Ètica i Deontologia en Treball Social: Guia Completa de Principis i Dilemes

L'Art d'Argumentar: Evitant Fal·làcies en la Decisió

Els arguments són essencials per justificar les nostres decisions de manera raonada, anant més enllà de la intuïció o l'emoció. Un bon argument ha de ser objectiu i lliure de fal·làcies, que són errors de raonament que debiliten el discurs i la presa de decisions.

Fal·làcies Comunes i Com Identificar-les

A continuació, es detallen algunes de les fal·làcies més freqüents:

• Contra la persona (Ad Hominem): Rebutgem l’argument pel que pensem de qui el diu, no pel seu contingut.
• De l’expert (Ad Verecundiam): Acceptem l’argument només perquè confiem en qui el diu, sense analitzar-lo críticament.
• Tradicionalista (Ad Antiquitatem): Creiem que una cosa està bé perquè “sempre s’ha fet així”.
• Consens universal (Ad Populum): Pensem que està bé perquè “tothom ho fa”.
• Populista: Ho creiem cert perquè ho diu la majoria o l’opinió pública.
• Precipitació (Generalització Indeguda): Generalitzem a partir d’una sola experiència o d'un nombre insuficient de casos.
• Tu també (Tu Quoque): Desqualifiquem l’altre per allò que ha fet, no pel seu argument.
• Antecedent: Neguem l’opinió d’algú per falta d’experiència en un àmbit concret.
• Naturalista: Donem per bo el que sembla “natural” o “normal” sense més justificació.
• Impossibilitat: Assumim que una cosa no és viable pràcticament, tot i ser-ho teòricament.
• Ignorància (Ad Ignorantiam): Considerem un fet cert perquè no s’ha demostrat el contrari.
• Fals dilema: Reduïm tot a dues opcions, ignorant els matisos i alternatives.
• Falsa analogia: Comparem situacions que no són equivalents o no tenen prou punts en comú.
• Circularitat (Petició de Principi): La conclusió repeteix la premissa i no aporta res nou a l'argumentació.

Aquestes fal·làcies poden afectar significativament la qualitat de les nostres decisions i relacions professionals. Per això, és clau argumentar amb rigor, lògica i una consciència crítica constant.

Ètica i Moral: Distincions Clau en el Treball Social

Sovint es confonen conceptes com ètica i moral, o valors i principis, però no són el mateix. Comprendre les seves diferències és fonamental per a la pràctica professional.

Moral vs. Ètica: Una Diferència Essencial

• La moral és el conjunt de normes i creences que aprenem en la socialització i que ens indiquen què està bé o malament segons la cultura i el context. És emocional, viscuda i varia entre societats.
• L’ètica, en canvi, és la reflexió crítica sobre aquesta moral; busca racionalitzar i qüestionar si el que fem o creiem és realment correcte. L’ètica es pot estudiar, aplicar i compartir, com passa amb els codis deontològics en professions com el treball social. Aquest procés de reflexió ètica pot modificar la moral al llarg del temps.

Valors vs. Principis: Guies per a l'Acció Professional

• Els valors són qualitats personals que ens guien en les decisions (com l’honestedat o el respecte) i poden canviar o entrar en conflicte entre ells. Tenen un fort component individual i social.
• Els principis, en canvi, són normes més rígides que ens indiquen el que hem de fer. Són més difícils de seguir i sovint entren en conflicte amb els valors. En el treball social, per exemple, els principis de confidencialitat, autodeterminació o respecte als drets humans guien l'acció professional i poden generar dilemes ètics reals.

Bioètica: Principis Fonamentals i el seu Impacte Social

La bioètica és una branca de l’ètica que sorgeix després de la Segona Guerra Mundial per regular les pràctiques científiques que havien vulnerat greument la salut i la dignitat humana. Es tracta d’un enfocament interdisciplinari que reflexiona sobre els dilemes ètics derivats dels avenços biomèdics i el seu impacte social i econòmic. Amb el temps, la bioètica s’ha estès també a l’àmbit social i valora la presa de decisions des d’una mirada col·lectiva.

