Ètica i teories polítiques: resum de corrents clau

Ètiques i corrents filosòfics clau

1. Intel·lectualisme moral

Intel·lectualisme moral (IM): és una postura filosòfica sobre l'ètica que defensa que no existeixen persones fonamentalment dolentes, sinó persones ignorants. És a dir, qui actua de forma incorrecta ho fa perquè desconeix el bé.

2. Ètica de Plató

L'ètica de Plató es basa en l'intel·lectualisme moral de Sòcrates, el seu mestre. Segons Plató, el bé és una idea universal que només poden conèixer els més savis a través de l'intel·leig. Els filòsofs perceben el bé de manera intuïtiva i eterna. Només qui coneix el bé pot governar.

3. Ètica d'Aristòtil

L'ètica d'Aristòtil és la reflexió sobre com hem de viure per ser feliços; és a dir, una guia pràctica per a la vida. La felicitat és la meta de tots els éssers humans i, per aconseguir-la, s'ha de viure racionalment i virtuosament. Per viure virtuosament cal practicar el terme mig en cada situació: trobar el punt just per actuar.

4. Ètica d'Epicur (hedonisme racional)

L'hedonisme ve del grec hēdonḗ, que significa plaer. Segons Epicur, la felicitat consisteix a viure amb plaer, però un plaer moderat i orientat a millorar la salut física i una vida natural i senzilla. La felicitat consisteix en l'absència de dolor (ataràxia). Per aconseguir-la, s'han d'evitar els desitjos innecessaris com la fama, la riquesa o el poder.

5. Ètica estoica

L'estoïcisme coincideix amb els epicuris en afirmar que la felicitat consisteix en la pau interior, però defensa que s'aconsegueix mitjançant l'acceptació del destí. Cal saber distingir el que depèn de nosaltres i el que no, i acceptar amb serenitat allò que no podem canviar. Com que el bé vertader no depèn de circumstàncies externes, el savi viu amb autocontrol i justícia per actuar.

6. Ètica deontològica de Kant

L'ètica deontològica d'Immanuel Kant es basa en la idea que el valor moral d'una acció no depèn de les seves conseqüències, sinó de si compleix amb el deure. Per a Kant, la moralitat està fonamentada en la raó i en la voluntat lliure dels éssers humans, capaços d'actuar de manera autònoma. El seu principi fonamental és l'imperatiu categòric: actuar només segons aquelles màximes que es puguin voler com a lleis universals.

7. Ètica utilitarista

L'utilitarisme, defensat per pensadors com Jeremy Bentham i John Stuart Mill, sosté que el valor moral d'una acció depèn de les seves conseqüències: cal maximitzar la felicitat o el benestar general. Les accions són bones en la mesura que augmenten el plaer o redueixen el patiment global.

Teories polítiques i models de societat

1) Política de Plató

Plató proposa un model de societat ideal on cada persona es desenvolupa segons les seves característiques personals. L'educació ha de dirigir cada individu cap a les funcions adequades segons la seva ànima predominant:

• Ànima concupiscible: dominada pels desitjos i les necessitats bàsiques; aquestes persones s'han de dedicar a la producció de béns.
• Ànima irascible: espontània i combativa; aquestes persones s'han de dedicar a ser soldats.
• Ànima racional: interessada pel coneixement, la veritat i la saviesa; aquestes persones són les que poden governar.

2) Política d'Aristòtil

Aristòtil fixa els criteris per saber qui ha de governar: el recte ús de la raó i l'elecció del bé comú. Identifica tres formes de govern justes:

• Monarquia: el poder en mans d'un individu que busca el bé comú.
• Aristocràcia: el poder en mans d'una minoria de persones virtuoses.
• Democràcia: el poder en mans de la majoria.

Aquestes formes es poden corrompre quan el bé comú es transforma en interès particular: la monarquia pot convertir-se en tirania; l'aristocràcia, en oligarquia; la democràcia, en demagògia.

