Ètica i moral: conceptes i teories
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,61 KB
Acció individual: acció que realitza el subjecte voluntàriament i conscientment.
Acció col·lectiva: acció que realitza un conjunt de persones amb objectiu comú.
Normes morals: expressar obligatòriament una cosa és un deure.
Judicis morals: expressar que una cosa és bona o dolenta.
Intelectualisme moral: conèixer el bé implica que l'hem de realitzar (Sòcrates).
Valors: manera d'actuar i aparentar.
Acció motivada: acció que realitza el subjecte amb un motiu concret per fer-ho.
Motiu com a causa (hi ha intern i extern): allò que ens mou a actuar.
Motiu com a fi: allò que vull aconseguir en actuar.
Acció intencional: accions aconseguim fi/objectiu que ens proposem.
(Acció) hi ha observables i no observables.
Actes accions morals: element central de la moral.
Actituds: és la predisposició estable o selectiva envers una manera determinada d'actuar.
Caràcter: la manera de ser moral, punt de vista moral, la bondat o la maldat de l'ésser.
Normes: conjunt de regles que diuen com hem d'actuar per adequar-nos a allò que és preferible.
Moral: normes que regulen el comportament individual i col·lectiu.
M com a contingut: normes i principis que regulen el comportament.
M com a estructura: naturalesa humana, triem però amb l'obligació de fer-ho.
Normes morals: regla que estableix com hem d'actuar.
Dimensió social: codi de normes que té una societat per com hem d'actuar.
Dimensió personal: l'individu reconeix la norma moral com a seva i no imposada socialment.
Ètica: estudi de l'obrar humà tenint en compte la moral. Ha de ser una ciència, ser pràctica, ser de caràcter filosòfic. Teories: Intelectualisme moral: conèixer el bé implica que l'hem de realitzar (Sòcrates). Eudemonisme: el fi és aconseguir la felicitat (Aristòtil). Hedonisme: el fi últim és el plaer. Estoïcisme: indiferència cap els plaers exteriors i autoritat en els desitjos. Formalisme: normes morals vàlides per tothom (Kant). Emotivisme: la moral surt de les emocions, la moral pertany a l'experiència, no a l'àmbit emocional (Hume).