Ètica de Kant i Mill: Deontologia vs. Utilitarisme

Vocabulari Clau: Ètica Kantiana

Deure necessari o estricte

Obligació moral ineludible basada en la raó, que no admet excepcions ni depèn de circumstàncies.

Deures envers nosaltres mateixos

Obligacions morals dirigides al propi individu per respectar la seva dignitat i racionalitat.

Estar d’acord amb ella mateixa

No contenir contradiccions internes, mantenint coherència amb els principis universals de la moral.

Imperatiu categòric

Ordre moral universal i incondicionat que guia l’acció independentment de desitjos o circumstàncies.

Llei pràctica universal

Norma moral aplicable a tots els éssers racionals, basada en la raó i sense excepcions.

Màxima

Principi subjectiu d'actuació segons el qual una persona decideix com actuar en una situació determinada.

Mitjà

Instrument per aconseguir un fi, sense considerar el seu valor intrínsec com a ésser racional.

Sense contradicció

Sense oposar-se als principis universals de la raó, mantenint coherència lògica i moral.

Vocabulari Clau: Utilitarisme de Mill

Apetits animals

Desitjos o instints bàsics, com la fam o el plaer físic, propis dels animals.

Avantatges circumstancials

Beneficis derivats de les condicions externes o circumstàncies que fan que un plaer sigui millor que un altre.

Circumstancials

Es refereix als avantatges relacionats amb les condicions externes o factors particulars, no amb la naturalesa inherent del plaer.

Consistent

Fa referència a ser coherent o estar d'acord amb altres idees o principis, sense contradiccions.

Consideracions d’utilitat

Són les decisions basades en què és més útil o beneficiós per a la majoria de persones.

Desitjable com a fi

Es refereix a allò que s’ha de desitjar com a objectiu final, no com a mitjà.

Drets

Són les coses que tenim el dret a demanar o esperar dels altres en una societat.

Felicitat

En el text, és un estat de benestar i satisfacció general, que es considera el fi final desitjable.

Felicitat (segona definició)

En el text, fa referència al benestar o a l’estat de satisfacció general que les persones desitgen aconseguir.

Felicitat (tercera definició)

En el text, és un estat de benestar que implica la gratificació de les facultats humanes superiors.

Felicitat (quarta definició)

És l’estat de benestar o satisfacció desitjable per a les persones, considerat el màxim bé.

Fi

Objectiu o propòsit final que es vol assolir, en aquest cas, la felicitat.

Principi d’utilitat

Teoria ètica que afirma que l’acció moralment correcta és la que aconsegueix la màxima felicitat.

L'Ètica Deontològica d'Immanuel Kant

L’ètica de Kant es basa en la idea que l’acció moral ha de guiar-se per la raó i no per les inclinacions personals. Això el porta a formular l’imperatiu categòric, que estableix els criteris per determinar si una acció és moralment correcta. Segons la seva segona formulació, cal actuar sempre de manera que tractem la humanitat, tant en nosaltres mateixos com en els altres, com un fi en si mateix i mai només com un mitjà. Això significa que ningú ha de ser utilitzat com a simple instrument per aconseguir objectius propis, sinó que cal respectar la seva dignitat com a ésser racional.

El Deure i el Valor Moral

Aquesta idea és fonamental en la moral kantiana i connecta amb la seva concepció del deure. Per Kant, una acció només té valor moral quan es realitza per respecte a la llei moral i no per interessos personals o conseqüències favorables. Per exemple, si una persona diu la veritat només per evitar ser castigada, la seva acció no té valor moral autèntic. En canvi, si diu la veritat perquè entén que és el seu deure, aleshores sí que és una acció moralment correcta.

Tipus de Deures Kantians i Ètica Deontològica

Kant distingeix entre dos tipus de deures: els perfectes i els imperfectes. Els deures perfectes són aquelles obligacions estrictes que sempre s’han de complir, com no mentir o no matar. Els deures imperfectes, en canvi, són aquells que, encara que també s’han de respectar, permeten més flexibilitat, com ajudar els altres o cultivar les pròpies habilitats. Així, la seva ètica és deontològica, perquè el que importa no són les conseqüències de l’acció, sinó el seu principi. No actuem moralment perquè això ens porti felicitat o beneficis, sinó perquè la nostra raó ens diu que és el correcte.

L'Ètica Universal i el Regne dels Fins

L'ètica kantiana busca establir una moral universal i racional, vàlida per a tots els éssers humans, que no depengui d’experiències particulars o personals. Això s'ajunta amb la seva tercera formulació de l’imperatiu categòric, segons la qual hauríem d’actuar com si les nostres accions servissin per elaborar les lleis d’un «regne dels fins», on tothom seria respectat com a ésser autònom i lliure. D’aquesta manera, la moral kantiana no només fixa uns principis clars per a l’acció correcta, sinó que també aspira a construir una societat més justa basada en el respecte i la racionalitat.

L'Utilitarisme de John Stuart Mill

L’ètica de John Stuart Mill es basa en el principi de la utilitat, segons el qual una acció és moralment correcta si contribueix a la felicitat i incorrecta si genera infelicitat. Aquest enfocament forma part de l’utilitarisme, corrent filosòfic que Mill desenvolupa a partir de les idees de Jeremy Bentham. Tot i compartir la idea que la moral ha de buscar «la màxima felicitat per al major nombre de persones», Mill distingeix que no tots els plaers tenen el mateix valor.

Jerarquia de Plaers i Felicitat

Per Mill, els plaers superiors són els intel·lectuals, com el coneixement, la cultura o la creativitat, mentre que els inferiors són els corporals, com el menjar o el descans. Aquesta jerarquia de plaers estableix que una vida humana digna ha de prioritzar el desenvolupament intel·lectual i moral. La famosa frase «és preferible un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet» reflecteix aquesta idea, ja que els plaers intel·lectuals aporten una felicitat més profunda i autèntica que els únicament físics.

Utilitarisme Altruista i Llibertat Individual

L’utilitarisme de Mill no només es preocupa per la felicitat individual, sinó també per la col·lectiva. Considera que el bé dels altres ha de ser una part essencial dels nostres objectius, per la qual cosa desenvolupa una visió altruista de la moral. Creu que aquest sentiment de preocupació pels altres no és innat, però pot ser adquirit mitjançant l’educació i la societat. Quan els individus interioritzen el valor de la cooperació i la justícia, deixen de necessitar mesures externes per actuar moralment, perquè el seu propi sentit moral els impulsa a fer el bé.

A més de la seva teoria moral, Mill defensa la llibertat com un principi essencial per al progrés humà. Creu que els individus han de poder actuar amb el mínim de restriccions possibles, ja que això contribueix a la seva realització personal i, en última instància, a la felicitat col·lectiva. No obstant això, admet que la llibertat ha de tenir un límit clar: no es pot permetre que una acció danyi els altres. Així, la societat ha de poder intervenir quan les accions individuals perjudiquen el benestar col·lectiu.

Democràcia i la Tirania de la Majoria

D’altra banda, Mill defensa la democràcia com la millor forma de govern, però adverteix del perill de la «tirania de la majoria». Quan un govern democràtic actua sense control i oprimeix les minories, deixa de garantir la justícia i la llibertat. Per això, Mill insisteix en la importància de la llibertat d’expressió com a eina fonamental per combatre el conformisme i promoure el debat racional.

En resum, l’ètica de Mill busca establir una moral basada en la felicitat col·lectiva, on la llibertat, l’educació i la justícia siguin una part essencial. La seva teoria combina la recerca del plaer amb la responsabilitat social, donant una moral més humana.

Comparativa: Kant vs. Mill en Ètica

Kant, des d’una perspectiva deontològica, creu que la moralitat es basa en el deure i en la llei moral universal. El seu concepte central és l’imperatiu categòric, que diu que les accions han de ser guiades per normes que puguin ser aplicades de manera universal. Així, el bé moral no depèn de les conseqüències d’una acció, sinó de la intenció que hi ha darrere. La moralitat, per Kant, implica actuar de manera que la nostra acció pugui ser considerada com una norma que tots podríem seguir sense contradicció. Això vol dir que, per Kant, l’ètica està molt centrada en el respecte a la dignitat humana i en el tracte de les persones com a fins en si mateixes, mai com a mitjans per aconseguir altres fins.

Per una altra banda, l’ètica de Mill s’emmarca dins de l’utilitarisme, una teoria que considera que l’acció moralment correcta és aquella que aconsegueix la màxima felicitat o el benestar per al major nombre possible de persones. Mill, a diferència de Kant, creu que les conseqüències de les accions són el més important o la cosa que més s’ha de tenir en compte per dir si allò és moral o no. La felicitat, entesa com a plaer i absència de patiment, és el criteri suprem que guia la moralitat. En aquest sentit, Mill busca l’equilibri entre els interessos individuals i col·lectius, ja que el bé es mesura en funció de la felicitat generada per les accions, i no pas en funció d’una llei moral universal. Així, l’ètica utilitarista es preocupa principalment de l’efecte global de les decisions, buscant el màxim bé per al màxim nombre de persones.

Diferències Fonamentals en l'Enfocament Ètic

Els dos pensadors presenten visions de l’ètica que difereixen fonamentalment en els seus enfocaments. Per Kant, la moralitat és independent de les conseqüències, i l’actuació ètica ha de ser guiada per principis universals. La llei moral és absoluta i no està subjecta a la variabilitat dels resultats. En canvi, per Mill, l’ètica és una qüestió pràctica, dependent dels resultats i de la seva capacitat per augmentar la felicitat general. Així, mentre que Kant subratlla la importància de la intenció i el deure, Mill es concentra en les conseqüències i a aconseguir el màxim de benestar.

En resum, l’ètica kantiana destaca la importància de la moralitat com a principi absolut i universal, mentre que l’ètica utilitarista de Mill es fonamenta en la idea de la felicitat com a criteri de la moralitat, amb un enfocament pràctic i orientat als resultats.

Temes Clau: Aplicació de Kant i Mill

Immanuel Kant: Conceptes Aplicables

• Dignitat humana: Les persones no han de ser utilitzades només com a mitjà per aconseguir alguna cosa. Els humans són fins en si mateixos.
• Imperatiu categòric: Les accions només són moralment correctes si es poden convertir en una norma universal per a tothom. Fes el que faria que la teva acció fos acceptada per tothom.
• Esclavitud: Kant rebutja l’esclavitud perquè nega la dignitat humana. Un ésser humà no pot ser tractat com un objecte.
• Promeses: El deure moral per Kant és complir les promeses perquè és una qüestió de respecte i responsabilitat, independentment de les conseqüències.
• Mentir: Mentir és sempre immoral, ja que violaria l’imperatiu categòric i no respectaria la veritat com a un valor absolut.
• Llibertat i responsabilitat: La llibertat es basa en la capacitat de prendre decisions morals, i cada persona és responsable de les seves accions i decisions.
• Ètica deontològica: L’ètica de Kant se centra en el deure, és a dir, fer el que és moralment correcte independentment de les conseqüències. Les accions són correctes només si compleixen un deure.
• Autonomia: Una persona ha de ser capaç de prendre les seves pròpies decisions de manera lliure, sense influències.
• Respecte a la llei moral: La llei moral universal és la que ha de guiar la conducta humana, més enllà de desitjos o conseqüències.

John Stuart Mill: Conceptes Aplicables

• Principi d’utilitat: Mill creu que l’acció correcta és aquella que provoca la major felicitat per al màxim nombre de persones. La felicitat és l’objectiu de l’ètica utilitarista.
• Esclavitud: Mill rebutja l’esclavitud perquè és una pràctica que limita la llibertat individual i fa mal a la felicitat general. Es veu com un obstacle per al benestar social.
• Promeses: En el cas de l’utilitarisme, trencar una promesa podria ser justificat si produeix més benefici per a la societat que mantenir-la. Les conseqüències són les que importen.
• Diners: Mill considera que els diners poden ser bons si s’utilitzen per a millorar la qualitat de vida i augmentar el benestar de les persones. Els diners en si no són bons o dolents, depèn de com es facin servir.
• Mentir: Si mentir produeix més benefici a la societat que dir la veritat, pot ser justificat. Les conseqüències de les accions importen més que la veritat com a tal.
• Llibertat individual: Mill defensa que les persones han de tenir llibertat d’actuar segons els seus desitjos, sempre que això no faci mal a altres. La llibertat és essencial per a la felicitat.
• Llibertat de pensament: La llibertat d’expressió i pensament es justifica per al benestar social i personal. No es pot prohibir per cap autoritat, ja que afavoreix a la societat.
• Benefici per a la societat: Mill defensa que totes les accions han de ser valorades en funció del benefici que portin a la societat en general, i no només a l’individu.
• Autonomia: Com Kant, Mill creu que la llibertat individual és fonamental, però ell la justifica amb la felicitat. Les persones han de poder actuar lliurement per tal de buscar el seu propi benestar/felicitat, sempre que no perjudiquin els altres.
• Justícia social: Mill dona importància a la justícia social. Una societat justa és aquella on es respecten els drets de tothom i es treballa per aconseguir el bé comú.