Ètica Kantiana: Conceptes Clau i Crítiques

Ètica com a combat i deure

Hem de combatre els plaers d’una vida tova (passar-s’ho bé i complaure els teus plaers). Llavors, hem d’utilitzar el coratge, que és un element de virtut. La virtut és una eina per no actuar pels nostres plaers, sinó pel deure: és una força moral de voluntat d’un home en l’acompliment del seu deure.

La idea de conversió moral

La idea de conversió (el fet de convertir-se en un sant) implica abandonar el mal pel bé. Ser sincer, moralment pur, és un deure. No en el sentit que després de la mort vagis al cel, sinó que realment creus en fer el bé i no per autosuficiència.

La falsa religió i la superstició

Kant no creu en la superstició. La considera un poder que no controlem ni nosaltres ni Déu. Per això, Kant hi està en contra.

Crítiques a l'ètica kantiana

Formalisme

Segons aquesta crítica, l’imperatiu categòric no ens proporciona principis concrets per saber què hem de fer en cada situació, sinó que només ens ofereix un criteri per determinar què hem de rebutjar.

Rigorisme

Aquesta crítica diu que l’ètica de Kant és massa rígida perquè aplica normes universals sense tenir en compte situacions concretes, fent-la insensible a casos particulars.

Fonaments d'obligació

La crítica a Kant és que els principis universals poden entrar en contradicció. Per exemple, "no mentir" pot xocar amb "ajudar algú", com quan cal amagar un amic d'un enemic.

El paper de la mala acció

La crítica diu que Kant no pot explicar les accions dolentes i lliures, però Kant sí que l'explica. Ell no afirma que sempre actuem de manera autònoma, sinó que tenim la capacitat d'actuar així.

Racionalisme moral alemany

La novetat: Per a Kant, la raó pura inclou tant la teoria com la pràctica. En canvi, per a Leibniz, separa la raó de la voluntat (la pràctica). La superioritat intel·lectual no et fa millor moralment.

L'esforç de la bona voluntat porta a la perfecció moral.

Kant i l'emotivisme anglès

Allò que l'interessa de l’emotivisme és, fonamentalment, que ha establert que el bé moral pot ser conegut per qualsevol humà. El sentiment moral és una qualitat bella i ens dignifica, però no constitueix altra cosa que una mena de predisposició estètica i de cap manera pot fundar una moral objectiva.

Autonomia de la voluntat

Autonomia: capacitat que té la voluntat de legislar-se a si mateixa, és a dir, de triar sobiranament les màximes, amb independència dels desigs sorgits de la naturalesa pròpia de cadascú com a ésser sensible.

• Segons Kant, ser autònom vol dir decidir per un mateix seguint la raó i no només els desigs o impulsos.

Què és la bona voluntat?

Segons Kant, la bona voluntat és la voluntat de fer el bé per si mateix, sense esperar cap benefici ni basar-se en desitjos personals.

No es guia per cap objectiu concret (com la felicitat o l’èxit), sinó per un principi moral universal:

• Obrar segons la pròpia consciència, fent només allò que pugui ser una llei per a tothom.
• Respectar sempre les persones, tractant-les com a fins en si mateixes i mai com a simples mitjans per a un altre propòsit.

Ètiques formals i materials

• L’ètica material: ens diu què hem de fer.
• L’ètica formal: no ens diu què hem de fer, sinó les condicions i com ho hem de fer. Ens ajuda a rebutjar certes accions.

Antecedents de la teoria ètica de Kant

• Deure = Llibertat: actuar segons el deure és ser lliure.
• És una teoria Deontològica.
• La moral ens iguala a tots (paral·lelisme amb la religió): no importa el nivell intel·lectual, classe social, etc.

L'estatut de la llibertat

Primer nivell: Llibertat com a passió

Al nivell més baix, la llibertat és una passió. Tendència natural en l'ésser humà, similar a la dels animals. Es manifesta en la rebel·lia contra qualsevol obstacle o autoritat. Pertany a l'estat de natura, no a una societat organitzada.

Segon nivell: Llibertat i independència civil

La llibertat civil permet que cadascú busqui la seva felicitat dins les normes establertes. La independència civil només la tenen els ciutadans actius, que poden participar en la política. Tots tenen llibertat legal, però no tots tenen dret a governar. Els ciutadans han d’obeir les lleis, però també tenen drets.

Els tres despertars de Kant

• Hume el va despertar del “somni dogmàtic” de la filosofia racionalista.
• Rousseau el va despertar del somni moral de l’emotivisme i li va donar la idea d’una concepció del deure.
• Però, a més, caldria afegir un tercer despertar: el de la filosofia política.

L'imperatiu categòric

L’imperatiu categòric és una norma moral universal que ha de valer per a tothom sense excepcions. Això implica que una màxima subjectiva (una regla personal) hauria de poder convertir-se en una llei universal (vàlida per a tots).

Primera formulació

“Actua només segons aquella màxima que puguis voler que esdevingui llei universal.” Això implica que abans d’actuar, hem de preguntar-nos si seria correcte que tothom fes el mateix en la mateixa situació. Si no ho podem voler sense contradiccions, l’acció és immoral.

Segona formulació

“Actua com si la màxima de la teva voluntat hagués de ser una llei universal de la natura.” Això vol dir que la moral ha de ser tan estricta com una llei física, com la gravetat, i sense excepcions.

Tercera formulació

“Respecta sempre la dignitat de la persona humana.” Això vol dir que les persones són un fi en si mateixes i mai un simple mitjà. No podem utilitzar ningú per al nostre benefici perquè tenen un valor absolut (dignitat), no un preu com els objectes.

Deure necessari o estricte

És aquell deure que ens obliga a actuar d’una determinada manera sempre i en totes les circumstàncies. Són obligacions incondicionals i absolutes. No permeten excepcions ni flexibilitat.

Es basa en la necessitat racional i lògica de complir-lo sempre.

Un exemple clar és dir la veritat: segons Kant, mentir és moralment incorrecte en qualsevol circumstància, ja que no es pot universalitzar com una llei sense contradicció.

Martha Nussbaum: Justícia i necessitats

Martha Nussbaum pensa la justícia a partir de les necessitats reals de les persones, no d’idees abstractes. La seva teoria de les capacitats defensa que tothom ha de tenir les condicions per desenvolupar-se plenament.

El seu primer llibre important

The Fragility of Goodness (1986), analitza la vulnerabilitat humana i la justícia.

Com entén la filosofia

A diferència d’altres filòsofs, Nussbaum no crea models ideals, sinó que parteix de la realitat per buscar solucions concretes.

Postulats de la raó pràctica

Si complim amb el deure, ens preguntem on està la recompensa? Aquesta es troba després de la mort, en l’altra vida. Per això mateix, creiem en Déu.

Kant no ho pot demostrar, però considera raonable creure en la llibertat, la immortalitat i Déu, ja que les persones virtuoses ens ho mereixem.

Repensar la justícia des de les capacitats

Repensar la justícia des de les capacitats implica entendre que, sense desenvolupar una sèrie de capacitats i sense posseir una capacitació real, les proclames sobre la justícia són abstractes i inassumibles. No serveix de res afirmar que tothom té dret a la justícia si, a la pràctica, moltes persones no tenen possibilitats reals d'assolir-la a causa de la seva condició social, ètnica o de gènere.