3) Realisme polític de Maquiavel

Per a Maquiavel, «el fi justifica els mitjans»: el polític ha de centrar-se en allò que és eficaç i útil per mantenir el poder, encara que impliqui decisions immorals. Pensava que, com que els humans són egoistes, el poder s'obté i es manté amb astúcia i amb l'ús de la força si cal.

4) Contractualisme absolutista de Thomas Hobbes

Hobbes considerava que, en l'estat de naturalesa, l'ésser humà està constantment en guerra. Per això va sorgir la necessitat d'un pacte entre tots per garantir la pau i la seguretat. Aquest pacte és el contracte social, pel qual s'accepta sotmetre's a un únic poder capaç de posar fi als conflictes entre humans. El sobirà és creat pels homes i té la funció de preservar la convivència. El contracte és absolutista perquè els sobirans poden exercir autoritat per garantir la pau.

5) Contractualisme liberal de John Locke

Locke creia que l'ésser humà, fins i tot en l'estat de naturalesa, tenia drets inviolables: la llibertat i la propietat. El contracte social per a Locke legitima l'autoritat política sempre que protegeixi aquests drets.

6) Contractualisme democràtic de Rousseau

Rousseau pensava que l'ésser humà era bondadós i feliç en estat natural, però que la creació de la societat i la propietat privada van generar enveja i desigualtat. Per posar fi als enfrontaments cal refundar la societat establint un pacte social. Aquest pacte ha de garantir que el poder emani de la voluntat general per representar el bé comú del poble. El sobirà és el poble: s'autogoverna i ha de participar. En cas d'ignorar la voluntat general, els governs no han d'ésser substituïts per interessos particulars.

7) Liberalime polític

El liberalisme polític és una doctrina que afirma que la llibertat i la independència de l'individu van per davant de l'Estat. Un règim polític només pot ser legítim si compta amb el suport de la població; per això, el poder de l'Estat ha d'estar limitat i controlat.

8) Anarquisme

L'anarquisme és una teoria política que rebutja l'existència de l'Estat. Considera l'Estat com una forma d'opressió que provoca més problemes dels que resol. Defensa la necessitat d'organitzar la societat sense Estat, perquè així les persones es poden desenvolupar de manera lliure i espontània.

9) Feixisme i nazisme

El feixisme i el nazisme són exemples de règims totalitaris del segle XX. El nazisme alemany es basava en una ideologia racista que afirmava la superioritat biològica d'una raça sobre les altres i perseguia l'eliminació o desplaçament de grups considerats «inferiors». El feixisme italià, amb Mussolini, va desenvolupar un règim totalitari que va prohibir els partits polítics, va controlar els mitjans de comunicació i va justificar la violència com a forma de repressió.

10) Comunisme i estalinisme

El comunisme és una teoria política que aspira a alliberar les persones de l'explotació capitalista. Segons la doctrina, les injustícies i les desigualtats socials provenen del fet que els mitjans de producció estan en mans privades. Cal eliminar la propietat privada i el sistema de classes mitjançant la col·lectivització per eliminar l'explotació i la misèria. L'estalinisme sorgeix del comunisme però esdevé un règim totalitari: la llibertat és controlada en tots els aspectes de la vida i s'acaba suprimint la iniciativa individual.

11) Democràcia

La democràcia és un sistema polític en què el poder està en mans del poble. Els seus inicis es remunten a l'antiga Grècia, on les decisions polítiques es prenien per votació a l'assemblea. Va ressorgir a finals del segle XVIII amb la democràcia representativa, en la qual els ciutadans escullen representants per mitjà d'eleccions. Avui, perquè un sistema sigui realment democràtic, ha de respectar la llei, la separació de poders, convocar eleccions lliures i universals, i reconèixer els drets i garanties dels ciutadans.

12) Drets humans i sistemes democràtics

La democràcia es diferencia d'altres sistemes perquè garanteix els drets de les persones. Els drets fonamentals es van recollir a la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789). Un dret és quelcom que correspon per sempre pel fet de ser persona. Estan basats en la igualtat entre les persones i són universals i inviolables. Alguns exemples són: el dret a la vida, a la llibertat, a l'educació i a la salut.