Europa al Segle XIX: Revolucions, Industrialització i Nacionalisme

Unitat 5: Europa al Segle XIX

5.1. La Revolució Demogràfica i Agrícola

• Supressió del guaret.
• Noves màquines i cultius.
• Nova estructura de propietat: de l'openfield (terreny obert) a l'enclosure (terreny tancat).

L'augment de la producció agrícola va provocar un creixement de la població. Va disminuir la fam i va augmentar la resistència a les epidèmies.

La natalitat al segle XVIII va créixer a causa de la millora econòmica, i al segle XIX va tornar a disminuir per la reducció de la mortalitat infantil.

• L'esperança de vida va créixer (al voltant dels 50 anys).

5.2. La Revolució Industrial

5.2.1. Les Màquines

Les màquines fan la feina de les persones més ràpidament, amb més quantitat, amb reducció de costos, i tots els productes són estàndards.

Tenen un inconvenient: cal fer una inversió, per tant, tenen un gran cost inicial.

5.2.2. Les Primeres Indústries

La indústria tèxtil cotonera es va beneficiar de:

• La prohibició d'importació de teles de l'Índia.
• No ser un sector reglamentat per gremis.
• El cotó és una matèria primera barata.

La indústria siderúrgica: el ferro necessita carbó per fondre'l. Com que el carbó vegetal era escàs i poc energètic, es va començar a utilitzar carbó mineral. També es va incloure el sistema de laminatge i pudelació.

Càrtel

Empreses que s'associen per fixar la producció i els preus.

Trust

Fusió d'empreses per formar una nova empresa.

Hòlding

Grup financer que inverteix capital.

El ferrocarril va ser un estímul important per a aquesta indústria.

L'extensió de la Revolució Industrial va fer de Gran Bretanya la primera potència mundial.

A Europa meridional, van aparèixer petits nuclis industrials, com a Itàlia (Piemont) i a Espanya (Catalunya).

A Europa oriental, es va mantenir una mentalitat més tradicional.

5.2.3. Transport

El transport va esdevenir més barat, ràpid i fàcil, afavorint així un major comerç.

El ferrocarril va aparèixer primer en mines.

• 1829: Stephenson va crear la locomotora.
• 1830: Es va inaugurar la primera línia de passatgers entre Manchester i Liverpool.

El primer vaixell de vapor va ser el 1807 als EUA, al riu Mississipí. El 1847 es va realitzar el primer viatge transatlàntic (més ràpid).

El comerç internacional va tenir dues postures principals:

• Lliurecanvisme: comerç lliure (promogut per Gran Bretanya).
• Proteccionisme: defensa dels petits productors mitjançant aranzels (duanes).

5.2.4. Capitalisme Industrial

Les bases del capitalisme industrial van ser fixades per l'economista Adam Smith a la seva obra "La riquesa de les nacions" (1776).

• El motor de l'economia és la recerca del màxim benefici.
• El preu dels productes ve determinat per la llei de l'oferta i demanda.
• L'Estat no ha d'intervenir en l'economia, només garantir la propietat i la seguretat.

5.3. La Revolució Obrera

5.3.1. Nova Organització Social

Els diners van estructurar les classes socials.

Les condicions de treball eren molt dolentes (12 hores diàries), i hi havia explotació infantil (nens de 8 anys).

5.3.2. Primeres Associacions Obreres

Els governs inicialment les van prohibir, i van aparèixer les "Societats de Socors Mutus": a canvi d'una quota, ajudaven els socis en cas de malaltia o acomiadament.

• 1834: Es va crear el primer sindicat intersectorial, la Great Trade Union.

Els sindicats van fer servir la vaga com a eina principal.

Objectius dels sindicats:

• Reducció de la jornada laboral (8 hores de treball, 8 de lleure, 8 de descans).
• Millores salarials (establir un salari mínim).
• Assegurar el dret d'associació.
• Regulació del treball infantil.

5.3.3. Marxisme (Socialisme) i Anarquisme

Aspectes comuns:

• Critiquen el sistema capitalista.
• Critiquen la societat de classes.
• Denuncien l'explotació.
• Critiquen la propietat privada.
• Busquen la destrucció del capitalisme i la instauració del socialisme, amb propietat col·lectiva.

Diferències:

Marxisme

• Conquesta de l'Estat (dictadura del proletariat).
• Creació d'un partit comunista.
• Maneres de conquerir l'Estat: reformista (per eleccions) o revolucionària (per violència).

Anarquisme

• Destrucció de l'Estat.
• Antiautoritarisme.
• No a l'acció política.
• Contraris al reformisme.
• Protagonisme per a les masses.
• "Acció directa" (incloent terrorisme) o educació i insurrecció general.

Manera d'actuar: Unificant-se a través de l'internacionalisme (a tot el món).

• 1864: Es funda l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), coneguda com la Primera Internacional, que es va dissoldre el 1876.
• 1889: Els marxistes funden la Segona Internacional, amb partits com els Laboristes (Gran Bretanya), el Partit Socialista Francès (PS), el SPD (Alemanya) i el PSOE.
• Van crear un himne comú ("La Internacional") i una Diada ("Primer de Maig").

Per què "Primer de Maig"? És el dia en què els treballadors van reivindicar les 8 hores de treball i va ser una data de moltes manifestacions.

La Segona Internacional va acabar dissolent-se al voltant del 1914-1916 per les baralles entre les dues branques del marxisme i l'esclat de la Primera Guerra Mundial.

Al 1919 es va formar la Tercera Internacional a Moscou, amb l'objectiu d'exportar la Revolució Russa a la resta d'Europa (marxistes revolucionaris comunistes).

