Etimologies Mèdiques: L'Origen Fascinant del Vocabulari de la Salut

Etimologies Curioses de Termes Mèdics

Explorem l'origen i el significat de deu etimologies mèdiques fascinants:

• Cesària: Aquesta paraula té dues etimologies. La primera prové del verb llatí caedo (tallar). La segona es relaciona amb Juli Cèsar, ja que aquest general romà no va venir al món per part natural (es creu que va néixer per cesària).
• Malaltia Venerina: Malaltia que es contagia per transmissió sexual, el nom de la qual prové de Venus, la deessa de l'amor.
• Fístula: Canal que no cicatritza, semblant a la canya amb què estava feta la flauta del déu Pan, que es deia fistula.
• Preparat Galènic: Preparat sota el control i la responsabilitat d'un farmacèutic. El nom ve de Galè, el metge que més va destacar durant l'Imperi Romà.
• Noli Me Tangere: Tipus d'úlcera cutània que s'irrita molt més si s'aplica qualsevol medicament tòpic. L'expressió en llatí vol dir "no em toquis". Són les paraules que va dir Jesús a Maria Magdalena, després de ressuscitar, perquè no volia cap contacte amb ella.
• Vademècum: Literalment vol dir "camina amb mi". Es refereix a un llibre que cal tenir sempre a prop i que conté les nocions elementals d'una ciència.
• Placebo: En farmàcia, medicament innocu que alleuja el pacient per suggestió. Prové del futur llatí placebo (agradaré).
• Delirium Tremens: Malaltia que es manifesta per terribles al·lucinacions i tremolors de tots els membres a causa de l'abús de begudes alcohòliques.
• Fecundació In Vitro: Fecundació realitzada fora del si matern, literalment "en el vidre" (en una proveta).
• Panacea: Remei que guareix tots els mals. Del llatí panacea, nom donat en especial a una planta a la qual s'atribuïa la qualitat de curar-ho pràcticament tot.

Origen i Explicació del Vocabulari Específic de la Medicina

Aprofundim en l'etimologia de termes clau relacionats amb la salut, els metges, els hospitals, els bacteris, els virus i la veterinària.

Salut, Metges i Hospitals

Pels romans, la salut era molt important. En dir adeu, deien vale, que vol dir "que estiguis bé de salut". Començaven les cartes amb la frase: Si vales, bene est, ego valeo ("Si la teva salut és bona, n'estic content; la meva ho és"). La paraula Salut prové del nom d'una divinitat primitiva anomenada Salus, protectora de la salut pública. Els romans primitius van divinitzar els símptomes de les malalties, com la febre, que va prendre el nom de Febris, una deessa molt temuda a Roma.

Va ser dels campaments romans que va sortir la paraula metge, perquè l'oficial de les unitats era el medicus, "el guaridor". Vulnus era el mot que designava les ferides. Els hospitals van aparèixer relacionats amb els campaments i eren llocs on s'atenia els ferits de guerra. El mot hospital ve de hospes, que significa "hoste". D'aquí va evolucionar a hospitalia i va passar a designar els espais concrets destinats als malalts.

Bacteris i Virus

La paraula infecció prové d'inficere, que volia dir "tenyir" o "tacar". Incubació prové d'in cubare, que volia dir "reposar a dins", referint-se al període d'incubació de la infecció. També hi ha el període d'estat, del llatí status, que volia dir "posició de desenvolupament de la infecció", i un període de convalescència, del llatí convalescere, que volia dir "recuperar forces".

El terme bacteri prové del grec bakterion, que vol dir "bastonet" per la forma que té. El primer antibiòtic va ser per combatre infeccions, com la penicil·lina d'Alexander Fleming, i s'anomena així perquè deriva de penicillium, que inhibeix el creixement dels bacteris.

Hi ha infeccions fetes per virus. La paraula virus prové del llatí virus, que significa "verí". La paraula vacuna prové de vacca, que vol dir "vaca". Van ser descobertes perquè es va observar que les lleteres s'infectaven amb la verola bovina pel contacte que tenien amb les mamelles de les vaques.

Veterinaris i Animals

El terme veterinari, entès com a especialista de les malalties dels animals, prové del llatí veterina, que vol dir "bèsties de càrrega o de tir". El terme animal prové del mot llatí anima, que significa "principi vital dels éssers vius". Finalment, el mot domèstic, referint-se als animals criats a casa, prové del llatí domus.