Ètica i Moral: Conceptes, Desenvolupament i Llibertat Filosòfica

Distinció entre Ètica i Moral

La moral és un model de conducta socialment establerta, on cadascú obté codis morals en la seva versió personal. L’ètica és la disciplina filosòfica que estudia la dimensió moral de l’ésser humà i fa reflexió sobre els problemes morals. L'ètica, per tant, defineix la moralitat i la fomenta.

L’Ètica com a Saber Normatiu

L’ètica estableix normes sobre com hem d’actuar en el món. Distingim dos tipus de sabers normatius:

• Sabers productius: Les normes fan referència a la manipulació d’objectius per obtenir els resultats que es busquen.
• Sabers pràctics: Ens orienten respecte a la manera d’actuar en la vida.

Qüestions Etimològiques de l'Ètica

Una persona actua èticament no per la simple acceptació de normes i regles, sinó per la seva acció que la pròpia raó considera el bé. Aquesta acció emana del seu ethos, el seu caràcter o costum.

Piaget: Moral Heterònoma i Moral Autònoma

Jean Piaget, després d’estudiar el comportament infantil en les activitats lúdiques, va distingir tres estadis diferents relacionats amb les fases del desenvolupament moral:

1. Primer estadi: Es caracteritza per l’absència de qualsevol tipus de normes.
2. Segon estadi: Les normes i les regles són sagrades i no es poden modificar ni renovar.
3. Tercer estadi: Les regles són respectades, però poden ser modificades amb el consentiment dels altres.

Les primeres etapes són vistes com a heteronomies, on les normes són imposades externament. En la fase autònoma, els adolescents estan en condicions d’examinar les regles des del seu punt de vista i de justificar-les racionalment.

L’Aportació de Lawrence Kohlberg al Desenvolupament Moral

Lawrence Kohlberg va afirmar les distincions de Piaget i va arribar a una teoria pròpia sobre el desenvolupament moral. Va plantejar una sèrie de dilemes ètics (com el famós dilema de Heinz) i va proposar un sistema per ordenar els resultats obtinguts. Les etapes del desenvolupament jurídic-moral segons Kohlberg són:

1. Nivell Preconvencional:
   • Estadi del càstig i l'obediència.
   • Estadi dels fins individuals instrumentals (intercanvi).
2. Nivell Convencional:
   • Estadi de les expectatives i relacions interpersonals (bon noi/noia).
   • Estadi dels sistemes socials i la consciència (llei i ordre).
3. Nivell Postconvencional:
   • Estadi dels drets individuals i del contracte social.
   • Estadi dels principis ètics universals.

La Tesi Determinista: Comportament Humà i Llibertat

La tesi determinista consisteix a suposar que la conducta humana pot ser predita, encara que les prediccions siguin parcials, com va assenyalar R.B. Brandt. L’argument en què es basa és la interpretació de l’evolució de la història del coneixement per extreure les condicions convenients que expliquen el comportament.

Per entendre el nostre comportament des d'aquesta perspectiva, ens fixem en dues grans teories:

• Teoria Psicoanalítica (Sigmund Freud): El comportament humà està causat per les pressions de l'inconscient, representades per l'Allò, el Superjò i el Jo.
• Teoria Conductista (B.F. Skinner): Rebutja propostes que intervinguessin entitats mentals, per tant, prescindeix de supòsits mentalistes i suposa que per a cada comportament hi ha unes condicions ambientals específiques.

Entre aquestes dues tesis, hi ha una connexió important anomenada condicionament operant, un concepte clau en el conductisme de Skinner.

La Idea Existencialista de la Llibertat: Jean-Paul Sartre

Jean-Paul Sartre esmenta que l’existència de l’home precedeix la seva essència. Això significa que l'ésser humà comença no sent res, o millor dit, sent, però sense cap qualitat definida, ja que no hi ha lleis divines que donin sentit des de l’inici de l’existència. Som, per tant, «condemnats a ser lliures».

Segons l'existencialisme, no hi ha límits per a la nostra llibertat, una idea que es fonamenta en l'anàlisi profunda del concepte de consciència.