La Quarta Internacional va ser fundada per Trotski (Partit Comunista Americà).

5.4. Les Revolucions Liberals i Nacionalistes

5.4.1. El Liberalisme

Ideologia que defensa l'individu com a base de la societat, on les persones són ciutadans. Defensen:

• L'Estat per garantir els drets i llibertats dels ciutadans.
• El sistema representatiu (parlament, lleis).
• La separació de poders.
• La propietat privada i l'economia de mercat.

L'absolutisme és el seu enemic.

5.4.2. El Nacionalisme

Objectiu: fer coincidir l'Estat amb la nació.

Moviment polític que defensa el dret de les nacions a la seva sobirania.

Estat

Organització política independent d'un territori.

Nació

Conjunt d'individus amb lligams culturals propis i voluntat de viure en comú.

5.4.3. Les Revolucions de 1820

Són revolucions de caràcter liberal protagonitzades per militars, sense gaire suport popular. Van tenir el seu origen a Espanya, amb Ferran VII.

• Al 1823, a França, s'imposa l'absolutisme (Els "Cent Mil Fills de Sant Lluís").
• A Portugal, es va mantenir la constitució després de les revoltes.
• A Itàlia, la revolta va triomfar fins que les tropes austríaques van imposar l'absolutisme.
• A Grècia, la revolució va ser liberal i nacionalista. Contra l'Imperi Otomà, Grècia es va independitzar el 1827, i es va expulsar a tots els que no eren grecs.
• Les colònies americanes es van independitzar durant la dècada de 1820 mitjançant revoltes liberals.

5.4.4. Les Revolucions de 1830

Revoltes liberals amb suport popular que van intentar instaurar governs liberals conservadors.

• França: Canvi de monarquia absolutista dels Borbons a monarquia liberal.
• Bèlgica (Leopold I): Amb ajuda de França, van proclamar la independència i la separació dels Països Baixos i Holanda. Es va proclamar una monarquia liberal.
• Els Estats Pontificis no van triomfar.

5.4.5. Les Revolucions de 1848

Coneixudes com la "Primavera dels Pobles" o "l'any de les revolucions". A l'oest d'Europa, es buscava el sufragi universal i la igualtat social, mentre que a l'est, tenien un caràcter més nacionalista.

• A França, amb el suport socialista, es va enderrocar Lluís Felip i es va proclamar la Segona República.
• A Itàlia, van fracassar.
• A Prússia i Àustria, els revoltats van aconseguir reformes de caràcter liberal.

Aquestes revoltes van començar per l'augment del preu del blat, ja que el 1845 hi va haver un període de males collites.

5.5. Unificacions d'Itàlia i Alemanya

5.5.1. Itàlia

Itàlia es trobava dividida en 6 estats i ocupada per Àustria. Hi havia dues propostes d'unificació:

• Democràtica: creació d'una república italiana. La revolta la van promoure els Carbonaris, una societat secreta.
• Monarquia liberal: promoguda pel Comte de Cavour (primer ministre) i Víctor Manuel II (rei del Piemont). Cavour la va impulsar en contra dels interessos d'Àustria.

Fases de la Unificació Italiana:

1. 1a Fase (1859): Guerra entre el Piemont i Àustria.
2. 2a Fase (1860-1861): Garibaldi va expulsar el rei de Sicília i va proclamar la república a Nàpols. El 1861, Víctor Manuel II es va autoproclamar Rei d'Itàlia, i Garibaldi va lliurar Nàpols. Els estats del centre d'Itàlia es van unir voluntàriament.
3. 3a Fase (1866): Es va ocupar el Vèneto aprofitant la guerra Austroprussiana.
4. 4a Fase (1870): Durant la Guerra Francoprussiana, el Piemont va ocupar els Estats Pontificis i Roma es va convertir en la capital d'Itàlia unificada. Els francesos, que defensaven Roma, van retirar les tropes.

Problemes de la Itàlia unificada:

• Diferències entre el nord industrial (ric) i el sud (pobre i endarrerit).
• L'Església no va acceptar el nou estat.
• Poc entusiasme per la Casa de Savoia (Víctor Manuel II).

5.5.2. Alemanya

Alemanya estava formada per 36 estats diferents.

Un element comú era l'idioma: l'alemany. La majoria d'ells formaven part de l'Imperi Romanogermànic.

Hi havia dos rivals principals per a la unificació:

Àustria

• Imperi multiètnic.
• Economia feble.
• Catòlica i amb alt prestigi.

Prússia

• Protestant i industrialitzada.
• Homogènia.

Es plantejaven dues visions d'unificació:

• La "Petita Alemanya": una unificació de tots els territoris excepte Àustria.
• La "Gran Alemanya": unificació de tot, inclòs Àustria.

Fases de la Unificació Alemanya:

1. Unió Duanera (1834): Creació del Zollverein, que incloïa tots els estats del nord d'Alemanya.
2. Guerra dels Ducats (1864): Prússia va declarar la guerra a Dinamarca. Es va annexionar Schleswig i Holstein per tal que tots els estats del nord d'Alemanya reconeguessin l'estat de Prússia.
3. Guerra Austroprussiana (1866): Els estats del nord d'Alemanya, sota el comandament de Prússia, van vèncer Àustria.
4. Guerra Francoprussiana (1870): Annexió d'Alsàcia i Lorena. Es va crear l'Imperi Alemany, amb Guillem I com a Kàiser (II Reich).

(*) Otto von Bismarck: Canceller de Guillem I (Prússia).