Ètica i Moral en Treball Social: Guia Completa

Ètica i Moral en Treball Social

Definicions

Ètica: Branca del saber que reflexiona sobre la moral a través de conceptes i mètodes d'anàlisi propis de la filosofia. És la teoria o ciència del comportament moral i reflexiona sobre l'actuació bona i justa.

Moral: Conjunt de normes de comportament que se segueixen segons el que es considera correcte o incorrecte, bo o dolent.

Tipus d'Ètica

Ètica de mínims: Fa referència a les condicions i comportaments mínims de convivència comuns en els diferents àmbits socials del món. Té a veure amb el desig general de trobar una millor comunicació i enteniment, incloent les necessitats bàsiques de tota cultura i/o civilització, per fer més amigables les relacions amb els altres. Aquests deures i drets mínims són denominats com a ètiques de justícia.

Ètica de màxims: És l'ètica de la felicitat, és a dir, es refereix al bé i l'autorealització personal. Intenta donar la raó del fenomen moral a partir de propostes de vida bona i conté una idea de vida plena i mitjans per aconseguir-la. Està vinculada al projecte vital personal.

Prima facie: Es refereix als principis que tenen caràcter absolut i són percebuts pel subjecte moral com a obligatoris. Són el marc bàsic i llenguatge comú per analitzar i resoldre els conflictes ètics. Els deures prima facie són: la fidelitat, la reparació, la gratuïtat, la beneficiència, la no-maleficiència i la justícia.

Diferència entre problema ètic i dilema ètic

Problema ètic: Quan ens trobem davant d'una decisió moral difícil.

Dilema ètic: És una elecció entre dues alternatives igualment inadequades en relació al benestar humà. Per tant, l'elecció no minimitza l'impacte de la decisió.

Principis de la bioètica

• Beneficiència: Recerca del benestar de l'usuari.
• No-maleficiència: Evitar causar danys i prejudicis.
• Autonomia: Respecte per les decisions dels usuaris.
• Justícia: Garantir la distribució justa de beneficis, costos i riscos en la decisió.

Secret professional i confidencialitat

Secret professional: Es tracta d'un secret confiat, mitjançant el qual el professional s'obliga a mantenir ocultes totes aquelles confidències que rebi en l'exercici de la seva professió.

Confidencialitat: És la garantia que la informació personal serà protegida perquè no sigui divulgada sense el consentiment de la persona. Així doncs, es contempla com a requisit imprescindible per a la intervenció al reconèixer i respectar la privacitat humana.

Principis ètics relacionats amb la confidencialitat

• Principi de finalitat: Obliga al professional o equip a respondre per a què es vol utilitzar la informació revelada.
• Principi de proporcionalitat: Estableix que només cal revelar la informació necessària i adequada, la qual cosa implica actuar amb prudència i precaució en el seu maneig i tenir en compte el seu context.
• Principi d'autonomia: Es refereix a l'autonomia decisòria o autodeterminació de la persona usuària i implica l'obligació de sol·licitar el consentiment quan hagi de ser revelada a un tercer no previst.

Objectius d'un codi en Treball Social

• Legitimar la finalitat del Treball Social com a activitat professional reconeguda.
• Potenciar els valors, els principis i les normes fonamentals que guien la conducta dels professionals i que constituirien l'ideal de la professió.
• Atendre les àrees problemàtiques que poden aparèixer en l'exercici de la professió i alguns possibles mètodes de decisió per tal de poder afrontar-les.

Corrents ètiques en el Treball Social

Ètica kantiana

Neix als anys 60 i s'estén fins a la dècada dels 70. Des d'aquesta perspectiva, l'ètica en Treball Social es fonamenta en principis i en la consideració de la persona com a ésser humà racional i autodeterminat, subjecte a uns drets i deures. Posa especial èmfasi en els principis de llibertat i justícia.

Crítiques al model:

1. No té en compte el context en què es produeixen els conflictes ètics.
2. La falta de concreció dels principis generals fa que estiguin subjectes a múltiples interpretacions: autodeterminació, llibertat, respecte, drets, racionalitat, etc.
3. En la pràctica professional, sovint aquests principis entren en conflicte i no s'estableix una categorització que permeti prioritzar-los.
4. Es tracta de principis molt centrats en la relació professional-usuari.

Ètica utilitarista

S'instaura a partir dels anys 80. Remarca la noció de bé públic, tenint en compte les conseqüències de les accions en relació als principis d'utilitat i justícia.

Tipus d'ètiques utilitaristes:

1. Hedonista: Segons la qual el bé és la suma de satisfaccions (la felicitat) i el mal, en contraposició, la suma de patiments.
2. Idealista: El bé és la felicitat que està constituïda pel coneixement, la virtut, la veritat, la bellesa, etc.
3. De les accions: L'acció correcta és aquella en la qual predomina el bé sobre el mal (com a conceptes abstractes), més enllà de les persones que experimentaran les conseqüències de les accions.
4. Normativa: S'estableixen unes regles per al raonament moral i la presa de decisions.

Ètica de l'assistència

Els seus principis guia són: les relacions, la comunicació i la cooperació. Parteix de la idea que les relacions amb els altres i el fet moral són part de la identitat de la persona. De manera que una persona actuaria d'acord amb una moralitat tant perquè contribueix a un fi bo com perquè forma part de la seva identitat i, per tant, contribueix a la seva realització personal.

Ètica radical

Al llarg dels 70 i 80, apareixen ètiques d'arrel marxista i antiopressiva que sotmeten a una crítica econòmica i estructural els serveis socials i consideren els treballadors socials com a agents de control social. Seguint Marx, la moral no és res més que una il·lusió burgesa per al control i la dominació i destaca la necessitat d'una praxis, és a dir, una acció compromesa en la qual es palesa la inseparabilitat entre coneixements, valors i capacitats. Entén que el paper del treballador social hauria de ser d'agent de canvi.