Ètica, Infermeria i Drets Humans: Guia Completa

Ètica i Dret: Diferències

• Ètica
  • Apel·la a la consciència. És autònoma.
  • Tendeix a la universalitat.
  • Té un component ideal i utòpic.
• Dret
  • És coactiu. Implica sanció.
  • Val per a una societat determinada.
  • Ha de ser realista.

Creences i Actituds

• Creences
  • Allò que s'accepta com a cert, com a veritat.
  • És el sentiment de certesa sobre els significats d'alguna cosa.
  • És una afirmació personal que considerem verdadera.
  • Estan basades en els nostres pressupòsits en relació a certes coses.
• Actituds
  • Disposició vers els fets, les persones, les coses...
  • És una afirmació de la conducta.

Dilema Ètic

És el dubte que es genera davant d'una situació en la qual cal prendre una decisió entre dues alternatives d'acció, cap de les quals és satisfactòria al 100%, ja que hi ha arguments ètics a favor de totes dues i optar per una acció suposa no respectar les raons ètiques de l'altra.

Drets Humans

Declaració adoptada per l'ONU a París el 10 de desembre de 1948. Conferències Mundials posteriors:

• Teheran (1968)
• Viena (1993)

El Consell Internacional d'Infermeria i els Drets Humans

El Consell Internacional d'Infermeria (CII) ha publicat diferents Declaracions d'adhesió als Drets Humans i del paper de les infermeres en la salvaguarda dels Drets Humans:

• 1971: Declaració d'adhesió als Drets Humans.
• 1983: Declaració sobre el paper de la infermera en la salvaguarda dels Drets Humans.
• 1993: Actualització de l'anterior.
• 1998: Les infermeres i els drets humans.
• 2006: Revisió de l'anterior.

Carta de Drets i Deures de la Ciutadania en relació amb la Salut

Document elaborat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aprovat l'agost de 2015 i publicat l'octubre de 2015. No és un document legal. Conté drets i deures que estan regulats per disposicions legals i d'altres que no.

Es regeix per 5 principis ètics orientadors:

• Dignitat de la persona.
• Llibertat i autonomia en la presa de decisions.
• Igualtat de les persones.
• Accés a la informació i el coneixement en salut.
• Compromís cívic.

Consta de 62 drets i 28 deures en relació amb 10 àmbits:

• Equitat i no-discriminació de les persones.
• Protecció i promoció de la salut i prevenció de la malaltia.
• Accés al sistema sanitari.
• Intimitat i confidencialitat.
• Autonomia i presa de decisions.
• Informació sanitària, documentació clínica i TIC.
• Qualitat i seguretat del sistema.
• Constitució genètica de la persona.
• Investigació i experimentació.
• Participació.

Ètica de les Virtuts

• L'ètica deontològica (I. Kant -1724-1804): la moral sorgeix de les regles, del deure.
• L'ètica conseqüencialista (J. Bentham - 1748-1732 / J. Stuart Mill 1806-1873): la moralitat de l'acció ve donada per les seves conseqüències, per a la seva utilitat per a la societat. Utilitarisme.
• La virtut és la gran oblidada de la nostra societat malgrat que és la capacitat fonamental per sortir dels problemes i situacions que vivim.

Ètica de la Cura

Carol Gilligan (1936) EEUU, filòsofa i psicòloga.

Deontologia

Estudi o tractat dels deures i de l'ètica professionals.

Codis d'Ètica d'Infermeria

• Jurament de Florence Nightingale (1893).
• Codi deontològic del Consell Internacional d'Infermeria (CII) per la professió d'infermeria (1953- última actualització 2012).
• Codi ètic de la Infermeria Europea (2007).
• Codi deontològic de la Infermeria Espanyola. Consejo General de Enfermería (1989).
• Codi d'Ètica de les infermeres i infermers de Catalunya. Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (2013).

