Ètica i drets fonamentals en el comportament humà

«Maltractar una persona no és ètic»

En aquesta frase s’està fent un judici sobre el comportament de maltractar una persona, el qual és considerat incorrecte des d'un punt de vista moral. Això implica l'ús de normes o principis que determinen què és correcte i què no ho és. Per tant, l'ús d'ètica aquí és prescriptiu, ja que s'està establint una norma moral sobre el comportament envers les persones.

Valor i dret

No, un valor i un dret no és el mateix. Els valors són pensaments o accions humanes que tenen a veure amb els valors morals. Quan un valor passa a ser un ordenament jurídic, aquest és anomenat dret. Els drets són valors que formen part d’un element jurídic i que hi ha el poder de l’estat al darrera que els defensa. Drets fonamentals (educació, llibertat, intimitat) i no fonamentals (habitatge, treball).

Quina d'aquestes dues afirmacions consideres més correcta?

Moral d mínims: Moral cívica i civil dels drets humans que, en una societat organitzada amb criteris de justícia, ha d ser respectada per a tots per assegurar una convivència i respecte entre les persones. Inclou drets fonamentals com la llibertat, la igualtat, i el respecte a la dignitat humana. Si no es compleix la moral d mínims, es un delicte, perquè està imposada per lleis estatals. Moral d màxims: Normes morals que no necessàriament han de compartir tots. Es reserven per la vida privada. És correcte perquè reconeix la importància de la reflexió crítica i la flexibilitat en l'acció psicosocioeducativa, permetent així adaptar les pràctiques i normes a les necessitats i contextos específics dels individus i les comunitats. Això assegura que els professionals puguin oferir el millor suport possible mentre respecten els drets i la dignitat de les persones amb qui treballen.

Posa un exemple que tingui a veure amb la teva futura professió de:

Manca de llibertat d’acció: Fer allò que es vol fer sense que ningú ni res ho impedeixi. Volem implementar un programa nou en un centre per a joves en risc, però les polítiques del centre ens prohibeixen fer qualsevol canvi. Manca de llibertat reflexiva: Capacitat de decidir. Una educadora treballa en una organització religiosa amb unes creences morals molt rígides. Volem reflexionar sobre temes com la diversitat sexual però no ens ho deixen fer perquè no permeten cap discussió que qüestioni els principis morals de l'organització. Manca de llibertat social: Disposar d’un espai de relacions culturalment riques en contrastos i diversitat. Un treballador social atén una dona que vol deixar una relació abusiva, però la dona es troba atrapada perquè depèn econòmicament del seu agressor. Norma de moral d mínims: Garantir la seguretat dels participants en qualsevol programa o activitat. Prendre mesures per assegurar que els espais siguin segurs i que es protegeixi els participants de qualsevol forma d'abús o maltractament. Norma de moral d màxims que no entra en contradicció amb la moral d mínims: Promoure la importància de la solidaritat i l'ajuda entre els joves del centre. Encara que això és una aspiració més elevada (moral d màxims), no entra en contradicció amb la moral d mínims, que inclou respectar i cuidar els altres. Norma de moral d màxims que sí entra en contradicció amb la moral d mínims: Un centre educatiu religiós exigeix que tots els estudiants participin en pràctiques religioses diàries com la pregària i l'assistència a serveis religiosos, basant-se en la creença que això és fonamental per al seu desenvolupament espiritual (moral d màxims). Aquesta norma pot entrar en contradicció amb la moral d mínims, que inclou el dret dels estudiants a la llibertat de reflexió.

