Europa a l'Edat Mitjana: Monarquies, Imperis i Cultura Bizantina

Europa a l'Edat Mitjana: Monarquies, Imperis i Cultura

1. Les Monarquies Germàniques i el Regne Visigot

L'Edat Mitjana s'estén des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476, fins al descobriment d'Amèrica, l'any 1492.

Els invasors germànics van adquirir dos aspectes fonamentals dels pobles que van conquerir: la llengua llatina i la religió cristiana. Això va facilitar la fusió progressiva dels invasors amb la població autòctona.

2. França Medieval: Dinasties i Governants

La primera dinastia que va governar França entre els segles V i VIII s'anomena l'Imperi Carolingi.

La dinastia de l'imperi més poderós d'Europa entre els segles V i VIII s'anomena Merovíngia.

El fundador de la dinastia Carolíngia va ser Carles Martell.

El principal monarca de l'Imperi Carolingi va ser Carlemany, qui va governar entre el 768 i el 814.

La dinastia que va substituir la Carolíngia va ser la dinastia Capet, al segle XI.

3. L'Imperi Romanogermànic i els Estats Pontificis

L'any 962, l'antic territori carolingi oriental es va constituir en l'Imperi Romanogermànic. (Nota: Aquí s'hauria d'inserir un mapa amb el nou nom i la divisió.)

Aquests nous territoris federals eren controlats pel rei Otó I.

4. L'Imperi Bizantí: Història, Poder i Cultura

4.1. Expansió i Etapes de Bizanci

L'emperador Justinià (527-565) va intentar recuperar l'Imperi Romà expandint les seves possessions. Va conquerir diversos territoris occidentals, incloent el nord d'Àfrica, la península Ibèrica, les illes del Mediterrani occidental i el sud-est de la península Ibèrica.

Bizanci va patir dues etapes principals a nivell polític, econòmic i cultural:

• Segles VI al XI (Emperador Justinià): Durant els segles VII i VIII, va perdre Palestina i part de la península Ibèrica.
• Final del segle XI: L'imperi és envaït i la seva capital, Constantinoble, canvia el nom a Istanbul.

4.2. El Poder a l'Imperi Bizantí

El màxim poder a l'Imperi Romà d'Orient o Imperi Bizantí el tenia l'emperador, anomenat basileus en grec.

Característiques dels basileus i com mantenien el seu poder:

• Poder polític: Tenien el màxim poder, organitzaven i governaven el territori.
• Poder militar: Eren els caps suprems de l'exèrcit.
• Poder religiós: Exercien una gran influència sobre l'Església.

4.3. El Codi Justinià

El Codi Justinià és un conjunt de lleis que estableix la justícia a l'Imperi Bizantí.

4.4. Característiques de la Cultura Bizantina

• Abandona la llengua llatina.
• Introdueix la cultura llatina.
• Continua tenint influències del cristianisme.
• La literatura i l'art es troben sota el control de l'emperador i l'Església.
• L'any 1054, l'Església Bizantina se separa de l'Església cristiana occidental (Gran Cisma).

4.5. Art Bizantí

Arquitectura Bizantina

• Tipus d'edificis: Principalment esglésies.
• Material: Generalment, les esglésies estaven construïdes amb pedra i maó.
• Tipus de planta: Planta de creu llatina. (Nota: Aquí s'hauria d'inserir un dibuix.)
• Característiques de l'exterior: Els exteriors de les esglésies eren molt senzills i austeros.
• Edifici més important: La basílica de Santa Sofia de Constantinoble. Va ser manada construir per l'emperador Justinià i inaugurada l'any 537. (Nota: Aquí s'hauria d'inserir una imatge de la basílica de Santa Sofia i les seves parts.)

Pintura Bizantina

• Quins dos suports s'utilitzen?
• Definició d'icones.