Codi d'Ètica de les Infermeres de Catalunya

Aspectes rellevants del codi I:

Està estructurat a partir de cinc valors:

• Responsabilitat
• Autonomia
• Intimitat i confidencialitat
• Justícia social
• Compromís professional

Amb un prevaler de base:

• El reconeixement de la dignitat humana

Aspectes rellevants del codi II:

Codi per actuar i pensar

• No només un conjunt d'articles a complir sinó que vol promoure la reflexió sobre l'ètica de la professió infermera. Contribueix a la formació ètica dels professionals.

Llenguatge

• Es parla de "persona atesa"
• Forma verbal: utilitza el present (no imperatiu o condicional).

Codis

• Codi de Nuremberg (1947)
• Declaració de Helsinki (1964)
• Declaració dels drets dels pacients. EEUU (1973)
• Declaració del XIII Congrés Mundial de Sexologia (1997)

Consentiment Informat

La carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària:

• L'àmbit 5 recull: Autonomia i presa de decisions.

Elements del Consentiment Informat (CI)

• Capacitat o competència
• Informació
• Voluntarietat

Límits del Secret Professional

Èticament s'accepta la possibilitat de trencar el secret professional per:

• Protegir la pròpia persona atesa.
• Evitar un dany a terceres persones.
• Imperatiu legal.

Formularis de CI

Es divideixen en tres parts:

• Identificació del malalt, del metge que indica el procediment i de l'equip que durà a terme el procediment, si s'escau.
• Bloc específic per a la informació: naturalesa i objectius del procediment, riscos i beneficis associats i possibles alternatives.
• Registre de declaracions i signatures on el malalt reconeix que ha estat degudament informat i accepta la intervenció proposada. Hi consta que el malalt té la possibilitat de revocar el document en qualsevol moment.

Rols de les Infermeres en el CI

• Vetllar pel compliment del CI.
• Treballar en equip.
• Detectar demandes d'informació.
• Col·laborar en la comprensió de la informació.
• Assegurar que la decisió és voluntària.

Fonamentació del Respecte a la Intimitat

El respecte a la intimitat:

• Es basa en el respecte a la dignitat humana.
• És necessari perquè sigui possible la convivència social en la pluralitat.
• Obre camí a la confiança, a l'accés a l'altre.

Dificultats per Guardar el Secret Professional

• Treball en equip.
• Equip Multidisciplinari.
• TIC.
• Manca de consciència professional.

Bioètica: Concepte

Ètica aplicada al camp de les ciències de la vida i de la salut.

1971- Dr. Rensselaer Potter. Llibre: A bridge to the future

Objectiu

Clarificar i resoldre les qüestions de tipus ètic que plantegen els avenços de les ciències de la vida i de la salut i les seves aplicacions.

Característiques

• Aspecte teòric i aspecte pràctic.
• És interdisciplinar.

Àmbits

• La clínica.
• La recerca en subjectes humans.
• Les polítiques de salut.
• Ètica mediambiental.

Principis Bioètics

• No maleficència: Parteix del principi ètic bàsic del respecte a la dignitat de la persona humana i el valor a la vida. Com a professionals hem de garantir, en primer lloc, no provocar cap mal amb les nostres actuacions.
• Beneficència: Parteix del principi ètic bàsic del respecte a la dignitat de la persona humana i el valor a la vida. Hem d'intentar sempre buscar el bé per la persona que atenem. Què és millor per a ella?
• Autonomia: Parteix del principi ètic bàsic de la llibertat de la persona humana. Està basat en la capacitat de les persones per fer eleccions i prendre decisions autònomes més que en "ser autònom". El consentiment informat és una mesura que garanteix que la persona exerceixi la seva autonomia.
• Justícia: Parteix del principi ètic bàsic d'igualtat de les persones.

Tipus de Comitès d'Ètica

• Comitès Nacionals o Supranacionals: Elaboren informes sobre problemes ètics suscitats pel progrés del coneixement en l'àmbit de la salut i publiquen recomanacions. Poden ser permanents o temporals ("ad hoc").
• Comitès Ètics d'Investigació Clínica (CEIC): Vetllen per a la correcció des del punt de vista metodològic, ètic i legal de qualsevol projecte de recerca que comporti algun risc físic o psicològic per a un ésser humà.
• Comitès d'Ètica Assistencial (CEA): És un organisme "consultiu, multidisciplinari, que en cap cas substitueix la decisió clínica dels professionals, que integra diverses ideologies morals del seu entorn, i que està al servei dels professionals i usuaris d'una institució per ajudar a analitzar els problemes ètics que puguin sorgir."