Els Quatre Principis de la Bioètica

La bioètica es fonamenta en quatre grans principis:

• Respecte a l’autonomia: Defensa la capacitat de cada persona per decidir sobre la seva pròpia vida.
• Beneficència: Ens obliga a actuar buscant el bé de l’altre.
• No maleficència: Evita causar danys deliberats, tot i que en alguns casos es poden assumir per generar un bé major.
• Justícia: Entesa com l’equitat en la distribució de recursos i l’anàlisi crítica de les polítiques públiques per evitar desigualtats i exclusió social.

Ètica de Mínims i la Importància de la Reflexió Ètica

Davant situacions complexes, cal distingir entre diferents tipus de problemes:

• Un problema tècnic: Es resol amb normes objectives i sense conflicte moral.
• Un problema ètic: Hi ha un conflicte entre el que marca la norma i el benestar de la persona.
• Un dilema ètic: Hem de triar entre dues opcions difícils, sovint en conflicte entre valors com la confidencialitat i la protecció.

Només els problemes i dilemes ètics requereixen una reflexió i anàlisi deliberativa per decidir amb responsabilitat.

Per què l'Ètica és Clau en el Món Actual?

L’ètica és clau en el món actual per diverses raons:

• Ens permet buscar respostes raonades més enllà de les creences antigues o dogmes. Amb la secularització del pensament, ja no acceptem explicacions basades en la religió o la tradició, sinó que volem arguments racionals.
• És essencial per orientar el progrés tecnocientífic i econòmic, que planteja nous dilemes (com la intel·ligència artificial o l’edició genètica) amb impacte directe en la vida de les persones.
• En un món globalitzat i multicultural, l’ètica ajuda a construir convivència i a defensar els drets de les minories, centrant-se en la dignitat i el reconeixement de l’altre.

Grans Teories Ètiques: Kant, Mill i Gilligan

L'Ètica de Principis d'Immanuel Kant

L’ètica de principis, formulada per Immanuel Kant, parteix de la idea que el valor moral d’una acció no depèn del seu resultat, sinó de la bona voluntat amb què es realitza. Segons Kant, actuar moralment és actuar per deure, és a dir, segons una norma universal que hauria de ser vàlida per a tothom (l'imperatiu categòric). Per exemple, dir la veritat és moralment correcte encara que provoqui dolor, perquè la intenció era bona i es va fer per respecte a la veritat.

Aquesta ètica és l’origen dels codis deontològics professionals, però presenta limitacions: assumeix que tothom actua amb bona voluntat i ignora les conseqüències reals de les accions. També ha estat criticada per ser massa idealista i influïda per la religió, ja que vincula el deure a una mena de moral universal sovint inassolible en la pràctica quotidiana, especialment en àmbits com el treball social on els valors poden entrar fàcilment en conflicte.

L'Ètica de Conseqüències o Utilitarisme de John Stuart Mill

L’ètica de conseqüències o utilitarisme, proposada per John Stuart Mill, és l’oposat a l'ètica kantiana. Aquesta teoria diu que el valor d’una acció es mesura pel seu impacte, és a dir, si aconsegueix el màxim bé per al màxim nombre de persones. Mill defineix la moralitat a partir de criteris com l’extensió, intensitat, durada i certesa dels efectes beneficiosos.

Aquesta teoria és més pràctica en contextos socials, però pot ser perillosa si justifica accions injustes pel bé col·lectiu, com castigar una persona innocent per evitar disturbis. A més, l’utilitarisme pot ignorar les particularitats individuals i les relacions personals, tractant totes les persones de manera massa impersonal i igualitària, cosa que pot trencar els vincles afectius i generar dilemes morals importants.

L'Ètica de la Cura de Carol Gilligan

L’ètica de la cura, desenvolupada per Carol Gilligan, ofereix una perspectiva més recent i crítica amb les teories clàssiques, especialment des d’una mirada feminista. Defensa que el desenvolupament moral no només s’assoleix amb racionalitat, sinó també a partir de la cura, l’empatia i la responsabilitat envers els altres.