«És ètic retirar la tutela als familiars d’un infant i ingressant-lo, en contra de la voluntat de la família i de l’infant, en un Centre d’Acolliment (CA) o en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE)?» Qüestions ètiques, jurídiques, tecnocientífiques i polítiques:

Ètic: cal si l’acció és moralment correcta o incorrecta. En aquest cas, si es respecta la seva dignitat i benestar. Això pot implicar la protecció de l'infant de situacions de negligència o maltractament. Jurídic: és important assegurar que la decisió estigui fonamentada en la legislació vigent i en els procediments legals establerts. Tecnocientífic: És important fer una valoració de l’eficàcia i de l’idoneïtat de l’acció, en aquest cas, que l’acció pugui proporcionar el suport adequat per al seu desenvolupament físic, emocional i educatiu. Polític: la decisió d'ingressar un infant en un Centre d'Acolliment pot estar influïda per polítiques públiques relacionades amb la protecció de la infància, els drets dels menors i la prevenció del maltractament infantil.

Per què en Joan Canimas considera que en l’anàlisi de les problemàtiques ètiques és millor emprar els drets fonamentals que els quatre principis de la bioètica?

Beneficència: El principi de beneficència implica que el professional es deu primàriament a la persona atesa, no als seus familiars o a la institució per a la qual treballa. No maleficència: La intenció no és fer mal al pacient intencionadament, sinó procurar-li un benefici. Penseu-vos, per exemple, en el dany que provoca la quimioteràpia o, en l'àmbit dels serveis socials, la retirada d'un nen de la seva família davant d'una situació de maltractament. Autonomia: Respecte a les decisions de les persones ateses i en no realitzar cap intervenció sense el consentiment. Justícia: Tracte igual, equitatiu i apropiat. Una injustícia implica un acte erroni. Hi ha almenys quatre raons per servir-se dels drets en lloc dels principis de la bioètica: Els drets permeten més precisió descriptiva (el que és) i prescriptiva (el que hauria d ser). Més consens terminològic. Els codis ètics i deontològics de totes les professions, entitats i organitzacions estan plens de principis ètics rectors, sense coincidir ni en nombre ni en terminologia. Els drets tenen la força de l’Estat que els defensa. Els drets no són només principis morals que un pot complir o no, sinó principis que cal respectar necessàriament perquè la força punitiva de l'Estat ho obliga. El principi de no maleficència i el de la beneficència van estretament relacionats. Ex. un professional que segueixi el principi de beneficència, és impossible que no tingui en compte el de no maleficència, ja que volent fer el bé a la persona, no li farà mal intencionadament.

Explica breument els sis àmbits de la intimitat:

“Jo”: Es refereix a la intimitat psicològica i emocional, incloent els pensaments, sentiments... que una persona guarda per si mateixa i no comparteix obertament amb altres. Cos: Inclou la privacitat física i corporal. És la part del cos que es considera privada i que es protegeix de la mirada o el contacte no desitjat. Coses: Es refereix a les possessions personals i els objectes privats que tenen un valor especial o sentimental. Lloc: Es tracta dels espais privats, com la llar o qualsevol altre lloc on una persona se sent segura i protegida. Éssers estimats: Fa referència a les relacions personals i les connexions emocionals amb altres persones. Informació: Inclou les dades personals.

Quines són les dues condicions que, prima facie, s’han de complir pel traspàs de dades personals? Què significa, «prima facie»?

Necessitat, eficàcia, eficiència, proporcionalitat i respecte. El traspàs de dades personals ha d ser necessari per protegir o cobrir una necessitat. Hi ha motius objectius i raonables per considerar que ho aconseguirà (eficàcia). No hi ha una manera menys dolosa per aconseguir-ho (eficiència). En el supòsit que aquest traspàs pugui provocar danys o molèsties, aquests són significativament inferiors als beneficis que generarà (proporcionalitat). El traspàs no atempta contra la dignitat de la persona (respecte). Consentiment lliure de la persona afectada. Tipologia i magnitud de les possibles conseqüències de la decisió. Informació i temps necessaris per prendre la decisió. Absència de coercions indegudes. Capacitat cognitiva necessària per prendre la decisió.

