Europa 1900-1918: Context, causes i conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Europa a inicis del segle XX: Context i règims polítics

Europa a la primera dècada del segle XX

• Segona Revolució Industrial
• Expansió imperialista
• Extensió dels ideals socialistes i anarquistes entre el moviment obrer

Règims polítics

Les democràcies occidentals

En els Estats europeus occidentals s’havien consolidat règims de tipus democràtic: monarquies parlamentàries com Gran Bretanya, Holanda, Suècia, Itàlia, Bèlgica o Espanya, o repúbliques com França o Portugal (el 1910).

• Règims constitucionals amb separació de poders i preeminència del poder legislatiu (Parlament) escollit per sufragi (idea de la sobirania popular).
• Pluripartidisme, que inclou partits progressistes i radicals, que en ocasions arriben a formar Govern. Sistema d’eleccions periòdiques i de programes electorals.
• Extensió del sufragi universal masculí.
• Legislacions socials i extensió dels drets civils i laborals.
• Democratització, amb mesures com l’obligatorietat i la gratuïtat de l’educació.
• La III República Francesa fou un exemple de laïcització de l’Estat, amb un model centralitzat i homogeni.

Els règims autoritaris

A l’Europa central i oriental es van mantenir règims de signe autoritari, on el Parlament estava sotmès a un fort poder executiu encapçalat pel monarca. Si bé des de les darreres dècades del segle XIX, per la pressió popular i pels canvis econòmics, havien evolucionat a fórmules liberals i fins i tot democràtiques, com a l’Imperi Alemany (sufragi universal masculí des del 1871, legalització dels partits polítics, primer sistema europeu de seguretat social, etc.).

• Instauració de formes democràtiques (Constitucions, Parlaments, eleccions...), però sovint falsejades o amb les competències limitades.
• Preeminència de la Corona i del poder executiu (el Govern) per sobre del legislatiu.
• Caràcter militarista dels règims.
• Forta pressió popular, sovint de caràcter socialista i anarquista, que provocà algunes concessions socials i l’extensió dels principals drets, com el dret de sufragi.

Els grans imperis plurinacionals

A l’orient europeu subsistien grans Imperis plurinacionals com l’Imperi Rus, l’Imperi d’Àustria-Hongria o l’Imperi Turc, que sotmetien diversos grups nacionals sota models autoritaris i centralistes.

• Sistemes polítics basats en una monarquia tradicional i autoritària, que governava amb mà de ferro el conjunt de pobles que s’englobaven dins de l’Imperi.
• A Àustria-Hongria, on governaven els Habsburg, els drets polítics que gaudien alemanys i hongaresos no eren compartits per les minories nacionals, com italians, croats, txecs, eslovacs, eslovens, polonesos...
• A la Rússia tsarista, els Romanov sustentaven el seu règim sobre una noblesa feudal i terratinent i en l’Església ortodoxa russa. Les petites reformes de signe liberal a partir de 1905 no van impedir un fort arrelament dels ideals revolucionaris entre la població obrera.
• L’Imperi Turc estava en una forta decadència que havia portat a la independència moltes nacions dels Balcans (Grècia ja al 1829, i després Sèrbia, Romania, Bulgària...). Des de la Revolució dels “Joves Turcs” de 1908, Turquia tenia un règim constitucional de signe liberal i modernitzador.

Aliances i conflictes previs a la Gran Guerra

Últimes dècades del XIX i inicis del XX a Europa

• El naixement del II Reich Alemany i la seva ràpida i intensa industrialització van convertir el seu canceller Otto Von Bismarck en el veritable centre de la diplomàcia europea de la seva època.
• Difícil equilibri a Europa entre les grans potències econòmiques i militars: la Gran Bretanya, França, l’Imperi Alemany, Rússia i l’Imperi Austrohongarès.
• Els conflictes entre potències, les rivalitats en la conquesta de nous mercats i per l’expansió imperialista van marcar un intens joc d’aliances i una veritable escalada militar a Europa (la Pau Armada).

Conflictes i rivalitats

• Rivalitat entre Alemanya i Gran Bretanya per la supremacia industrial en el món. Els britànics practicaven una política d’aïllament envers el continent, i se centraven sobretot en el seu Imperi colonial i en el domini dels oceans.
• Enemistat entre Alemanya i França. Les regions frontereres d’Alsàcia i Lorena formaven part de Prússia des de la guerra francoprussiana de 1871.
• Rússia i Àustria rivalitzaven pel domini sobre la regió dels Balcans, de la qual havien anat retrocedint els otomans durant el segle XIX.
• Alemanya i Rússia van anar empitjorant les seves relacions, especialment a partir que es van estrènyer els llaços diplomàtics i econòmics entre l’Imperi Rus i França des dels primers anys del segle XX.

Pactes i blocs militars

Els pactes i les aliances van anar canviant des de 1871, però aviat es van dibuixar els bàndols enfrontats:

• LA TRIPLE ALIANÇA, entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia (1882).
• LA TRIPLE ENTESA, entre França, Anglaterra i l’Imperi Rus (1907).

