Ètica Kantiana: Imperatiu Categòric i Tipus de Deures

Anàlisi dels Deures Kantians i l'Imperatiu Categòric

Violació dels Drets Necessaris o Estrictes

1. En aquest fragment, Kant es fixa en casos on es violen el que ell anomena "drets necessaris o estrictes". Concretament esmenta el cas en què es fa una promesa falsa, i els casos en què s'atempta contra la llibertat o la propietat d'un altre.
2. En aquests casos es tracta a altres persones com a mitjans, en lloc de tractar-les sempre com a fins en elles mateixes. I, per tant, són casos en què no es respecta el principi que diu que cal valorar els altres sempre com a fins.

Definicions Clau (I)

Deure necessari o estricte:

Una obligació d'actuar d'una determinada manera que hem de respectar sempre i en totes les circumstàncies; actuaríem malament si en alguna ocasió concreta no actuem d'aquella manera.

Mitjà:

Quelcom que s'usa per tal d'assolir una altra cosa, que és la que pròpiament es valora o es vol aconseguir.

Idees Bàsiques de l'Ètica Kantiana

1. Algunes de les idees bàsiques de l'ètica kantiana, molt especialment: què és un imperatiu categòric (la distinció entre imperatius hipotètics i categòrics). Altres punts que pot ser pertinent exposar: la bona voluntat com l'única cosa que té valor en ella mateixa; un acte és moralment valuós no per les seves conseqüències, sinó si es fa per deure i conforme al deure.
2. Presentar la formulació de l'imperatiu categòric en termes del "fi en si mateix", i explicar què vol dir i com s'ha d'entendre aquest principi. Aquí la resposta ha de mostrar comprensió del principi. Una bona manera de demostrar aquesta comprensió és aplicant adequadament aquest principi a diferents casos. Al fer-ho, serà meritori (però no imprescindible per a tenir la màxima puntuació) que l'alumne/a distingeixi entre els casos on hi ha involucrat un deure necessari o estricte (per exemple, els casos del suïcidi i la falsa promesa), i els casos on hi ha involucrats deures contingents o meritoris (desenvolupament de les pròpies capacitats, ajudar qui ho necessita).
3. Relacionat directament amb el punt anterior, aplicació de l'imperatiu categòric en la formulació del "fi en si mateix" als dos exemples, específics, als quals fa referència la frase objecte de la pregunta.

"Aquí es fa manifest" fa referència als dos casos que s'esmenten just abans en el text: el cas en què algú actua en contra de la llibertat d'un altre, i el cas en què algú actua en contra de la propietat d'un altre. (La resposta hauria de mostrar, és clar, que l'alumne/a entén què vol dir "atacar la llibertat d'un altre" i "atacar la propietat d'un altre" (això es pot fer oferint alguns exemples)).

Principis de l'Acció i la Llei Universal Kantiana

1. El principi general de la nostra acció és que s'ha de poder voler que la màxima segons la qual actuem esdevingui llei universal.
2. Kant distingeix dos casos: aquells en què no es pot ni tan sols concebre (sense contradicció) que determinada màxima hagi esdevingut llei universal, i aquells en què es pot pensar que la màxima esdevé llei universal, però no es pot voler que això passi.
3. Kant diu que aquestes dues possibilitats corresponen a la distinció entre dos tipus de deures, que anomena "estrictes" i "amplis".

Definicions Clau (II)

«Màxima»:

Principi subjectiu de l'acció.

Alternativament: una regla que guia l'acció d'una determinada persona i que estableix com pensa actuar aquella persona, en determinades circumstàncies, atès el que aquella persona vol.

«Sense contradicció»:

Sense que hi hagi presents aspectes incompatibles, que seria impossible que es donessin junts en la realitat.

Aplicació de l'Imperatiu Categòric com a Llei Universal

1. La noció d'imperatiu categòric. Formulació i explicació de la formulació de l'imperatiu categòric en termes de la Llei Universal.
2. Explicar com es poden tractar diferents exemples apel·lant a la formulació de l'imperatiu categòric com a llei universal. Serà meritori que l'alumne/a aquí tracti els quatre exemples que Kant considera en la seva presentació de l'imperatiu categòric (suïcidi, promesa, desenvolupament de les pròpies capacitats, ajudar a qui ho necessita).
3. Explicar per què algun o alguns dels exemples (suïcidi, promesa) plantegen situacions on s'està avaluant si es compleix un deure "estricte" (o "rigorós"), i explicar per què algun altre (o alguns altres) exemples (desenvolupament de les pròpies capacitats, ajudar a qui ho necessita) il·lustren una situació on es considera si es compleix un deure "ampli" (o "meritori").

Definicions Addicionals de la Filosofia Kantiana

«Imperatiu categòric»:

Un principi que diu com cal comportar-se, no per tal d'obtenir alguna altra cosa que es desitgi, sinó necessàriament, independentment de voler obtenir qualsevol altre fi ulterior.

«Llei pràctica universal»:

Una regla que diu com ens hem de comportar i que té validesa en tota circumstància i per a qualsevol agent.

«Deures perfectes»:

Aquelles obligacions morals que s'han de complir sempre.

«Estar d'acord amb ella mateixa»:

Ser consistent, no contradir-se.