Si després d'explicar a la persona per què és necessari compartir les dades personals, es nega a autoritzar-ho, cal interessar-se per les raons que la porten a aquesta decisió i donar-hi respostes adequades. Si persisteix en la negativa, es pot advertir-los que persistir en la seva negativa pot motivar no iniciar l’atenció professional, o interrompre-la, o trencar el secret professional sense el seu consentiment. Aquesta acció és compatible amb les dues que s'exposen a continuació, que s’exclouen entre elles: →Atendre la negativa de la persona, perquè el dany que provocarà compartir les dades personals sense el seu consentiment serà superior a no fer-ho. →No atendre la negativa de la persona i compartir les dades personals. Aquesta possibilitat és l’excepció a la segona condició pel traspàs de dades personals.

«Els pares, mares, tutors/es o persones amb responsabilitats jurídiques de suport, de vegades ens demanen [als professionals] que els hi expliquem tot del seu fill, filla o persona sobre la qual tenen una responsabilitat legal. Cal fer-ho?»

Els infants tenen una protecció especial derivada de la responsabilitat dels adults cap a ells. És important considerar els límits de la confidencialitat i el secret professional. Com a professionals, hem de buscar un equilibri entre el dret a la informació dels pares o tutors i el dret a la privacitat i intimitat de l’infant. Els menors sota tutela tenen dret a la seva intimitat, i els professionals han de respectar aquest dret i compartir només la informació que sigui pertinent. És a dir, en situacions en les quals la divulgació de determinada informació pot posar en perill el benestar o la seguretat del menor, és justificable trencar el secret professional per protegir-los. Els pares tenen dret a accedir a certa informació sobre el seu fill si és necessari per prendre decisions sobre la seva salut, educació i benestar. Per tant, els professionals només haurien de compartir la informació necessària per la cura, la protecció i el benestar de l’infant, evitant la divulgació de detalls innecessaris per no comprometre la seva privacitat.

Quina és la diferència entre dades anònimes, personals, anonimitzades i seudonimitzades?

Dades anònimes: no permeten identificar la persona o persones i, per tant, NO ESTAN SUBJECTES A SECRET PROFESSIONAL. Dades personals: són qualsevol informació relacionada amb una persona física identificada o identificable. Això inclou dades com el nom, adreça, número de telèfon, adreça de correu electrònic. SÍ QUE ESTAN SUBJECTES A SECRET PROFESSIONAL. Dades anonimitzades: Són dades personals que han estat processades de manera que la persona ja no sigui identificable i no pugui ser identificada a través d'aquesta informació per cap mitjà raonable. Dades seudonimitzades: Són dades personals que han estat processades per fer-les menys identificables, substituint informació d'identificació per un pseudònim (com un codi o un identificador), però mantenint la possibilitat de re-identificar la persona amb informació addicional que es guarda per separat i de manera segura.

Què significa que les persones ateses tenen el dret d’accés a les seves dades personals? I que tenen dret a l’origen de les seves dades personals?

Cal tenir en compte els drets ARSLOOP i de protecció de dades personals. El dret d'accés a les dades personals vol dir que les persones ateses tenen el dret de conèixer quines dades personals se'ls ha recopilat i emmagatzemat, així com accedir-hi en qualsevol moment. El dret a l'origen de les dades personals, vol dir que quan les dades no s'han obtingut directament de la persona atesa, aquesta té dret a saber d'on provenen aquestes dades.

La paraula «llibertat» pot ser emprada en diferents significats.

Llibertat d'acció: fer allò que es vol fer sense que ningú ni res ho impedeixi. Ex. decidir anar a la muntanya sense que ningú t'ho prohibeixi o impedeixi. Llibertat reflexiva: capacitat de decidir, autonomia, racionalitat, competència cognitiva... Ex. triar la carrera universitària. Llibertat social: si es disposa d'un espai de relacions socials culturalment riques en contrastos i diversitat de visions. Ex. viure en una comunitat on es valorin i promoguin les relacions.

