Europa 1914-1949: Descenso a los infiernos

KERSHAW, Ian. Descenso a los infiernos. Europa 1914-1949.

Tema: I Guerra Mundial. Llibre de divulgació sobre la primera meitat del segle XX

• Comença parlant que la IGM era una guerra anunciada pels polítics europeus però que va estar a punt de l'autodestrucció europea.
• Després guerra belle epoque: creixement, opulència, pau, però només per a les classes i països rics.
• El capitalisme s'instala a escala mundial pel patró or com divisa mundial. Comporta imperialisme i predomini europeu del món.
• Optimisme front al passat. Però al temps la industrialització comporta pobresa i emigració i augment del vot d'esquerres i amenaça per a l'ordre polític establert.
• L'aparició de partits i sindicats és el canvi amb que les elits veuen amenaçat el seu poder. La idea de capitalisme explotador atrau la classe treballadora i fa crèixer els sindicats a partir de 1914.
• Els moviments socialistes passen de la idea revolucionaria a la reformista de canviar el capitalisme pacificament seguint els interessos dels treballadors.
• Per reduir eixes amenaçes els industrials i terratinents creen grups populistes inspirats en sentiments nacionalistes i racistes per mantindre el seu poder.
• Això comporta polarització de la política i tensió. Antisemitisme per exclusió social.
• Pensament eugenèsic:
  • • el talent era hereditari i la raça podia millorar geneticament.
    • Eliminar les persones amb conductes desviades.
• Al juliol 1914 els desitjos de guerra s'imposen als de pau. Principals responsables:
  • • • Alemanya: ambició de potència recolzant Austria-Hongria davant l'assassinat de Francesc Ferran per Serbia.
      • Imperi Austro-hongarés posava en perill el control dels Balcans per part de Serbia
      • Rússia no vol que Austria-Hongria domine els Balcans.
  • Aquestos tres països intensificaran el conflicte sobretot amb el “cheque en blanco” que Alemanya li va donar a Austria-Hongria .
  • Alemanya vol ser potència mundial i això la fa rivalitzar amb Gran Bretanya.
  • Periode d'aliances la Triple Entesa i la Triple Aliança. Les aliances no causaren la guerra, però varen fer que un conflicte localitzat passara a ser general.
  • Tensions entre França i Alemanya pel Marroc
  • Entre Bosnia-Herzagovina, Turquia, Austria i Servia en les dos guerres balcàniques.
  • Escalada d'armament.

CARNERO, Guillermo. Armamento, genocidio y pandemia:

la apoteosis de la muerte en la primera guerra mundial.

Tema: I Guerra Mundial

• Segons l'autor la guerra comença en 1914, però continua encara avui latent, després de la treva d'entreguerres i la continua inestabilitat que encara hi ha.
• Enorme mortalitat en eixa guerra com mai s'havia vist. També població civil.
• Apocalipsis per la gran quantitat de països i el seu poder econòmic, científic i tecnològic, producte de la II Revolució Industrial.
• És la primera guerra tecnològica. Gran desenvolupament d'artilleria, ametralladores, gasos, armes químiques, gas mostaza, zepellin, primers bombardejos aeris, guerra submarina...
• Es produeixen grans genocidis com l'armeni per part dels trucs .

Grip espanyola més morts pels moviments dels exercits afecta més i les condicions sanitàries són dolentes

Article de ARRANZ, Luis. Los pueblos no son traicionados, se equivocan.

És un anàlisi del llibre de FIGES, Luis. La revolución rusa. La tragedia de un pueblo.

Tema: Revolució rusa analitzada per Arranz escriptor fatxaleco espanyol que escriu en libertad digital i participa en FAES. Per tant atenció a que dius d'ell que li agradarà al prof.

