Ètica i moral: fonaments i principis

Èmbit filosofia moral

Moral social: judicis, principis o normes morals que són magnituds o defensats per la majoria dels membres d’una societat determinada en un moment històric donat.

Moral crítica: judicis, principis o normes morals als quals s’ha arribat com a fruit d’una profunda i detinguda reflexió i/o discussió racional, i que tenen pretensió de validesa universal, on podem incloure les teories filosòfiques.

Liberalisme

Concepció filosòfica i política, al llarg dels segles XVII-XVIII a partir dels filòsofs com Locke i Montesquieu, concepció de les persones com a individus lliures i iguals. Es tracta d’un concepte normatiu de persona, relatiu a com hem de ser tractats els humans pels altres i sobretot pel poder polític. Per Nino subjeuen 3 principis bàsics: 1. El d’inviolabilitat. 2. El d’autonomia. 3. El de dignitat.

Fonamentació dels drets

La fonamentació Jusnaturalista es basa en dues tesis principals: el dualisme jurídic i la superioritat del dret natural respecte al positiu. Els DDHH formen ja part del dret natural, de manera que són ja drets jurídics per si mateixos sense necessitat de ser reconeguts, declarats o protegits pel D. positiu. Aquest punt de vista presenta 2 dificultats importants: els problemes i dificultats propis de la concepció jusnaturalista. No serveix per als qui sostenen una concepció positivista del dret.

Els DDHH com a drets morals

Pel mateix fet de que són éssers humans, son titulars d’un conjunt de drets bàsics en l’àmbit moral i existeixen raons morals que exigeixen que tot ordenament jurídic positiu reconegui i protegeixi certs drets bàsics a tot ésser humà pel sol fet de ser-ho. Aquest punt de vista té l’avantatge de ser compatible amb una concepció positiva del dret ja que els DDHH estàn en l’àmbit moral però no existeixen jurídicament fins al moment de ser reconeguts i protegits pel dret positiu. Allò que existeix són raons morals per a exigir que el dret positiu atorgui un estatut jurídic a aquests drets, la qual cosa permet qualificar com a injust o immoral tot ordenament jurídic positiu que no reconegui i protegeixi aquests drets.

El fonament dels DDHH de Rawls

El poder polític només serà legítim en la mesura que la seva estructura, el seu funcionament i la legislació responguin als compromisos estipulats al contracte, raó per la qual, en cas d’abús o incompliment, els ciutadans tenen el dret de fer canviar les institucions o els governants.

RAWLS

Els principis de justícia són aquell que serien escollits per persones lliure i iguals en la situació que ell denomina com a posició originària. Caract de l’ésser humà:

Racionals i autointeressats. La racionalitat s’entén aquí en un sentit purament instrumental o aristotèlic, com la capacitat de seleccionar el mitjà més adequat o eficaç per assolir una finalitat. Llavors la racionalitat és independent de la bondat o la maldat de la finalitat, per exemple si la maldat és matar a algú, serà més racional matar-lo amb un ganivet al coll que torturant-lo fins morir.

L’autointerès significa que la finalitat primordial dels individus és la satisfacció dels seus propis interessos o propòsits. Rawls insisteix que el fet que els individus siguin autointeressats no implica que siguem egoistes, ni envejosos, perquè entre els seus interessos hi pot haver el d’ajudar els altres i només estem interessats en la consecució de les seves pròpies finalitats, sense tenir en compte el grau d’èxit dels altres en la satisfacció dels seus interessos. Un altre tret antropològic destacable és el d’una certa aversió al risc. Això significa que, en situacions d’incertesa sobre el resultat final, els individus optaran per aquella alternativa que els asseguri el millor resultat possibles en cas que les coses surtin malament. Els individus participen en la deliberació i elecció dels principis de justícia, i que comparteixen aquestes característiques antropològiques, es troben en el que Rawls denomina POSICIÓ ORIGINÀRIA. Tal situació, ideal i no real es caracteritza perquè en ella els participants es troben en la ignorància. Això significa que tenen informació general de la societat en la que formaran part però no tenen cap coneixement relatiu a ells mateixos ni a la posició que ocupen en la societat. En conseqüència al resultat de la deliberació, s’arriba a 2 principis bàsics de justícia:

1) Drets i llibertats: Cada persona ha de tenir un dret igual al sistema total més extrem de llibertats bàsiques (vida, integritat…) que siguin compatibles amb un sistema de llibertats similars per tothom.