Quins són els quatre factors o variables que cal tenir en compte per determinar si un consentiment (o una negativa) és lliure? Explica’ls breument.

El consentiment lliure és un acte afirmatiu clar que, a través d'una declaració verbal o escrita, reflecteix una manifestació d voluntat informada, lliure, específica i inequívoca per la qual s'accepta que es faci alguna cosa. Informadasignifica que la persona ha rebut la informació necessària i en les condicions adequades. Lliure, que la persona té la llibertat reflexiva per prendre la decisió. Específica, que es dona per a una acció, accions, objectiu o objectius concrets. Inequívoca, que no admet dubtes. 

Quines raons porten a Joan Canimas a considerar que és millor parlar d consentiment lliure en lloc d consentiment informat, que és el terme normalment emprat en bioètica i dret? Canimas considera que és millor parlar d consentiment lliure en lloc d consentiment informat perquè abasta una gamma més àmplia d requisits necessaris per assegurar que una persona està donant el seu consentiment d manera completa i autònoma. Això inclou les 4 variables d dalt.

Quines raons porten a Joan Canimas a considerar que el concepte consentiment lliure i informat que empra en alguna ocasió la Llei Orgànica 10/2022, d 6 d setembre, d garantia integral d la llibertat sexual (que se sol conèixer com «la llei del sí és sí») no és correcte? Confusió Conceptual:El concepte d "consentiment lliure i informat" pot conduir a una confusió conceptual, ja que l'expressió "sí és sí" pot interpretar-se com a consentiment lliure, però no necessàriament com a consentiment informat. El fet que algú digui "sí" a una relació sexual no implica necessàriament que hagi rebut tota la informació. Deficiències en la Informació:Tot i que el consentiment ha d ser informat, en la pràctica, pot ser difícil garantir que una persona hagi rebut tota la informació necessària abans d donar el seu consentiment. Complexitat d les Relacions Sexuals:Les relacions sexuals són complexes i poden implicar factors emocionals, socials i psicològics complicats que poden influir en la capacitat d les persones per donar un consentiment lliure i informat. Canimas sosté que la llei hauria d reconèixer aquesta complexitat i abordar-la d manera més holística. Necessitat d Protecció:Finalment, Canimas destaca la importància d protegir els drets i la llibertat sexual d les persones. Tot i que reconeix la intenció d la llei d promoure el consentiment, argumenta que pot ser necessari anar més enllà d'aquest concepte i adoptar mesures addicionals per garantir la protecció integral d la llibertat sexual.

No respectar la negativa de la familia i el nen si és menor VS si respectar-ho si és major: Quina justificació ètica té aquest tractament diferent d les dues situacions? Per què s’ha introduït el concepte prima facie en la frase final s’hi? Què vol dir aquí? En el cas d'un menor d'edat, els professionals d la salut tenen la responsabilitat ètica i legal d protegir el seu benestar, fins i tot si això implica anul·lar les decisions dels seus representants legals o del mateix menor. Això es deu al fet que els menors no tenen la capacitat legal per prendre decisions informades sobre la seva salut i el seu benestar. La negativa a proporcionar una transfusió sanguínia, en aquest cas, pot posar en perill la vida del menor. Per tant, els professionals estan justificats èticament per intervenir per evitar danys irreparables o la pèrdua d la vida del menor. En el cas d'una persona major d'edat, prima facie, es respecta la seva autonomia i la seva capacitat d prendre decisions lliures i informades sobre la seva pròpia salut, inclosa la decisió d rebutjar una transfusió sanguínia per raons religioses.

L'expressió "prima facie" s'utilitza per indicar que el respecte a l'autonomia d la persona adulta és el principi ètic que es considera vàlid i aplicable a primera vista. No obstant això, s'afegeix "prima facie" perquè també s'admet que hi ha circumstàncies excepcionals en les quals aquest principi pot ser modificat.