tot el regne.
• Els burgesos demanaven establir les seves pròpies lleis, triar els seus jutges i tenir governs locals.

Corts, Parlaments i Subsidis Reials

• Les reunions del rei amb els tres estaments es deien corts o parlaments.
• Els subsidis eren els diners que el rei demanava als estaments a les corts o parlaments.

La Crisi del Segle XIV: Causes Principals

• Males collites i mal clima (crisi agrària).
• La Pesta Negra, una malaltia que va causar moltes morts a Europa.
• Les guerres entre països, com la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra.

Pesta Negra: Contagi, Símptomes i Difusió

• Era una malaltia causada per un bacteri. Es transmetia sobretot per les picades de les puces que havien picat prèviament les rates, les principals transmissores de la malaltia.
• La Pesta es manifestava amb febre, problemes respiratoris i circulatoris, i un color negrós a la pell dels malalts.
• La Pesta Negra va començar a Orient i va arribar a Occident a través de vaixells genovesos.

Conseqüències de la Pesta Negra a Europa

• La despoblació: va morir entre el 30 i el 40% de la població europea. L'agricultura, l'artesania i el comerç es van reduir.
• La crisi social: els senyors feudals van apujar els impostos als pagesos supervivents. Els pagesos es van rebel·lar contra ells, i també la gent de les ciutats.
• La crisi religiosa: molta gent creia que la Pesta Negra era un càstig diví. Per això, es feien processons, flagel·lacions...