Els conflictes que van portar a la Gran Guerra

Conflictes entre potències imperialistes (Marroc)

Alemanya havia arribat tard al repartiment colonial, i aspirava a ampliar les seves possessions a Àfrica:

1. Intervenció alemanya en el conflicte entre França i el Marroc per l’establiment d’un Protectorat (1905).
2. Conferència d’Algesires (1906). S’estableixen els Protectorats francès i espanyol sobre el Marroc. El 1911 hi hagué una nova intervenció alemanya.
3. Compensació a Alemanya amb l’ampliació de la colònia del Camerun.

Conflictes nacionalistes a la regió dels Balcans

Enfrontament entre l’Imperi Austríac i Sèrbia pel projecte serbi d’unificar tots els territoris eslaus dels Balcans. Sèrbia comptava amb el suport de Rússia (moviment paneslavista).

Crisi dels Balcans

• 1908: Àustria s’annexiona Bòsnia i Hercegovina. Forta tensió militar amb Sèrbia i amb Rússia.
• 1912: Amb el suport rus, es forma la Lliga Balcànica (Sèrbia, Montenegro, Grècia i Bulgària), que ataca l’Imperi Otomà, reduint la seva presència territorial a Europa a la regió d’Istanbul. Independència d’Albània.
• 1913: Guerra entre Sèrbia i Bulgària. Els serbis són guanyadors i Bulgària perd importants territoris. La posició de Sèrbia es reforça com la gran opositora contra Àustria per crear un gran estat dels eslaus del sud.

Així, poc abans del 1914, les tensions diplomàtiques i l’escalada militar entre les diverses potències europees feien presagiar que qualsevol incident greu podia esdevenir un conflicte armat d’escala regional, que a causa de les aliances militars, podria convertir-se en una guerra europea global.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial

• Tensió diplomàtica i militar entre l’Imperi Austríac i Sèrbia els primers anys del segle XX.
• Maniobres militars austríaques el mes de juny de 1914 a prop de la frontera amb Sèrbia.
• 28 de juny de 1914: Es produeix a Sarajevo (Bòsnia), l’assassinat de l’hereu al tron austríac, l’arxiduc Ferran i la seva esposa, a mans d’un nacionalista serbi.
• Un mes després, el 28 de juliol de 1914, Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia, a la qual fa culpable de l’atemptat.
• La declaració de guerra a Sèrbia va posar en funcionament en els dies següents tot el joc de les aliances militars a Europa:
  • Rússia, aliada de Sèrbia, declara la guerra a Àustria.
  • Alemanya, aliada d’Àustria, declara la guerra a Sèrbia, a Rússia i a la seva aliada França.
  • La Gran Bretanya, que els primers dies va dubtar si donava suport als seus aliats francesos, va entrar a la guerra contra Alemanya i Àustria després de la invasió de Bèlgica per part dels alemanys.
  • Itàlia, membre de la Triple Aliança juntament amb Alemanya i Àustria, va mantenir-se neutral en un primer moment, i finalment, el 1915, decideix entrar a la guerra en el bàndol contrari.

Començava així l’estiu del 1914 una guerra que tenia, de moment, una dimensió europea, malgrat que també tenia una dimensió mundial, ja que part dels enfrontaments van tenir per escenari les colònies africanes.

La guerra tenia així diversos fronts: l’occidental, entre França i Alemanya; l’oriental, entre Alemanya i Rússia; i el balcànic, entre Àustria, Rússia i Sèrbia, amb els seus aliats (Romania...).

De la Guerra de Moviments a les Trinxeres

Esclat de la guerra (estiu de 1914)

• L’estratègia alemanya consistia en un atac fulminant a França, per aconseguir la seva rendició, i dedicar-se després al front oriental.
• La iniciativa de l’ofensiva la va tenir Alemanya, que va llançar un ràpid i intens atac el mes d’agost a França des de Bèlgica, amb una tàctica de Guerra Llampec (guerra de moviments).
• A inicis del setembre, els alemanys eren molt a prop de París, però l’exèrcit francès, sota el comandament del mariscal Joffre, va aturar l’avenç alemany a la Primera Batalla del Marne.
• Els russos no van resistir l’atac dels Imperis Centrals (batalla de Tannenberg, finals d’agost de 1914), i el 1915 els alemanys entren en territori rus, comandats per Hindenburg, ocupant Polònia i Lituània.

Guerra de posicions (o de trinxeres)

• Estabilització d’uns llargs fronts a occident i a orient, amb mínims avenços i retrocessos d’un i altre bàndol.
• Es produeix un terrible desgast militar en els fronts, sense canvis significatius i amb enormes pèrdues humanes. A la batalla de Verdun i a la del Somme (febrer – desembre de 1916), van morir més de 1.800.000 homes entre els dos bàndols.

