Ètiques de la Justícia: Relativisme Moral, Escepticisme i Sentit de l'Existència

Ètiques de la Justícia

Ètiques de la justícia: Kant va iniciar aquesta tradició, que s'ha anomenat deontologista, perquè es preocupa pel deure, per les normes, i també formalista, ja que de les normes li importa la forma i no els continguts.

Formalisme Ètic

Formalisme ètic: Crítica a les ètiques materials i heterònomes: Kant denomina les ètiques anteriors a ell ètiques materials de béns, perquè indiquen quina és la matèria, el contingut d'allò bo i també ètiques heterònomes, perquè identifiquen allò normalment bo amb un fi que la voluntat humana no es dóna a si mateixa sinó que li ve donat per la naturalesa.

La consciència moral: l'imperatiu categòric

La consciència moral: l'imperatiu categòric: Anomenem imperatius les ordres que ens ordenen obrar d'una manera o d'una altra. Aquests imperatius són de dos tipus:

• Hipotètics (obliguen només les persones que volen aconseguir un fi, l'acció expressada en l'ordre és un mitjà per aconseguir el fi, la forma de l'ordre és si vols ser x, has de fer y, són consells d'una raó prudencials o calculadora, no ordres morals)
• Categòrics (obliguen de forma universal i incondicional, mana sense condicions sense prometre res a canvi, són ordres morals, no s'ha de matar o no s'ha de mentir perquè fer-ho no és propi de persones)

La forma dels deures morals

La forma dels deures morals: Són deures morals els que tenen unes característiques formals que provenen de la raó. Les característiques són: És universal, es refereix a éssers que són fins en si mateixos i forma part d'una legislació universal en un regne dels fins.

Relativisme Moral

Relativisme moral: Consisteix a afirmar que els principis del que és just i del que és bo només podem trobar-los en l'interior de cada grup determinat i només valen per a aquest, però no per a tots els éssers humans.

Relativisme Cultural

Relativisme cultural: Segons el qual els criteris morals depenen exclusivament de les diferents cultures.

Contextualisme

Contextualisme: Segons el qual només podem saber si una proposta moral és correcta o incorrecta si la considerem dins de cada context d'acció.

Etnocentrisme

L'Etnocentrisme: Afirma la impossibilitat de justificar la bondat o no d'una opció amb qualsevol ésser humà per interlocutor.

L'Escepticisme

L'escepticisme: Afirma que com que no podem trobar cap criteri per preferir unes opcions o unes altres, cap és millor, i és impossible distingir realment entre el que és just i el que és injust, entre el que és bo i el que és dolent.

Subjectivisme

Subjectivisme: Les qüestions morals són subjectives, perquè mentre en el terreny científic és possible posar-se d'acord atenent les dades o els experiments, en el cas dels judicis morals no s'hi pot recórrer i per tant és impossible arribar a posar-se d'acord amb raons.

L'Emotivisme

L'emotivisme: Les afirmacions morals només pretenen expressar emocions i sentiments, i no augmentar el nostre coneixement.

Punts Dèbils d'Aquestes Posicions

Punts dèbils d'aquestes posicions: Són incapaces de retre compte del significat d'alguns termes morals i són incapaces d'explicar el fet que argumenten sobre qüestions morals.

Preguntes Filosòfiques

Pregunta pel Cosmos

Pregunta pel cosmos: La cosmologia, amb l'ajuda de les explicacions de l'astronomia, la física i les matemàtiques, estudia l'origen i l'evolució de l'univers.

L'origen de l'univers

L'origen de l'univers: Antecedents històrics (hi havia dues versions: El pensament de Déu planteja que la creació devia haver tingut lloc uns 5.000 aC. El pensament grec, acceptava com un fet inqüestionable l'existència de l'ésser humà i del món des de sempre) La perspectiva actual (Es planteja que l'univers es va crear fa 15.000 milions d'anys. S'anomena aquest moment big bang. L'univers va començar sent infinitament petit, amb una gran temperatura, quan es va començar a refredar es van formar els nuclis d'hidrogen i d'heli que girant a causa de la seva gravetat va crear les estrelles. El sol es va formar a partir d'un núvol de gas que contenia les restes de supernoves anteriors. La Terra i altres planetes es van formar a partir de l'acumulació d'elements pesats d'aquest núvol. En un futur pot continuar expandint-se o a contraure's fins a crear un altre forta explosió.

La Pregunta pel Sentit de l'Existència

La pregunta pel sentit de l'existència: El terme sentit té molts significats, però les accepcions més importants des del punt de vista filosòfic són tres: com a finalitat, com a significació i com a valor.