Ètica Kantiana: Voluntat, Deure i Imperatius Morals
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,11 KB
Kant: Ètica Formal i la Bona Voluntat (1724-1804)
Introducció a l'Ètica Formal Kantiana
Les Preguntes Fonamentals de la Filosofia
- Què puc conèixer? → Raó teòrica
- Què he de fer? → Raó pràctica
(Kant intenta respondre a aquestes dues preguntes)
Capítol I: La Voluntat i l'Acció Moral
Només l'ésser humà racional té la capacitat o facultat d'actuar segons uns principis, és a dir, posseeix una voluntat.
La voluntat és la facultat de determinar-se a si mateixa a actuar d'acord amb lleis o normes.
És la voluntat, amb l'ús de la raó, la que determina les accions.
La Bona Voluntat: El Fonament de la Moral
La bona voluntat és la manera com es vol actuar si volem guiar-nos per normes que siguin universalment vàlides.
És aquella que tria només allò que la raó, independentment de la inclinació, reconeix com a bo.
Tipus d'Accions Segons el Deure
- Contra el deure: Acció immoral.
- Conforme al deure amb inclinació egoista: L'acció coincideix amb el deure, però la motivació és personal.
- Per deure: L'acció correspon amb la raó que aquest és el seu deure, sense intenció egoista.
La bona voluntat es manifesta en les accions per deure, on la raó determina el valor moral de la intenció.
Capítol II: Els Imperatius Morals de Kant
Tots els imperatius morals determinen l'acció.
Són fórmules que expressen la relació d'una llei objectiva (mandats) amb la imperfecció subjectiva de la voluntat d'un ésser racional, que pot actuar o no segons aquesta llei.
Tipus d'Imperatius: Hipotètics i Categòrics
Imperatiu Hipotètic (inclinats): Són bons com a mitjà per aconseguir un fi. Ex: «Si vull X, fes Y». (Implica complir accions segons el que es busca, conforme al deure, però amb una condició).
Imperatiu Categòric (per deure): És l'imperatiu moral per excel·lència. Indica una acció com a necessària i bona de fer en si mateixa, sense condicions. Representa una Llei Universal.
Kant afirma que només és bo allò que determina la voluntat per causes objectives, és a dir, vàlides per a tots.
Les Màximes Kastianes i la Llei Universal
- «Actua només segons aquella màxima per la qual puguis voler que es converteixi en llei universal.»
- «No utilitzis la gent com a mitjà per aconseguir alguna cosa, sinó fes-los servir sempre com a fi. Això inclou no utilitzar-te a tu mateix com a simple mitjà (ex: suïcidi).»
Glossari de Termes Kantians Clau
- Moral
- Normes i valors que guien la conducta segons la raó.
- Norma moral
- Regla que indica com actuar moralment, independent de l'interès.
- Voluntat
- Capacitat d'actuar per principis racionals.
- Bona voluntat
- Voler fer el bé només per deure.
- Deure
- Obligació moral dictada per la raó.
- Imperatiu categòric
- Ordre universal i necessària, sense condicions.
- Imperatiu hipotètic
- Ordre que depèn d'un objectiu («si vols X, fes Y»).
- Llei universal
- Norma que es pot aplicar a tothom sense contradiccions.
- Màxima
- Principi subjectiu que guia l'acció; és moral si pot ser llei universal.
- Autonomia
- Actuar segons lleis que un mateix es dóna amb la raó.
- Heteronomia
- Actuar guiat per desigs o interessos externs.