Europa entre l'Absolutisme i el Liberalisme (1815-1848)

La Restauració de l'Absolutisme

Després del restabliment dels monarques als seus trons, les quatre grans potències (Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria) van remodelar el mapa europeu en profit seu i sense tenir en compte les aspiracions nacionals dels pobles. En el Congrés de Viena es va acordar el retorn de França a les seves fronteres del 1792 i la divisió de l'Imperi Napoleònic entre els vencedors.

A Viena també es van establir els principis ideològics de la Restauració:

• La legitimitat dels monarques absoluts.
• La negació de la sobirania nacional.
• L'equilibri entre les grans potències mitjançant congressos periòdics.
• El dret d'intervenció en països estrangers.

Amb aquest objectiu es va crear la Santa Aliança (1815), un tractat d'ajuda mútua entre els monarques absoluts davant de qualsevol amenaça de revolució liberal.

Les Revolucions de 1830

El Congrés de Viena no va respectar els principis liberals ni tampoc les aspiracions nacionals d'alguns pobles europeus.

El liberalisme i el nacionalisme es van convertir en les dues forces d'oposició, que van impulsar les onades revolucionàries (1830 i 1848) que van posar fi al sistema de la Restauració.

Aquestes revolucions van significar la substitució de l'absolutisme per sistemes polítics liberals, basats en la sobirania nacional i el sufragi, i regits per una constitució, en els quals la burgesia tenia el poder.

El moviment es va iniciar a França, on, el juliol del 1830, es va derrocar el monarca absolut Carles X, que havia estat entronitzat després de la mort de Lluís XVIII. La revolució va situar Lluís Felip d'Orleans com a nou monarca constitucional. Per això va ser anomenat el «rei ciutadà».

L'any 1831 va esclatar una revolta a Polònia, que estava sota el domini autocràtic de l'Imperi Rus, però va ser reprimida durament per l'exèrcit tsarista.

1848: La Primavera dels Pobles

La revolució del 1848, coneguda com la «primavera dels pobles», va significar el despertar de les nacions que estaven sotmeses als grans imperis, on les demandes nacionalistes van anar acompanyades del desig de constituir nous governs liberals.

A l'Imperi Austríac, la revolta va tenir un caràcter liberal a Viena, on la revolució va obligar el canceller Metternich a dimitir. Però també va ser un alçament nacionalista a Hongria, Bohèmia, el nord d'Itàlia i la Confederació Germànica.

A França, un alçament popular el 25 de febrer va proclamar la II República, que va adoptar una sèrie de mesures democràtiques:

• Sufragi universal masculí.
• Llibertat de premsa.
• Abolició de la pena de mort.
• Reconeixement d'alguns drets per als treballadors.

Tot i que la majoria de les revolucions van ser sufocades, les reformes democràtiques i moltes aspiracions nacionalistes es van consolidar a Europa a la segona meitat del segle XIX.