• Figes el considera l'esdeveniment polític més important del segle XX la presa del poder per part dels bolxevics. Considera que és un llibre de molt d'èxit per 3 motius:
  • • La narració com millor forma d'explicar la història
    • La història política associada a la biografia, deixant de costat la historia social (això li agrada especialment ja que la història social la fan historiadors d'esquerres)
    • Fidelitat de l'historiador, no adoctrina (se pot concloure que els d'esquerres si adoctrinen)
• Tracta tots els aspectes de la dictadura política bolxevic:

• • • eliminació partits
    • dictadura dels sòviets
    • privilegis de la Nomenklatura
    • xarxes clientelars del partit.
• Veu en les propostes de Trotsky de mà dura amb el camperolat la construcció del Gran Gulag d'Stalin.
• Els russos blancs van ser derrotats pel russos rojos ja que aquestos van donar més oportunitats al camperolat.
• Amb exemples posa en evidència els defensors del bolxevisme.
• Vol que la crítica al bolxevisme i a Lenin siga compatible amb una postura historiogràfica progressista i no com una nostalgia al zarisme, per tant ignora el creixement econòmic de 1890-1914

• L'obra de Figes el que realment ataca és els historiadors marxixtes com Carr, Deutscher, Hill i Dobb que van ser els més estudiats i difosos en Espanya en els '60 i '70
• La revolució més la guerra i l'esperit de revenja porten el poble rus a una trampa mortal, per:
  • • • liquidació del zarisme
      • debilitat democràtica russa
      • derrota blancs en guerra civil
      • rebel·lió classe obrera i camperola.
  • Tot això porta a Lenin a difondre que estaven duent endavant una empresa d'emancipació social. I l'autor (Arranz) diu que Figes subestima la força ideològica d'aquesta mentira que té encara partidaris. Per a la seua desgràcia els que es dediquen a desmuntar eixa mentira són considerats contrarrevolucionaris. (el més important per a Arranz)

  En aquest article Arranz parla bé del llibre de Figes pel seu antimarxisme, ja que conclou que la revolució russa com alliberament de les classes baixes és una mentira. I critica Figes per no tindre en compte el que ell considera una mentida establerta pels historiadors marxistes als anys70 de segle XX.

  Article de BURUMA, Ian. Maestro del terror

  Anàlisi del llibre de MONTEFIORE, Simon Sebag.

  Tema: Stalinisme

  • Stalin trairia qualsevol per mantindre's al poder. Per a ell era més important la causa que els sentiments.
  • Vyshinski compara Stalin com a capo de la mafia i al PCUS com la Cosa Nostra.
  • Montefiore veu a Stalin com “un malevolo sumo sacerdote de un culto siniestro”
  • Cap de gangsters, tsar o patriarca bolxevic?
  • S'ha comparat amb Hitler amb la paranoia de viure de mentides.
  • No sols assassinava els que dubtaven d'ell sinó també els que podien dubtar.
  • El considera dèspota, tirà, mentirós.
  • Buruma considera excel·lent el llibre de Montefiore ja que és una crítica total a la figura de Stalin i els seus seguidors ja que no va fer cap cosa ben feta.

  • KENNEDY, David. Entre el miedo y la libertad.

    Los Estados Unidos de la Gran Depresión al fin de la II Guerra Mundial (1929-1945)

    Tema: Crisi del 29 i inicis II GM

    • Pròleg: 11 novembre de 1918 final I GM.:
      • • Hitler ( Alemanya), soldat ferit en la guerra: sentiments de ràbia, revenja
        • Churchill (Gran Bretanya), ministre: sentiments de pau i llibertat
        • Stalin (Unió soviètica), comissari del poble: sentiment de mort al capitalisme i revolució mundial
        • Roosevelt (Estats Units), secretari de l'armada: desilusionat per ser un simple funcionari.
    • Hitler i Churchill havien participat a la guerra, cosa que els havia donat satisfaccions.
    • 4 líders moldejats per la Gran Guerra que seran els que portaran les seues nacions a la següent.
    • Els 4 codiciaven el poder, sobretot Stalin que volia crear un nou imperi rus i Hitler la fusió

  Overy afirma que el règim de Hitler, pel recolzament popular, va aconseguir una vigència més gran en la població que el règim stalinista.

  El estalinisme no ha tornat, però sí l'autoritarisme rus amb alguns dels seus mètodes assassins.

  BEEVOR, Anthony. The Second World War.

