Les Tres Etapes de la Segona República Espanyola (1931-1936)

Les Etapes de la Segona República Espanyola (1931-1936)

Primera Etapa: El Bienni Reformista (1931-1933)

El 28 de juny de 1931 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a Espanya, en les quals van votar els homes majors de 25 anys. Van guanyar els partits de centre i d’esquerra, i es va nomenar Niceto Alcalá Zamora com a president. Les Corts van redactar una nova Constitució.

Es va formar un nou govern de coalició, presidit per Manuel Azaña, que va intentar modernitzar el país a través de quatre reformes fonamentals:

• Reforma agrària: Buscava redistribuir la terra.
• Reforma educativa: Orientada a la laïcització i a l’expansió de l’ensenyament públic.
• Reforma militar: Destinada a professionalitzar i reduir el nombre d’oficials.
• Reforma laboral: Millora de les condicions dels treballadors.

El govern es va trobar amb grans problemes, com l’intent de cop d’Estat (la Sanjurjada) i el desacord entre els partits que formaven la coalició, cosa que va obligar a avançar les eleccions al 19 de novembre de 1933.

Segona Etapa: El Bienni de Dretes (1933-1936)

En les eleccions de 1933, van votar per primera vegada les dones. Van guanyar els partits de dreta i de centre, i es va nomenar Alejandro Lerroux com a president.

Les primeres mesures que es van prendre van ser:

• Anul·lar les reformes del govern anterior.
• Suspendre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
• Indultar el colpista Sanjurjo.

A causa de les mesures que s’estaven adoptant, socialistes, comunistes i anarquistes van convocar, a l’octubre de 1934, una vaga general revolucionària, que va tenir una repercussió especial a Astúries.

A aquest malestar social s’hi van afegir escàndols de corrupció que van afectar el govern, com el famós cas de l’Estraperlo, que va provocar la caiguda de Lerroux i la convocatòria d’eleccions anticipades.

Tercera Etapa: El Front Popular (Febrer-Juliol de 1936)

En les eleccions del 16 de febrer de 1936, els partits polítics es van agrupar en dos grans blocs:

• Els partits d’esquerra es van unir i van formar el Front Popular.
• Els partits de dreta van formar la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes).

Les eleccions les va guanyar el Front Popular, i Manuel Azaña va ser nomenat president. Les mesures que es van adoptar van incloure:

• La concessió de l’amnistia als presos polítics.
• L’acceleració de les reformes iniciades en la primera etapa.

La dreta no va acceptar el resultat electoral i es van succeir enfrontaments i assassinats polítics. Els militars, per la seva banda, es van preparar per a un cop d’Estat.

A principis de juliol de 1936 es van produir dos assassinats que van indicar que la situació s’estava deteriorant ràpidament: el del tinent Castillo i, posteriorment, el de Calvo Sotelo.

El 17 de juliol de 1936, un sector de l’exèrcit va dur a terme un cop d’Estat contra el govern. Els sublevats pensaven que seria un aixecament ràpid, però el poble va reaccionar donant suport a la República, fet que va provocar que el cop d’Estat es convertís en la Guerra Civil Espanyola.