Constitució d'un CEA, Recomanacions:

• Que sigui necessari.
• Grup de persones motivades per començar.
• Crear una comissió gestora.
• Formació en bioètica.
• Constituir el primer CEA amb membres de la comissió gestora i que hagin participat durant el primer any.
• Constitució d'un CEA: Comissió gestora.
• Identificació dels problemes que justifiquen el CEA.
• Analitzar la convivència d'un CEA o d'un Ad hoc.
• Elaboració d'un reglament provisional.
• Determinar la metodologia de treball.
• Escoltar l'experiència d'altres persones.
• Comunicació a l'Hospital.

Membres del CEA (uns 15 membres com a terme mitjà)

• Metges assistencials.
• Infermeres assistencials.
• Treballador/a social.
• 1 professional de la UAU.
• 1 jurista.
• 1 membre de la comissió de qualitat.
• 1 membre de la direcció del centre.
• 1 persona aliena a la institució.

Funcions del CEA

• Assessorar èticament en decisions puntuals, clíniques i sanitàries.
• Formar orientacions i protocols comuns d'actuació en situacions clíniques i sanitàries que plantegin problemes ètics.
• Organitzar programes, cursos i altres activitats formatives en l'àmbit de la bioètica.

Formació dels membres del CEA

• Molt important. Ajuda a tenir un llenguatge comú.
• Formació: coneixements, habilitats, actituds.
• Com més complexos són els problemes més formació es precisa.
• Les sessions clíniques poden ser un bon fòrum.
• Una persona no és més ètica pel fet de tenir més estudis en aquest àmbit.

Conceptes Relacionats amb la Mort

• Eutanàsia: Acte que fa el professional per acabar amb la vida del pacient. Acció portada a cap per un professional sanitari, amb l'objectiu de provocar directament la mort d'un pacient amb una malaltia incurable i irreversible, i que es troba en una situació de sofriment intens, a petició expressa, informada i reiterada del mateix pacient. LEGAL
• Homicidi: L'error, la fallada. Has provocat la mort de la persona sense voler. Matar algú sense que concorrin les circumstàncies de traïdoria, preu o acarnissament. NO LEGAL
• Assassinat: Matar algú amb traïdoria, acarnissament o intervenint preu. NO LEGAL
• Suïcidi assistit: Medicament assistit. Acte que fa el pacient per acabar amb la seva vida. Actuació d'un professional sanitari mitjançant la qual proporciona els mitjans intel·lectuals i/o materials imprescindibles perquè pugui acabar amb la seva vida suïcidant-se de forma efectiva en qualsevol moment. NO LEGAL
• Sedació pal·liativa: En aquest cas, no vols acabar amb la vida del pacient, sinó que vols reduir la consciència del pacient perquè no sigui conscient del sofriment. LEGAL
• Limitació de l'esforç terapèutic: No fas cap acció per acabar amb la vida. Restricció o aturada dels tractaments que tenen per finalitat perllongar la vida, i manteniment només de les teràpies necessàries per garantir el màxim benestar del pacient. LEGAL
• Refús a tractament: Dret reconegut legalment pel qual una persona expressa, de manera verbal o per escrit, la seva voluntat de no acceptar una determinada acció mèdica. LEGAL
• Suspensió d'atenció mèdica per èxitus del malalt: Els criteris de mort encefàlica estan clarament definits. Quan un pacient els compleix, no iniciar o retirar totes les mesures terapèutiques de suport vital no produeix ni permet la mort del pacient, perquè en realitat aquesta ja ha ocorregut. LEGAL
• Cures pal·liatives: En aquesta no vols acabar amb la vida del pacient, sinó, el que vols és alleugerir els símptomes. Cura aplicada a una persona que pateix una malaltia que li provoca molèsties amb la finalitat d'atenuar-ne els símptomes que comprometen la seva qualitat de vida. LEGAL

Limitació de l'Esforç Terapèutic (LET)

No aplicar mesures desproporcionades amb propòsit terapèutic en un pacient amb mal pronòstic a curt termini o mala qualitat de vida (115).

