Ètiques i Conceptes Clau en Treball Social: Guia Essencial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,59 KB

L'Utilitarisme Normatiu Ideal i les seves Bases

Defensat per Downie i Telfer (1980), l'utilitarisme normatiu ideal es basa en el respecte envers les persones. Neix de la fusió de l'ètica Kantiana i la utilitarista, davant el buit deixat per aquestes dues ètiques basades en plantejaments teòrics idealitzats de moralitat: la seva aplicabilitat en les situacions quotidianes.

Tant l'ètica Kantiana com la utilitarista han estat definides, des de sectors crítics feministes i afroamericans, com a ètica de la justícia, perquè es fonamenta en un sistema de drets i deures individuals i uns principis morals abstractes, com ara:

  • La imparcialitat
  • La racionalitat

L'Ètica de l'Assistència: Relacions i Identitat

Els seus principis guia són:

  • Les relacions
  • La comunicació
  • La cooperació

Parteix de la idea que les relacions amb els altres i el fet moral són part de la identitat de la persona. De manera que una persona actuaria d'acord amb una moralitat tant perquè contribueix a un fi bo com perquè forma part de la seva identitat i, per tant, contribueix a la seva realització personal.

Una ètica de l'assistència o de la virtut qüestiona la separació dels espais públic i privat i, per tant, desafia l'organització social i de poder dominant.

Ètiques Radicals: Crítica i Canvi Social

Al llarg dels anys 70 i 80, apareixen ètiques d'arrel marxista i antiopressiva que sotmeten a una crítica econòmica i estructural els serveis socials i consideren els treballadors socials com a agents de control social.

En la mateixa línia, Michel Foucault afirma que la societat moderna exercita els seus sistemes de control de poder i coneixement. Suggereix que, davant la “trampa de la visibilitat” –en referència al model de presó amb un sol guàrdia ocult proposat per Bentham–, en tots els àmbits de la societat moderna existeix un tipus de “presó contínua”: des de les presons de màxima seguretat, els treballadors socials, la policia, els mestres, fins i tot la nostra feina diària i la vida quotidiana. Tot es troba connectat mitjançant la vigilància –deliberada o no– d'uns éssers humans per altres, en la recerca d'una “normalització” generalitzada.

Seguint Marx, la moral no és res més que una il·lusió burgesa pel control i la dominació i, destaca la necessitat d'una praxis, és a dir, una acció compromesa en la qual es fa palesa la inseparabilitat entre coneixements, valors i capacitats.

Aquesta perspectiva entén que el paper del treballador social hauria de ser d'agent de canvi, és a dir, desenvolupar la consciència dels usuaris per estimular l'acció col·lectiva a favor del canvi social: el treball social radical.

Conceptes Ètics Clau en Treball Social

Qüestions ètiques

Hi ha un contingut ètic –per la marca de context de la nostra professió i de l'organització politico-tècnica en què es desenvolupa–, però no representa cap dilema.

Problemes ètics

Quan ens trobem davant d'una decisió moral difícil.

Dilema ètic

És una elecció entre dues alternatives igualment inadequades en relació al benestar humà. Per tant, la tria no minimitza l'impacte de la decisió.

Confidencialitat

Tot ésser humà té dret a la seva pròpia intimitat i que el/la professional de Treball Social faci un ús responsable de la informació obtinguda en la seva activitat professional. La confidencialitat és una característica essencial de les relacions que s'estableixen entre el/la professional de Treball Social i l'usuari/client. El professional té el deure de guardar secret de totes les matèries i dades que conegui de l'usuari/client i que hagi obtingut per a la seva activitat professional.

Secret professional

És un valor i una garantia per a la professió. El client o clienta ha de tenir la certesa que es respectarà la seva intimitat. És un deure del treballador/a social i un dret de la persona usuària i clienta. El secret professional continua després de finalitzada la prestació del servei professional. Per tant, la interrupció de la relació professional o la mort de la persona usuària i clienta no eximeix el professional de Treball Social del deure de guardar-lo.

Consentiment informat

El professional de Treball Social té l'obligació que l'usuari tingui tota la informació necessària perquè pugui decidir. Sovint, hi ha usuaris als quals se'ls fa difícil entendre totes les implicacions i conseqüències de les tries que ha de fer.

Entradas relacionadas: