L'Ètica de Kant: Deure, Imperatius i la Distinció entre Ètiques Materials i Formals

L'Ètica de Kant: De les Ètiques Materials a l'Ètica Formal

El Fonament de l'Obligació Moral i les Ètiques Materials

Kant es pregunta pel fonament de l’obligació moral dels imperatius i s’adona que ha estat divers en diferents pensadors: la felicitat, el plaer, la perfecció... Les teories ètiques que han intentat identificar, primer, allò que consideraven el bé últim de l’ésser humà i, després, han prescrit les normes morals necessàries per assolir aquest bé són, segons Kant, ètiques materials. Totes les ètiques materials comparteixen les següents característiques:

1. Els seus principis són empírics, han estat trets de l’experiència. Ell busca una ètica que tingui validesa universal, una ètica que sigui, en comptes d’empírica, a priori.

2. Els seus principis són heterònoms, és a dir, són imposats i, per tant, no decidits per la meva raó. Així, busca una ètica autònoma.

3. Els seus principis són hipotètics. Kant considera que els imperatius de l’ètica no poden ser hipotètics, sinó que han de ser categòrics, absoluts.

L'Ètica Formal Kantiana: Universalitat i Autonomia

Kant rebutja les característiques de les ètiques materials, però ens proposa una ètica formal. Aquesta no prescriu normes o màximes concretes, sinó que ens indica quina és la forma que ha de tenir qualsevol màxima moral per ser moral.

El fet que l’ètica kantiana sigui una ètica formal garanteix que sigui una ètica universal i racional, és a dir, a priori: els seus principis no poden ser generalitzacions a partir de l’experiència. Garanteix, en segon lloc, que els imperatius que proposa siguin absoluts, que ordenin sense condicions, és a dir, que siguin categòrics: hem de realitzar l’acció que ordena l’imperatiu només per respecte a la llei moral. Hem de complir amb el nostre deure malgrat vagi en contra de la nostra felicitat o de la felicitat d’altres persones. Finalment, garanteix que es tracti d'una ètica autònoma, on el subjecte s’ha de determinar a si mateix a obrar.

El Concepte de Deure en l'Ètica Kantiana

Un dels conceptes fonamentals de l'ètica kantiana és el deure.

Una persona actua correctament des del punt de vista moral quan actua per deure. El deure, segons Kant, és «la necessitat d’una acció per respecte a la llei».

Tipus d'Accions segons el Deure

Per aclarir amb més detall la seva proposta, Kant diferencia tres tipus d’accions: les accions contràries al deure, les accions conformes al deure i les accions per deure.

Actua contra el deure aquell que s’aprofita dels més febles per millorar ell mateix; actua conforme al deure aquell que ajuda els més febles per tenir una bona imatge que li permeti vendre més el seu producte; actua per deure aquell que ajuda els més febles per respecte a la dignitat humana o a un ideal de justícia solidària. Només aquestes darreres accions són moralment correctes; són les accions pròpies del que Kant anomena una «bona voluntat», que és l’única cosa bona que existeix sense restriccions.