Dins la limitació de l'esforç terapèutic, s'inclou habitualment:

1. La reanimació cardiopulmonar.
2. La connexió a un respirador.
3. L'hemodiàlisi.
4. L'administració d'antibiòtics.
5. L'ús d'hemoderivats.
6. La nutrició i la hidratació enteral i parenteral.

Bases de l'Adequació de l'Esforç Terapèutic

1. Esperança: Treballar amb l'esperança dels malalts i dels seus familiars, estant atents a l'oportunitat de definir-la novament en funció de l'acceptació d'allò que està succeint (107).
2. Re-formular: Quan ens apropem al final de vida s'ha de re-formular els objectius terapèutics amb la finalitat de generar confort i benestar al pacient i la seva família (108).
3. Anticipar: El millor model d'atenció als estadis del final de la vida és l'anticipació de l'atenció, millorant així la presa de decisions.

Document de Voluntats Anticipades (DVA)

És un document escrit dirigit al metge responsable, on el pacient (major d'edat i amb capacitat suficient per entendre el que està fent) dóna una sèrie d'instruccions o orientacions sobre el tractament mèdic que li pot aplicar, o que no accepta, quan ell ja no estigui en condicions d'expressar la seva voluntat.

Indicacions:

1. Risc de patir malalties que alternin la capacitat cognitiva (tumors cerebrals, demències, etc.).
2. Por i preocupació en relació al futur (qui el podrà cuidar, etc.).
3. Necessitat de controlar-ho tot.
4. Dificultat personal per manegar la incertesa.

Contraindicacions:

1. Pacients amb negació diagnòstica o pronòstica.
2. Pacients amb un alt nivell d'angoixa.
3. Pacients que pateixen una conspiració de silenci encara no suficientment resolta.

Planificació de Decisions Anticipades (PDA)

És la previsió de les actuacions que es duran a terme per quan el malalt pugui perdre la seva capacitat d'expressar els desitjos i la voluntat. Pot incloure indicacions sobre les teràpies que es volen i les que no, la sedació davant de símptomes refractaris o sobre el lloc on volen morir.

Adequació de l'Esforç Terapèutic en relació amb l'Alimentació

L'alimentació no es limita a ingerir nutrients, és un acte ple de significat simbòlic: cultural, religiós i social. L'Associació Americana d'Infermeria va reconèixer l'any 1992:

1. L'anorèxia com un símptoma habitual del final de la vida.
2. L'administració d'aliments i aigua de manera artificial s'ha de considerar tractament. La nutrició artificial, sobretot l'enteral, no influeix en els resultats ni millora la qualitat de vida en els pacients en situació avançada i terminal.

La Nutrició Artificial

L'ús de sonda nasogàstrica o d'altres formes intervencionistes de nutrició ha de quedar restringit a:

1. La presència de problemes obstructius alts que originin disfàgia, fístules o disfuncions epiglòtiques.
2. En aquells casos en els que l'obstrucció és l'element fonamental per explicar la desnutrició, debilitat i l'anorèxia.

