Ètica i moral: desenvolupament moral, intel·ligència i sofistes

1. Distinció entre moral i ètica

Moral: Prové del llatí mos, moris (costum). Examina les costums si són correctes o incorrectes, bones o dolentes. Està relacionada amb la psicologia perquè estudia el mode de ser i el caràcter: els costums que tenim es converteixen en mode de ser.

Ètica: Prové del terme grec êthos, «mode de ser», adquirit per reflexió. L'ètica és una reflexió sobre les normes morals i té un caràcter més filosòfic. Ens preguntem el per què de les costums: l'ètica pressuposa la llibertat humana i es fonamenta en valors universals com el valor de la vida, la igualtat, la llibertat, la dignitat i el respecte. Les normes morals estan relacionades amb la cultura i la política.

2. El desenvolupament moral

El desenvolupament moral està molt relacionat amb la psicologia. Es pot estudiar des de molts aspectes. Jean Piaget va fer un anàlisi sobre la intel·ligència, i Lawrence Kohlberg va distingir sis estadis en el procés evolutiu de formació de la consciència moral:

• Egocentrisme: incapacitat per a relacionar diverses perspectives i punts de vista.
• Individualisme: consciència que els altres també tenen interessos; el concepte del bé és relatiu.
• Gregarisme: capacitat per a relacionar diferents perspectives i per posar-se en el lloc de l’altre; encara és limitada i concreta.
• Comunitarisme: consciència dels interessos generals del sistema, que solen estar per sobre dels interessos personals; pensament més abstracte i ampli.
• Relativisme: consciència de la pluralitat de normes i valors.
• Universalisme: consciència que hi ha valors universals, com la igualtat i la dignitat de les persones, encara que les normes socials puguin no coincidir-hi.

3. Ètica i intel·ligència emocional

Psicòlegs més coneguts en aquest àmbit són Howard Gardner i Daniel Goleman. Gardner va proposar una classificació d'intel·ligències múltiples i Goleman va popularitzar el concepte d'intel·ligència emocional. Goleman, coneixedor de la classificació de Gardner, va posar atenció que les dues últimes intel·ligències presentaven un desenvolupament menys marcat i va proposar la idea d'intel·ligència emocional com a clau per a una conducta ètica.

Gardner distingeix, entre altres, les següents intel·ligències:

• Lingüística: relacionada amb la nostra capacitat verbal, el llenguatge i les paraules.
• Lògica i matemàtica: referida al pensament abstracte, la precisió i l'organització amb pautes o conseqüències.
• Espacial: capacitat per integrar pensaments, percebre'ls i ordenar-los en l'espai.
• Musical: relacionada amb les habilitats musicals i el sentit del ritme.
• Cinestèsica: inclou el moviment corporal i els reflexos.
• Interpersonal: capacitat de relacionar-se i comunicar-se amb altres persones.
• Intrapersonal: coneixement d'un mateix i processos relacionats, com l'autoconfiança i la motivació.

Habilitats implicades:

• Intrapersonal: reconèixer i regular les emocions i conèixer la vida afectiva.
• Interpersonal: capacitat per relacionar-se en grup i liderar amb altres individus.

La relació amb l'ètica es dona sobretot a través de les habilitats intrapersonals i interpersonals. Si volem tenir una conducta més ètica, és fonamental desenvolupar la intel·ligència emocional per augmentar l'empatia.

4. Ètica dels sofistes i ètica socràtica

Els sofistes i els socràtics van ser contemporanis i les seves doctrines eren oposades.

Sofistes

Els sofistes eren pensadors del segle V aC i es poden considerar pedagocs i filòsofs. Ensenyaven la paideia, un conjunt de coneixements sobre matemàtiques, astronomia, grans poemes i història. També impartien retòrica i erística, arts de la paraula.

Retòrica: saber fer discursos. Erística: art del combat verbal. Ho ensenyaven als fills de nobles i aristòcrates; eren, en certa manera, els primers mestres.

El seu pensament era relativista: consideraven que no existeix una veritat absoluta, sinó diverses veritats. També eren convencionalistes: la convenció és un acord; a la societat, per sobreviure, pactem i acordem què és bo i què no, perquè si no cadascú actuaria segons el seu criteri individual.

Sòcrates

Sòcrates creia en la veritat i no era relativista: el que està bé està bé, és una veritat absoluta. Si existeix una única veritat, els humans s'han de conèixer a si mateixos, i la manera de conèixer la veritat és mitjançant el raonament. Segons Sòcrates, si volem ser més bons hem de tenir més coneixement. «Sigues savi i seràs bo»: el savi és qui té coneixement.

Per a Sòcrates, quan una persona actua busca el bé, fins i tot aquell que roba o mata; el problema és que existeixen diversos tipus de bé: individual, col·lectiu, momentani i durador. Cercar un bé individual és acceptable si no entra en contradicció amb altres béns. Pel que fa al bé momentani i al durador, si no entren en contradicció no hi ha problema; però si hi ha contradicció, és preferible elegir el bé durador.

Allò que els humans anomenen mal, en el fons, segons Sòcrates, és ignorància o un error en la tria. Aquesta és la base de la doctrina socràtica: l'intel·lectualisme socràtic sosté que és important ser savi per ser bo.