Altres escenaris de la guerra

• Itàlia va entrar a la guerra el 1915 i es va enfrontar amb l’Imperi Austríac, davant del qual va patir una gran derrota a la batalla de Caporetto (1917).
• Bulgària i l’Imperi Otomà van entrar a la guerra el 1915 amb els Imperis Centrals. Els aliats van desembarcar un exèrcit a Gallipoli per ocupar l’entrada del Mar Negre, però sense un èxit immediat.
• Al mar, la flota britànica i l’alemanya es van enfrontar a la batalla de Jutlàndia, també amb un resultat incert.

1917: Canvis importants en el transcurs de la guerra

L'entrada dels Estats Units a la guerra

• Estats Units s’havia mantingut neutral i allunyat de la guerra, però l’enfonsament del vaixell Lusitània per un submarí alemany va provocar la declaració de guerra l’abril de 1917.
• El president Wilson va aportar una impressionant indústria de guerra i un poderós i modern exèrcit que va desequilibrar la balança militar en favor dels aliats (1918).

Rússia es retira de la guerra

• El triomf de la revolució bolxevic l’octubre de 1917 va tenir com a primera conseqüència la retirada de Rússia de la guerra i, per tant, la desaparició del front oriental per als alemanys, que ara podien concentrar el seu esforç militar a l’oest (Pau de Brest-Litovsk, març de 1918).
• Els alemanys ocupen tota Polònia, els estats bàltics, Ucraïna, Finlàndia i algunes regions de Bielorússia.
• Els alemanys van realitzar una última ofensiva a l’oest (Segona Batalla del Marne), però l’aportació nord-americana fou decisiva per a un esgotat exèrcit alemany, que no va poder resistir l’avenç aliat.
• Van esclatar diverses revoltes obreres a Berlín i a altres ciutats alemanyes, que van fer caure el govern del Kàiser Guillem i van proclamar la República. El nou govern va demanar l’armistici als aliats (11 de novembre de 1918).

La població europea davant la guerra

A favor: Propaganda i fervor nacionalista

• Els governs van desenvolupar, fent servir els nous mitjans de comunicació, intenses campanyes de propaganda patriòtica.
• Majoritàriament, la població es va abocar en un fervor nacionalista a favor de la guerra i per la derrota de l’enemic.

En contra: Pacifisme i repressió

• Els moviments pacifistes i obrers, contraris a la guerra, foren sovint bandejats pel moviment patriòtic dominant.
• Els contraris a la guerra (socialistes, anarquistes...) van ser perseguits i amb freqüència van patir represàlies.
• A Rússia, els bolxevics van mantenir una clara postura contrària a la guerra.

La Pau de Versalles i les conseqüències de la guerra

Conferències de pau i tractats

Al llarg del 1919 es van celebrar diverses Conferències de pau a París, entre els vencedors per determinar les condicions imposades als derrotats:

• Tractat de Saint-Germain (amb Àustria, setembre de 1919). Final de l’Imperi Austrohongarès i de la dinastia Habsburg. Àustria passa a ser una República. Separació d’Àustria i d’Hongria. Nous Estats independents: Iugoslàvia, Txecoslovàquia i Polònia.
• Tractat de Neuilly (amb Bulgària, novembre de 1919). Bulgària ha de cedir territoris a Grècia, Iugoslàvia i Romania.
• Tractat de Sèvres (amb l’Imperi Otomà, agost de 1920). Turquia, ara una República, perd tots els seus territoris al Pròxim Orient, i queda limitada a l’Àsia Menor i al territori europeu d’Istanbul.

Tractat de Versalles (amb Alemanya)

L’Imperi Alemany es converteix en la República de Weimar. Alemanya és considerada responsable de la guerra, i se li imposen sancions de gran duresa:

• Cessions territorials a França (Alsàcia i Lorena), a Dinamarca i a Polònia (el corredor de Danzig, que dividia el territori alemany en dos).
• Pèrdua de totes les colònies, que havien de ser administrades per la nova Societat de Nacions.
• Confiscació de tots els seus béns a l’exterior i de bona part de la seva flota.
• Desmilitarització de la Renània (regió fronterera amb França).
• Reducció del seu exèrcit a 100.000 homes.
• Pagament de “reparacions de guerra” als vencedors.

Aquestes condicions van tenir enormes repercussions econòmiques i socials sobre els alemanys, que van crear un fort sentiment d’humiliació i de ressentiment que hauria de desembocar anys després en un desig de revenja.

Conseqüències

Polítiques

• Creació de la Societat de Nacions (SdN), amb seu a Ginebra, com un organisme internacional per evitar nous conflictes entre potències.
• Irrupció d’una nova potència, els Estats Units, que imposa una política d’avenç de la democràcia i d’afavorir les nacionalitats.
• Desaparició dels Imperis plurinacionals.

Territorials

• Importants canvis en les fronteres europees i traspàs de territoris entre Estats.
• Aparició de nous Estats, sobretot a l’orient europeu (Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Iugoslàvia...).
• Canvis en el mapa colonial d’Àfrica.