Ètica i Intel·ligència Emocional vs. Sofistes i Sòcrates

Ètica i Intel·ligència Emocional: Una Anàlisi Filosòfica

Relació entre Ètica i Intel·ligència

• Quina relació hi ha entre ètica i intel·ligència?
• L’ètica s’ocupa de reflexionar sobre la moral, els seus perquès. Aquesta temàtica es relaciona amb la psicologia, ja que tracta amb caràcters, igual que la psicologia.
• Què hem de buscar per actuar de manera ètica? Quin caràcter haurà de tenir? Més empatia i altruisme.
• Quin tipus d’intel·ligència hauràs de conrear? Howard Gardner va establir set tipus d’intel·ligències (tot i que se n'han identificat més):
  • Lingüística: Relacionada amb la nostra capacitat verbal, amb el llenguatge i les paraules.
  • Lògica i matemàtica: Es refereix al desenvolupament abstracte, la precisió i l’organització amb pautes o conseqüències.
  • Espacial: Capacitat per a integrar pensaments, percebre’ls i ordenar-los a l’espai.
  • Musical: Relacionada amb les habilitats musicals i els ritmes.
  • Cinestèsica: Abasta tot allò relacionat amb el moviment corporal i els reflexos.
  • Interpersonal: Capacitat de relacionar-se i de comunicar-se amb altres persones.
  • Intrapersonal: Es refereix al coneixement d’un mateix i a processos relacionats com l’autoconfiança i la motivació.

Les intel·ligències interpersonal i intrapersonal són les que tenen més relació amb l’ètica i amb la moral. Un altre psicòleg, Daniel Goleman, es va ocupar d’unir aquestes dues intel·ligències (la interpersonal i la intrapersonal) en el concepte d'intel·ligència emocional.

Ètica dels Sofistes i Ètica Socràtica: Dues Visions Oposades

Sofistes: Relativisme i Convencionalisme

• Els sofistes tenen doctrines ètiques, igual que Sòcrates. Tots dos són del segle V a.C. i van ser contemporanis, però les seves doctrines ètiques eren oposades.
• Els sofistes es dedicaven a ensenyar a l'Antiga Grècia, impartint coneixements com astronomia i matemàtiques. El conjunt dels seus ensenyaments era la paideia, que també incloïa la retòrica i l’erística. La retòrica és l’art de fer discursos, mentre que l’erística és l’art del combat verbal.
• Els sofistes eren relativistes i convencionalistes. Segons ells, la Veritat i la Bondat són relatives i no existeixen de manera absoluta. La moral i el coneixement també són relatius. Malgrat el seu relativisme, per viure en comunitat, havien d'establir acords, convencions (pactes) sobre què acceptar i què no.

Sòcrates: La Recerca de la Veritat i la Bondat

• Sòcrates era oposat al que defensaven els sofistes. Creia en l'existència de la Veritat i la Bondat absolutes i no era relativista.
• No obstant això, creia que no tothom hi arribava perquè no feien prou ús de la raó. Segons Sòcrates, si raonéssim més i tinguéssim més coneixement, el mal no existiria.
• Per a Sòcrates, el que anomenem "malvat" és, en realitat, un ignorant. En quin sentit és un ignorant? Per a Sòcrates, tothom, quan actua, busca el bé, fins i tot qui roba o qui mata.
• Hi ha el bé individual i el bé col·lectiu, així com el bé momentani i el bé durador. Tots són béns, però n'hi ha de preferibles: el col·lectiu i el durador.
• Si no hi ha contradicció entre els dos tipus de béns, no hi ha problema; però si n'hi ha, hem de triar el col·lectiu i el durador.
• Hi ha individus que no ho fan per ignorància, perquè no saben el que fan. El mal és un error en la tria. Els ignorants trien el bé individual i momentani.
• La frase de Sòcrates que ho resumeix tot és: "Sigues savi i seràs bo."