Etnocentrisme, exclusió social i interculturalitat

Etnocentrisme

L'etnocentrisme és la tendència a considerar la pròpia cultura com a única i vàlida. Un grup/societat/cultura es considera superior als altres grups i rebutja, exclou i margina a tot aquell que no forma part d'ella. Acostuma a ser que les majories discriminen a les minories. Lévi-Strauss presenta l'etnocentrisme com natural i consustancial a l'espècie humana. La separació de cultures comporta conflictes, és per això que és necessari que sol hi hagi una única cultura amb els mateixos valors per a tothom així hi haurà menys enfrontaments gràcies a la igualtat de pensaments. La xenofòbia serveix per salvaguardar el propi territori.

Exclusió social

L'exclusió social fa referència a la manera com els individus poden veure's apartats d'una completa participació en la societat. Es pot dividir en 4 àmbits: exclusió d'una renda, del mercat de treball, dels serveis i de les relacions socials. L'exclusió s'inicia quan per algun motiu l'individu es torna vulnerable però no es produeix en la seva totalitat fins a la pèrdua real del poder de participació de l'individu. En el procés intervenen 4 esferes socials (personal, familiar, socio-econòmica, polític-administrativa) que interaccionen entre si de tal manera una d'elles podria compensar les desavantatges de l'altra. Poden apareixer conseqüències psicològiques i físiques. Els episodis d'exclusió social estimulen àrees emocionals relacionades amb el dolor.

Interculturalitat

L'interculturalitat és un tipus de relació que s'estableix intencionadament entre cultures i impulsa el diàleg i el trobament entre elles a partir del reconeixement mutu dels seus respectius valors i formes de vida. No es proposa unir les identitats de les cultures involucrades en una única, sinó reforçar-les solidàriament. Es vol igualtat de drets i que tota la societat estigui unida (fomenten la integració). És necessari la comunicació i la reflexió i la base de tot això és una educació adequada. Es defensa la diversitat. Ninguna cultura és més vàlida que cap altra. L'enfocament intercultural es caracteritza per 3 etapes: descentralització, penetració del sistema de l'altre i negociació.

Assimilacionisme

L'assimilacionisme és un model social per la integració dels immigrants que consisteix en obligar a les minories ètniques a adaptar-se a la cultura dominant abandonant la seva pròpia i aprenent els valors, idiomes, normes, etc., de la dominant.

Paulo Freire

Paulo Freire va ser un educador molt popular que va crear el "mètode de Freire", on es va centrar en l'educació per a joves i adults. Defensava potenciar el coneixement de les persones més pobres, menys escolaritzades i amb menor accés a béns i serveis. Característiques del seu pensament: cultiu per la curiositat, pràctiques horitzontals, actes de lectura pel món, problematització del món, ampliació del coneixement, interconnexió dels continguts i acció de compartir el món. Durant els anys 60 hi van haver mobilitzacions populars per aportar uns nous drets socials, es buscava crear noves estratègies de desenvolupament autònom pel país, l'educació tenia un paper central en el procés de la industrialització i es buscava una visió del treballador més moderna, tècnica i informada, és a dir, una major escolarització.

L'educació com a acte dialògic: l'educació vertical tracta de seguir una línia on l'educador està en una jerarquia i té autoritat sobre l'alumne que està obligat a obeir i no pensar. Es tracta d'una relació autoritària, antipedagògica i antidemocràtica on l'alumne es conforma amb el que li transmet l'educador sense mantenir diàleg. L'educació horitzontal, s'estableix una relació entre educador i alumne on es potencia el diàleg obert, la cooperació i la tolerància. Ningú és més que ningú, solament que els alumnes tenen menys coneixement que els educadors però això no vol dir que siguin menys que ells, sinó que estan en un procés de formació. No hem de saber el mateix que ells sinó que hem de crear la nostra perspectiva a través del que ja sabem i del que ens ensenyen, ampliant coneixements, per tal de canviar el món.

La problematització és reflexionar sobre un contingut que després t'ha donat una acció o sobre la mateixa acció. L'educació ideal per Freire consisteix en basar-se en els coneixements que ja tenen els alumnes, ampliant-los amb els de l'educador i així crear continguts de referència per a que l'alumne pugui reflexionar. En una pràctica interdisciplinària, hem d'enfrontar-nos als obstacles que sorgiran per la falta de connexió dels diferents continguts i la organització i descontextualització d'aquests. Amb la interdisciplinarietat hem de fer que tots els continguts que estudiem s'interrelacionin, és a dir, que hi hagi una base i d'aquesta es desencadenen els altres temes. Aquests continguts els anirem entenent poc a poc gràcies a la problematització.

El prejudici és l'actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la pertinença a aquest grup i l'estereotip és l'atribució generalitzada de determinades característiques d'alguns membres d'un grup al seu conjunt. S'atribueixen qualitats a una persona com a membre d'un grup i no des de la seva individualitat. 3 components dels prejudicis: cognitiu (les creences que tenim), afectiu (les emocions que sentim) i comportamental (la conducta que prenem). Això ens comporta a jutjar sense saber, fomenta la desigualtat, el racisme i el classisme. Els prejudicis es construeixen socialment a través del procés de socialització.