Drets Sexuals

1. Dret a la llibertat sexual. Abasta la possibilitat de la plena expressió de potencial sexual de les persones. Exclou tota forma de coerció, explotació i abús sexual.
2. Dret a l'autonomia, integritat i seguretat sexual. Inclou la capacitat de prendre decisions autònomes sobre la pròpia vida sexual en el context de l'ètica personal i social. També inclou el control i el plaer dels cossos lliures de tortura, mutilació i violència de qualsevol tipus.
3. Dret a la privacitat sexual. Inclou el dret a les decisions i conductes individuals realitzades en l'àmbit de la intimitat sempre i quan no interfereixin en els drets sexuals d'altres.
4. Dret a l'equitat sexual. Oposició a totes les formes de discriminació per raó de sexe, gènere, orientació sexual, edat, raça, classe social, religió o limitació física o emocional.
5. Dret al plaer sexual com a font de benestar físic, psicològic, intel·lectual i espiritual.
6. Dret a l'expressió sexual emocional a través de la comunicació, el contacte, l'expressió emocional i l'amor.
7. Dret a la lliure associació sexual amb possibilitat de casar-se o no, de divorciar-se i d'establir altres tipus d'associacions sexuals.
8. Dret a la presa de decisions reproductives, lliures i responsables. Abasta el dret a decidir si tenir fills o no, el nombre i l'espai entre cada un d'ells, i el dret a l'accés ple als mètodes de regulació de la fecunditat.
9. Dret a la informació basada en el coneixement científic. Implica informació sexual generada a través de la investigació científica lliure i ètica.
10. Dret a l'educació sexual integral. Procés que s'inicia amb el naixement i dura tota la vida amb la implicació de totes les institucions socials.
11. Dret a l'atenció de la salut sexual. Inclou la promoció de la salut sexual així com la prevenció i tractament de tots els problemes, preocupacions i trastorns.

Etapes en el Desenvolupament de l'Embrió Humà

Fase preembrionària o preimplantatòria

• Fecundació: procés que dona lloc al zigot, pot durar algunes hores (en aquest procés avui es permeten separar algunes de les seves fases actuant selectivament).
• Mòrula: agrupació de cèl·lules totipotents, cada una d'elles podria donar un altre zigot (4t dia).
• Blàstula: (7è dia) esfera de cèl·lules que envolten una cavitat interna que conté un material líquid. La massa de cèl·lules internes donarà lloc a l'embrió.

Fase embrionària

• Implantació final de la 2a setmana. Comença l'embaràs o gestació. (Abans d'aquí no es pot parlar d'avortament).
• Dia 18: comença l'estructura inicial del sistema nerviós.

Etapa fetal

• Final de la 8a setmana. Tub neural diferenciat. Mesura entre 25 i 30 mm.
• Setmana 8 a 10. Formació dels òrgans.
• Setmana 12. De 70 a 80 mm.

Anticoncepció d'Emergència

Programa del Dep. De salut de 2004:

• Levonorgestrel 2 comp.
• Abans de 72 hores posteriors al coit.

Actua evitant l'anidació d'un òvul eventualment fecundat.

Interrupció de la Gestació (IG)

Avortament farmacològic

• Fins setmana 7: píndola avortiva RU-486.
• Mifepristona. Es sol prendre associada a altres fàrmacs (misoprostol).
• A vegades acaba amb raspat.

Avortament quirúrgic

• Fins setmana 12: aspiració del contingut de l'úter per via vaginal, habitualment amb anestèsia local.
• A partir 12 setmanes: dilatació del coll uterí (prostaglandina) i evacuació amb instrumental quirúrgic. Generalment amb anestèsia general.
• A partir 22 setmanes: inducció farmacològica amb anestèsia epidural o general.

Interrupció Voluntària d'Embaràs: Consideracions Legals

Del 1985 al 2010: Art. 417 bis del Codi Penal. Despenalitza l'avortament en tres supòsits:

• Violació de la dona.
• Malformació del fetus.
• Perill per la salut física o psíquica de la dona.

El codi penal castiga l'avortament, no el legalitza. La despenalització és només l'excepció a la regla. Llei orgànica 2/2010, de 3 de març. Modificació l'any 2015.

Gestació Subrogada o per Substitució

És la tècnica per la qual una dona gesta un embrió per a una altra persona o parella.

Funcions del CEIC

• Avaluar els aspectes metodològics, ètics i legals dels assajos clínics.
• Avaluar les modificacions rellevants dels assajos clínics autoritzats.
• Realitzar un seguiment de l'assaig, des del seu inici fins la recepció de l'informe final.

Composició dels CEIC:

• Mínim 9 membres.
• Hi ha d'haver metges (com a mínim un farmacòleg clínic), farmacèutic d'hospital, infermer, membres no professionals de la salut (un Llicenciat en dret).