  Tema: II Guerra Mundial

  • Alguns historiadors parlen de la guerra dels 30 anys 1914-1945.
  • Les esquerres marquen la guerra civil espanyola com el principi de la II GM.
  • Al voltant d'eixe inici es poden trobar moltes teories depenent si l'historiador és d'esquerres, dretes, asiàtic, occidental...
  • Alguns historiadors pensen que si França i Gran Bretanya hagueren estat preparades per a la guerra el 1938 , els esdeveniments hagueren sigut diferents, però la població no estava psicologicament preparada per a la guerra, molt desinformada pels polítics, diplomàtics la premsa.
  • Hitler es creu irreemplaçable i que el destí del Reich depen solament d'ell.
  • La sorpresa de Hitler va ser la ràpida intervenció en la guerra de les potències occidentals (Fr i G.B.) ja que ell volia mantindre la guerra separada en dos fronts i actuar en un després de l'altre. Però la Gran Bretanya tement la intenció de Hitler de dominar Europa va intervindre tot el seu antibelicisme tradicional.
  • • Culpabilitza Hitler del desatre de la guerra però analitza tots els antecedents (conflictes) que van convergir en eixe esclat, com les potències van anar prenent partit i la importància de la I GM en aquest desenllaç.
    • Stalin va matar més gent que Hitler perque Hitler va ser derrotat abans.

    Beevor tracta d'integrar la història des de dalt i des de baix i veure com les decisions de Hitler i Stalin van afectar les vides de soldats i civils.

    Els distints teatres de la guerra estaven interrelacionats.

    Mescla la Història amb majuscola, la de les grans operacions militars, amb les vivències del soldat de trinxera i el civil que fuig de les bombes.

    GREENPEACE. Why was the atomic bomb dropped in 1945?

    Tema: Postguerra i Guerra Freda

    • El 6 d'agost de 1945 l'avió Enola Gay llança la bomba sobre Hiroshima, el dia 9 sobre Nagasaki
    • L'administració americana ha desenvolupat una narrativa oficial dient que era militarment necessari llançar-la per acabar la guerra amb el Japó. L'alternativa que quedava era una invasió de Japó que haguera comportat moltes baixes militars.
    • Noves investigacions:
      • • • El motiu de Truman era entrar en Japó abans que no ho feren els soviètics i així limitar l'expansió soviètica en el Pacífic.
          • Volia usar el monopoli atòmic per liderar el món capitalista i relegar l'URSS a un segon pla.
    • Conseqüències:
      • • • Censura en els primers moments parlant de bases militars bombardejades i no ciutats
          • No permís a periodistes per visitar la zona i informar dels desastres que van minimitzar per no ficar-se en contra l'opinió pública.
      • Nova informació:
        • • • El motiu de Truman era entrar en Japó abans que no ho feren els soviètics i així limitar l'expansió soviètica en el Pacífic.
            • Va servir per amenaçar en altres conflictes.

      La història de la bomba atòmica mostra com la idea d'usar armes nuclears amb la intenció d'exercir un control global està ja en fallida.

      És una fallida moral sacrificar dos ciutats en contra de la llei internacional i malgrat el fet de no ser militarment necessari en la recerca d'Amèrica com a líder global

      PÉREZ LEDESMA, Manuel. Europa y el mundo: 3 siglos de historia.

      Tema: Anàlisi de dos historiadors importants al s.XX sobre la Europa contemporania

      • Critica el llibre de Gabriel Tortella “Los orígenes del siglo XXI. Un ensayo de historia social y económica contemporanea (és un dels principals historiadors econòmics espanyols)
      • Li critica que no parla d'història social. No té en compte els anàlisis de les classes socials i les seues transformacions, els canvis socials i les formes de mobilització.
      • Tortella parla d'un ordre liberal-burgés (sufragi censatàri i revolució industrial) a segle XIX i un ordre socialdemòcrata (sufragi universal i estat de benestar) al XX, separats per IGM.
      • Tortella elogia el capitalisme, però Pérez Ledesma li tira en cara que no reconega en el seu llibre el paper de les lluites obreres a l'hora de superar el sistemacap

      La segona part de l'article parla de Tony Judt i li critica que es centre al darrer mig segle de la història d'Europa.

      • És la història d'una pèrdua de poder, importància internacional i de la condició imperial dels estats del continent.
      • El que si li importa és la caiguda del fervor polític a Europa occidental i el descrèdit del marxisme a Europa oriental.

      Critica que no parle de la historia de l'establiment, consolidació i expansió de la democràcia per tot el continent, sobretot a finals dels '60 amb el final del predomini del marxisme i de les idees revolucionàries