Ètica Kantiana: Imperatiu Categòric, Deure i Postulats de la Raó Pràctica

Una ètica formal: principis kantians

Si volem superar els problemes dels aspectes materials, haurem d'elaborar una teoria ètica que, en lloc de ser hipotètica, sigui necessària; en lloc d'heterònoma, sigui autònoma; i en lloc d'a posteriori, sigui a priori. Ha de ser necessària, perquè aspirem que sigui universal i vàlida per a tots els éssers humans. Ha de ser autònoma, perquè ha de ser l'individu qui elabori per si mateix les pròpies normes en lloc de seguir les regles que procedeixen de l'exterior. Ha de ser a priori, perquè ens agradaria que les regles de conducta fossin tan clares i segures que no calgués acudir a l'experiència per saber com ens hem de comportar. Kant pensava que havíem de renunciar a la cerca d'un objectiu concret. Això significa que es pot tractar d'una ètica formal. Aquesta teoria ètica només ens diu quina és la forma a la qual han d'ajustar-se les normes de conducta que triem nosaltres mateixos.

L'imperatiu categòric i el Regne dels Fins

La raó pràctica és la raó orientada a dirigir la voluntat. La raó pràctica produeix imperatius, que responen a la pregunta: «Què he de fer?». Les màximes de conducta són les normes individuals de comportament que cada persona ha de triar per si mateixa. Aquestes han de respectar l'imperatiu categòric, el qual és un requisit formal perquè estableix com elaborar les nostres màximes. L'imperatiu categòric és només un, però Kant proposa diferents maneres de formular-lo.

Kant era molt conscient que els éssers humans no sempre respecten els altres. Per aquesta raó, insistia en la importància de treballar de manera conjunta per tal que la nostra societat pogués anar apropant-se progressivament a allò que ell anomenava el Regne dels Fins. El Regne dels Fins seria la societat ideal, en la qual totes les persones es respectessin mútuament i en la qual tothom tractés els altres com a fins en si mateixos i no solament com a mitjans. Les persones haurien d'actuar com si fossin part d'un Regne dels Fins, en el qual es tractarien els uns als altres segons màximes racionals acceptades per tots.

L'ètica del deure: accions per deure i ajustades

La teoria de Kant és una ètica deontològica perquè es fixa en la importància de complir el nostre deure. Kant distingia entre les accions ajustades al deure i les accions per deure.

• Les accions ajustades al deure són aquelles en què el comportament s'ajusta a allò que és la nostra obligació, encara que en realitat actuem seguint la nostra inclinació i perseguint interessos egoistes.
• En canvi, una acció per deure és aquella que fem simplement perquè aquesta és la nostra obligació, malgrat que estigui en contra dels nostres desitjos i les nostres inclinacions.

L'aspiració a la felicitat

Kant no persegueix, humans sí.

És raonable tenir esperança? Els postulats kantians

D’acord amb l’ètica kantiana, perquè la moralitat tingui sentit cal postular la llibertat de l’ésser humà, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu.

• Llibertat de l’ésser humà: ens permet triar com actuar i fa possible l'acció moral.
• La immortalitat de l'ànima: la vida humana és massa breu com per permetre que culmini amb èxit el procés de perfeccionament moral que fa que el nostre comportament s'ajusti cada vegada més al compliment del deure.
• L'existència de Déu: cal creure que Déu existeix i que la seva bondat infinita és la garantia que la nostra actuació d'acord amb el deure pot obtenir, en una altra vida, la merescuda recompensa de la felicitat eterna.

La insociable sociabilitat i la pau mundial

Segons Kant, la naturalesa humana es caracteritza per una insociable sociabilitat, atès que necessitem els altres per viure en societat, malgrat que estem en conflicte permanent amb ells.

Un projecte kantià per a la pau mundial

Segons Kant, el sistema republicà ofereix la millor manera de garantir el progrés cap a un futur Regne dels Fins. Kant va propugnar la necessitat d'establir una federació de nacions per evitar les guerres i promoure la pau mundial.