Ètiques i Conceptes Clau en Treball Social: Guia Essencial
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras materias
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,59 KB
L'Utilitarisme Normatiu Ideal i les seves Bases
Defensat per Downie i Telfer (1980), l'utilitarisme normatiu ideal es basa en el respecte envers les persones. Neix de la fusió de l'ètica Kantiana i la utilitarista, davant el buit deixat per aquestes dues ètiques basades en plantejaments teòrics idealitzats de moralitat: la seva aplicabilitat en les situacions quotidianes.
Tant l'ètica Kantiana com la utilitarista han estat definides, des de sectors crítics feministes i afroamericans, com a ètica de la justícia, perquè es fonamenta en un sistema de drets i deures individuals i uns principis morals abstractes, com ara:
- La imparcialitat
- La racionalitat
L'Ètica de l'Assistència: Relacions i Identitat
Els seus principis guia són:
- Les relacions
- La comunicació
- La cooperació
Parteix de la idea que les relacions amb els altres i el fet moral són part de la identitat de la persona. De manera que una persona actuaria d'acord amb una moralitat tant perquè contribueix a un fi bo com perquè forma part de la seva identitat i, per tant, contribueix a la seva realització personal.
Una ètica de l'assistència o de la virtut qüestiona la separació dels espais públic i privat i, per tant, desafia l'organització social i de poder dominant.
Ètiques Radicals: Crítica i Canvi Social
Al llarg dels anys 70 i 80, apareixen ètiques d'arrel marxista i antiopressiva que sotmeten a una crítica econòmica i estructural els serveis socials i consideren els treballadors socials com a agents de control social.
En la mateixa línia, Michel Foucault afirma que la societat moderna exercita els seus sistemes de control de poder i coneixement. Suggereix que, davant la “trampa de la visibilitat” –en referència al model de presó amb un sol guàrdia ocult proposat per Bentham–, en tots els àmbits de la societat moderna existeix un tipus de “presó contínua”: des de les presons de màxima seguretat, els treballadors socials, la policia, els mestres, fins i tot la nostra feina diària i la vida quotidiana. Tot es troba connectat mitjançant la vigilància –deliberada o no– d'uns éssers humans per altres, en la recerca d'una “normalització” generalitzada.
Seguint Marx, la moral no és res més que una il·lusió burgesa pel control i la dominació i, destaca la necessitat d'una praxis, és a dir, una acció compromesa en la qual es fa palesa la inseparabilitat entre coneixements, valors i capacitats.
Aquesta perspectiva entén que el paper del treballador social hauria de ser d'agent de canvi, és a dir, desenvolupar la consciència dels usuaris per estimular l'acció col·lectiva a favor del canvi social: el treball social radical.