Segons aquesta teoria, assolim el màxim desenvolupament moral quan equilibrem l’autocura i la cura cap als altres, entenent que tots som interdependents. Gilligan denuncia que les tasques de cura han estat tradicionalment atribuïdes a les dones per motius culturals i no biològics, i proposa un repartiment més equitatiu d’aquestes responsabilitats. A diferència de l’ètica de la justícia, que parteix de la igualtat, l’ètica de la cura reconeix que tots som diferents i que les relacions humanes generen compromisos no triats però imprescindibles. Aquesta teoria és especialment rellevant en contextos socials i educatius, on les emocions i la vulnerabilitat són centrals, tot i que pot ser més difícil d’estructurar en codis normatius o regles aplicables universalment.

Conflictes Ètics en el Treball Social: Causes i Reptes

Els conflictes ètics en el treball social són freqüents perquè es treballa directament amb persones, en situacions complexes i sovint des de posicions de desigualtat. Hi ha cinc raons principals que expliquen aquesta realitat:

• Manca d’àrea intermèdia: La relació entre treballador social i usuari és molt directa, sense barreres simbòliques (com la bata d’un metge). Això fa que els límits professionals siguin difusos i es generin tensions ètiques.
• Diversitat de morals: El treball social sovint implica intervenir en la moral de l’altra persona, amb l’objectiu de transformar-la (per exemple, canviar costums educatives perjudicials). Això genera conflicte perquè actuem des de la nostra pròpia moral o des de la de la institució, i no sempre aquestes són infal·libles.
• Tensió entre control i ajuda: Sovint, ajudar implica també controlar, especialment en àmbits com l’estrangeria o la protecció de menors. Aquesta tensió entre voler ajudar i alhora exercir poder és una font constant de dilemes ètics.
• Dificultat per distingir problemes tècnics i ètics: En la pràctica és complicat separar què és un problema legal o administratiu i què és un dilema ètic. A més, sovint el problema no és només del cas, sinó del sistema o de les polítiques socials que poden ser injustes en si mateixes.
• Dificultat per representar l’altre: Quan l’usuari no pot expressar-se (per motius de llengua, exclusió, discapacitat...), costa entendre què necessita. Això pot portar-nos a actuar sense escoltar realment, i a caure en el paternalisme. En aquests casos, cal anar amb molta cura i guiar-se per principis com la beneficència i el respecte, però sense imposar.

Responsabilitat Professional en el Treball Social

La responsabilitat en el treball social es divideix en tres grans dimensions: moral, pública i professional, totes elles estretament vinculades a l’exercici quotidià de la professió.

Dimensions de la Responsabilitat

• Responsabilitat cap a les persones usuàries: Garantir el seu benestar i respecte pels seus drets.
• Responsabilitat institucional: Complir amb els deures i models d’intervenció marcats per l’organització per la qual treballem.
• Responsabilitat pública: Oferir un bé comú dins del marc de l’estat del benestar.

Quan no garantim correctament aquestes responsabilitats, podem caure en negligències professionals o fins i tot en violència institucional.

Confiança, Autoritat i Dilemes en la Responsabilitat Pública

La responsabilitat pública implica que la ciutadania espera que la nostra professió resolgui necessitats socials de manera eficaç i justa. Si complim aquestes expectatives, generem confiança i se’ns reconeix autoritat professional. Però aquesta autoritat ha de ser mantinguda amb coherència i bones pràctiques, perquè si decepem, la confiança desapareix.

A més, sovint rebem demandes que no podem cobrir per limitacions del sistema o per conflicte entre el que necessita l’usuari i el que permet la institució. També cal entendre que la idea de benestar ha canviat: ja no es tracta només de cobrir necessitats bàsiques, sinó de garantir qualitat de vida segons l’autonomia i les preferències de cada persona. Però aquí apareixen conflictes, perquè sovint l’autonomia de l’usuari i el seu benestar objectiu xoquen. A més, poden sorgir tensions entre el que ens exigeix la institució i el que considerem èticament correcte.