2) Principi de diferència: Les desigualtats socioeconòmiques només estan justificades si satisfan les dues condicions següents: Han de millorar la situació dels qui estan pitjor. (el segon principi no pot iniciar-se fins que el primer no estigui satisfet). D’aquesta forma, s’assegura que el poder polític garanteixi un conjunt de drets bàsics i evita que es pugui discriminar o oprimir qualsevol persona per qualsevol circumstància personal, sigui per raons ètniques, religioses, sexuals o d'una altra índole per així assegurar el principi liberal de dignitat. (fer responsables als individus per allò que fan i no per allò que són)

La 2a exigencia del principi de diferència és la igualtat d'oportunitats. D'aquesta manera es prohibeix qualsevol tipus de privilegis o discriminacions que facilitin o dificultin l'accès a posicions. Aquesta condició justifica l'existència de certes figures o institucions pròpies del que se sol conèixer com a ESTAT DE BENESTAR, com l'educació o l'assistència sanitària universal per tal d'intentar posar a tothom a la mateixa "posició de sortida”

El principi de diferència mostra que Rawls defensa un cert nivell de redistribució de la riquesa, i per tant, un cert grau de intervencionisme estatal en l'economia, posant així límits a certes conseqüències del lliure mercat. Aquest principi ofereix un fonament teòric pels

anomenats drets econòmics i socials.

LA TEORIA DE JUSTICIA DE RAWLS s'insereix indiscutiblement dins dels principis de justicia que han de satisfer, respectar i garantir tota estructura política, jurídica i econòmica que pretengui ser considerada com a justa.

CARLOS SANTIAGO NINO

parteix de certes característiques formals (discurs moral, principis i drets)

-Si s'entén que per naturalesa l'ésser humà és un ésser moral (participa de la reflexió, discussió i l'argumentació morals), automàticament es farà necessari el reconeixement i protecció de certs drets.

El discurs moral

Base de tots els judicis, principis, regles i normes morals, defensa el constructivisme ètic, és a dir, que la moral es fonamenta en la racionalitat, per tant, allò que és “moralment correcte” dependrà de les raons aportades en la discussió, la deliberació i l'argumentació racionals.

Constructivisme ètic i la moral

Normes i principis morals són diferents a les normes jurídiques i religioses fonamentades en conceptes d'autoritat i coacció.

"No has de matar”

-decisió d'una autoritat que ho diu (amenaça de la coacció) pera de presó

-norma moral (consideració que reconeixem tots els individus com iguals, mateixa dignitat, consideració, respecte.

-tret bàsic del discurs moral - AUTONOMIA

L'objectiu de la discussió és arribar a un consens o acceptació lliure per part dels diferents interlocutors sense que hi hagi una imposició.

En el discurs moral queden exclosos arguments, comportaments o tècniques basades en l'obediència a una autoritat humana o divina.

Un principi moral serà correcte si es acceptat per qualsevol persona racional, imparcial i informada dels fets rellevants.

Discurs moral i principis

Els principis liberals clàssics, sota el concepte de “persona” satisfan la racionalitat i imparcialitat exigides pel discurs moral. En destaca:

1. AUTONOMIA (capacitat d'escollir lliurement plans de vida sempre que aquests no malmetin l'autonomia de tercers, però l'autonomia, no queda saliefeta només amb l'absència d'obstacles sinó que també és necessari comptar amb un mínim de recursos que possibilitin la realització del pla de vida).

2. HEDONISME (cerca del plaer i absència de dolor)

3. INVIOLABILITAT (queden prohibits tots aquells comportaments que suposin el sacrifici d'alguns individus per afavorir d'altres, seria instrumentalitzar-lo i considerar-lo com a objecte.)

4. DIGNITAT (voluntat dels individus sigui presa seriament independentment de la raça, sexe, condició sexual → les persones han de respondre per allò que fan i no per allò que son. Els poders públics no han d'establir dissimilacions, sancions o avantatges basats en aquestes característiques.

El reconeixement i protecció dels drets és valios ja que és un mitjà per satisfer diversos principis.

*per al principi d'autonomia – llista de drets necessaris per a garantir-lo (dret a la llibertat de moviment, a la vida, a la integritat física i psíquica)

* per al principi hedonista – no és possible l'elecció i realització de plans de vida sense que es compleixi la condició d'estar lliure de dolor i són els poders públics qui tindrien l'obligació de prendre mesures per satisfer aquesta condició

* per al principi d'inviolabilitat fonamentaria, per exemple, una especial protecció jurídica a certs drets davant les decisions de les majories legislatives.

* per al principi de dignitat diu que serveix tant de fonament per al dret d'igualtat davant la llei (prohibició de discriminació per raó de raça, sexe, religió..) com pel dret privat i penal