Ètica, Consum i Globalització: Reptes Actuals

Ètica i Mercat

El mercat és una societat mundial que té com a finalitat guanyar diners. El mitjà que s'utilitza és la compra i la venda. La moral mercantil condiciona les nostres prioritats, decisions i actituds, i provoca una confusió i un buit moral. Aquest buit moral causa problemes ètics, com la desigualtat, la injustícia, la pobresa... La preocupació de tota empresa és superar el competidor, vendre més.

Societat de Consum

El consumidor és aquella persona que adquireix béns, ja sigui pagant amb diners, amb treballs o bé per mitjà d'impostos. Amb la industrialització va haver-hi un increment de la producció que va fer que hi hagués més productes i va provocar la necessitat de comercialitzar-los.

Característiques d'un Bon Consumidor

1. Té consciència de les seves necessitats.
2. Intenta obtenir coneixements sobre els recursos de primeres matèries i energia necessaris per a la producció dels béns.
3. Analitza críticament els mecanismes de funcionament de la societat de consum.
4. Adquireix cada dia més criteris per a la seva compra i sap treure el màxim rendiment dels diners de què disposa.
5. Utilitza racionalment els productes que compra.
6. Vol conèixer cada cop millor les lleis i els drets del consumidor.
7. Té consciència que els ciutadans individualment poden incidir sobre l'economia.
8. Llegeix tota la lletra petita.

La Globalització

Apareix als anys 80 de la mà de R. Reagan i M. Thatcher. És la integració més estreta dels països, produïda per la reducció dels costos de transport i comunicació, i el desmantellament de les barreres artificials als fluxos de béns, serveis, i en menor grau a persones a través de les fronteres.

Estat del Benestar vs. Estat Liberal

Estat del benestar: estat social, democràtic de dret. L'estat ha d'intervenir en el sistema econòmic per tal d'assegurar el desenvolupament econòmic i una repartició de béns. Estat liberal: no ha d'intervenir en el sistema econòmic perquè les polítiques redistributives provoquen lentitud en el creixement econòmic i atur.

Garanties per a una Globalització Ètica

• Tots els països puguin confiar en què seran escoltats.
• Cada país assumeix les seves responsabilitats i les conseqüències de les seves decisions.
• Ètica mundial basada en el respecte dels drets humans.
• Accés a la tecnologia.
• Ajuda pública al desenvolupament.

Responsabilitats dels Països Pobres

• Un règim de dret.
• Una bona gestió governamental.
• Inversions en infraestructures i capital humà.

Accions dels Països Rics per Ajudar els Pobres

• Condonar el deute extern dels països pobres.
• Donar ajudes al desenvolupament.
• Eliminar els subsidis.
• Flexibilitzar els drets de propietat intel·lectual sobre medicaments.

Ètica i Mitjans de Comunicació: El Quart Poder

Se li atribueix als mitjans de comunicació. La funció ideal ha de ser transmetre de manera veritable i objectiva qualsevol esdeveniment que succeeixi. Han de promoure l'esperit crític de les persones.

Informació i Desinformació

Les noves tecnologies permeten que les persones rebin una allau de notícies que sovint no podem assimilar i això acaba provocant la desinformació. Cal educar l'esperit crític per seleccionar aquesta informació.

La Publicitat

Tècnica de comunicació que té com a objectiu persuadir i convèncer el públic perquè adquireixi determinats productes.

Model AIDA en Publicitat

• Atenció: ha de cridar l'atenció.
• Interès: ha de despertar un interès.
• Desig: ha d'augmentar el desig pel producte.
• Adquisició: ha d'acabar adquirint el producte.

Tipus de Publicitat Indirecta

• Activa: el personatge fa al·lusió directa al producte i en destaca les característiques.
• Passiva: el producte és present, malgrat que el personatge no hi interactua.

Publicitat Il·lícita

Atempta contra la dignitat de les persones o vulnera els drets i valors reconeguts en la Constitució.

Tipus de Publicitat Il·lícita

• Enganyosa: informació publicitària presentada de tal manera que no transmet de forma veraç la realitat de l'oferta i el producte.
• Deslleial:
  • Indueix a confondre.
  • Provoca el descrèdit directe o indirecte d'una persona o empresa i dels seus productes.
  • Al·ludeix explícitament o implícitament a un competidor.
• Subliminar: missatge amagat que veiem o que sentim sense ser-ne conscients i que ens creen necessitats o ens fan sentir d'una manera determinada.
• Prohibida: prohibició legal de fer publicitat de determinats tipus de productes i/o determinats tipus de mitjans.
• Encoberta: enganya sobre la naturalesa publicitària del missatge; el receptor no és conscient que està davant d'un missatge publicitari.

Neuromàrqueting

És l'estudi dels processos cerebrals i els seus canvis en el procés de presa de decisions. Investiga quines zones del cervell estan relacionades en el comportament a l'hora de comprar.

Objectius del Neuromàrqueting

1. Conèixer com el sistema nerviós tradueix els estímuls al llenguatge del cervell.
2. Predir la conducta del consumidor després de l'estudi de la ment.
3. Desenvolupar tots els aspectes de màrqueting, amb els missatges més adients al que el consumidor consumirà.
4. Comprendre i satisfer les necessitats i expectatives dels clients.

Tècniques de Neuromàrqueting als Supermercats

1. Carrets de compra: en agafar un carret per comprar uns pocs productes, segurament caurem en la temptació d'afegir-hi més productes.
2. Posar forns amb menjar a les entrades: l'olor atrau l'atenció del consumidor.
3. Situar lluny els productes bàsics: d'aquesta manera hauràs de donar més voltes i augmenten les possibilitats que prenguis alguns articles en el camí.
4. Els preus: són psicològics, ja que acaben en 5, 7 o 9.
5. Música: com més soroll hi hagi, més ens molestarà aquesta música i tindrem ganes de comprar ràpid sense tenir gaire consciència del que comprem.