Finalment, com a professionals situats entre l’administració i la ciutadania, estem subjectes a moltes tensions: no podem oferir-ho tot, però tampoc podem ignorar les desigualtats. És per això que l’ètica deliberativa ens ajuda a justificar les nostres decisions i a sostenir la confiança i autoritat que ens ha estat delegada. Sense aquest reconeixement social i professional, el treball social perdria la seva funció dins de l’estat del benestar i es tornaria a models assistencialistes com la caritat.

L'Autonomia en Treball Social: Respecte i Responsabilitat

L’autonomia és un dels valors centrals en el treball social i fa referència a la capacitat de la persona per prendre decisions sobre la seva pròpia vida. Ara bé, no es tracta només de decidir, sinó també de poder assumir els riscos i les conseqüències que aquestes decisions comporten. Per això, respectar l’autonomia no és el mateix que fer tot el que la persona vol, sinó garantir que pot decidir amb llibertat, informació, capacitat i responsabilitat.

L'Autonomia com a Grau, no com a Categoria Absoluta

Una de les dificultats ètiques més importants és que l’autonomia no és una condició fixa: no sempre som plenament autònoms ni totalment dependents. L’autonomia pot variar segons el moment, l’estat emocional, el context social i la informació disponible, i per això cal entendre-la com un grau, no com una categoria absoluta.

Criteris per Valorar la Decisió Autònoma i Responsable

Per valorar si una persona pot prendre una decisió autònoma i responsable, des del treball social es tenen en compte cinc criteris bàsics:

• La importància de la decisió: No és el mateix triar un iogurt que decidir si entrar en una residència.
• La capacitat intel·lectual: Si la persona entén què està decidint.
• La llibertat i l’equilibri emocional: Si ho fa sense pressions, coaccions o desequilibris.
• La informació i els suports rebuts: Si ha estat correctament informada.
• El temps disponible per decidir: Si ha pogut reflexionar o ha hagut de decidir de pressa.

Aquests criteris no només ens permeten parlar d’autonomia, sinó també de responsabilitat, és a dir, la capacitat per fer-se càrrec de les pròpies decisions.

Equilibri entre Intervenció i Respecte: Evitant Paternalisme i Abandonament

Un altre gran repte ètic és trobar l’equilibri entre intervenir i respectar. Si el professional ocupa tot l’espai per “protegir”, incorre en paternalisme. Si s’aparta del tot, incorre en abandó. L’objectiu del treballador/a social és acompanyar, escoltar i ajudar a decidir, i només intervenir en nom de l’altre quan no hi hagi alternativa.

Tipus de Decisions quan l'Autonomia és Limitada

Quan una persona no pot expressar la seva voluntat o no té capacitat en aquell moment, es poden prendre diferents tipus de decisions:

• Decisions expressades: Dites lliurement, o mitjançant documents previs com les voluntats anticipades.
• Decisions presumptes: El professional reconstrueix què hauria volgut la persona, basant-se en els seus valors i preferències conegudes.
• Decisions substitutives: Es prenen per tercers quan no hi ha manera de saber què voldria la persona.

Aquestes decisions han d’estar guiades per l’ètica de mínims, prioritzant el benestar, la salut i els drets fonamentals de la persona.

El Dret a la Confidencialitat en Serveis Socials

El dret a la confidencialitat és un dels pilars fonamentals en l’àmbit dels serveis socials i en la pràctica del treball social. Aquest dret reconeix la importància de garantir la privacitat i la protecció de la informació personal que les persones usuàries comparteixen amb els professionals.

Drets de les Persones Usuàries segons la Llei 12/2007

Segons la Llei 12/2007 de Serveis Socials, especialment a l’article 10, tota persona té dret a:

• Rebre informació suficient i entenedora sobre els serveis, els criteris d’accés i qualsevol actuació relacionada amb el seu cas.
• Rebre una valoració de la seva situació (diagnòstic social o informe professional) i a accedir al seu expedient personal, sempre que no vulneri la privacitat de terceres persones. Això implica que els professionals han de ser curosos a l’hora de redactar informes, evitant comentaris o dades no justificables professionalment.
• Ser informada si el seu informe s’enviarà a una altra institució, ja que no es pot compartir cap informació sense el seu coneixement.
• Presentar queixes, suggeriments o reclamacions sobre el servei rebut i conèixer els canals per fer-ho de manera fàcil i accessible.

Garantint la Comprensió i el Consentiment

Si hi ha barreres de comunicació o comprensió (dificultats idiomàtiques, discapacitats sensorials), el professional ha de garantir que la informació sigui entesa, utilitzant suports, intèrprets o mediadors interculturals.

Un altre aspecte clau és que la persona usuària ha d’autoritzar la presència de terceres persones durant una entrevista, incloent-hi estudiants en pràctiques, familiars o voluntaris. El dret a la confidencialitat també implica que la persona pugui decidir amb qui comparteix la seva informació i en quines condicions. Aquest respecte s’ha d’aplicar en tots els casos, també quan treballem amb adolescents o persones grans.

La Confidencialitat com a Pacte de Confiança

A nivell ètic, la confidencialitat es fonamenta en un pacte de confiança entre la persona que comparteix informació i el professional que la rep. No és només una obligació legal, sinó també un compromís moral. Aquest pacte suposa que el professional no només actua amb expertesa, sinó que rep una autoritat moral per part de la persona usuària, que confia que vetllarà pel seu benestar, la seva autonomia i intimitat. La confidencialitat, per tant, no es construeix només amb documents signats, sinó amb temps, empatia i un entorn segur.

Confidencialitat i Deontologia: Elements i Límits

La confidencialitat és un compromís fonamental en el treball social. Significa que la informació que una persona comparteix amb un professional ha de ser protegida i no difosa sense el seu consentiment. Aquesta protecció es basa en diversos elements clau:

Elements Essencials de la Confidencialitat

• Temps: La confidencialitat no és només del moment, sinó que s’estén en el temps. La informació ha de ser protegida abans, durant i després de la intervenció.
• Informació: Es refereix tant a dades objectives (nom, situació econòmica...) com a aspectes més sensibles (emocions, relacions familiars, creences...).
• Pacte bidireccional: Es construeix una relació de confiança mútua, on la persona atesa confia en el professional, i el professional assumeix el compromís de respectar la seva intimitat.
• Seguretat: El professional ha de garantir que la informació es guarda i es tracta de manera segura, tant en format físic com digital.
• Autonomia i intimitat: Respectar la confidencialitat és una manera de protegir la llibertat i privacitat de la persona.
• Secret professional: És l’obligació legal i ètica de no revelar informació obtinguda en l’exercici professional, i és bàsic per mantenir la confiança.

Límits de la Confidencialitat i el Secret Professional

Tot i que la confidencialitat és un principi bàsic, existeixen límits en casos concrets:

• Quan la persona no pot comprendre la informació ni prendre decisions (per exemple, per un deteriorament cognitiu).
• Quan hi ha un delicte, un risc greu o un perill immediat per a terceres persones.
• Davant procediments judicials o una obligació legal superior, com ara protegir menors.
• Quan es treballa en equip interdisciplinari, cal compartir informació essencial entre professionals per garantir una bona atenció.

Segons el codi deontològic, es pot trencar el secret professional si aquest perjudica greument a altres persones, per evitar una lesió injusta, o quan la mateixa persona usuària allibera al professional del seu compromís de confidencialitat.

Ètica vs. Deontologia: Diferències Clau

La deontologia és el conjunt de normes, deures i codis que regulen el comportament dels professionals. Al treball social, això es recull en el Codi Ètic i Deontològic del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

Hi ha una diferència important entre ètica i deontologia:

• L’ètica és una motivació interna, orientada a fer el bé. No és normativa ni exigible legalment, ja que és una ètica de màxims, que apel·la a la consciència personal.
• La deontologia és una ètica de mínims, és a dir, estableix el que s’ha de fer. És normativa, exigible i concreta a través de codis professionals. Estableix el deure d’actuar correctament i les responsabilitats del professional.