Etapes Polítiques d'Al-Andalus: De l'Emirat al Califat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,3 KB
Etapes Polítiques d'Al-Andalus
Els musulmans, dirigits per Tariq, van derrotar en la batalla de Guadalete (711) l’últim rei visigot, Roderic. Després d’això, va prosseguir l’avanç per les terres hispàniques i, en tres anys, ja havien conquerit la major part del territori sense trobar-hi molta resistència, excepte en les regions muntanyoses de la zona cantàbrica i pirinenca, que van aconseguir escapar al seu control. Des del punt de vista polític, la història d'Al-Andalus es divideix tradicionalment en vuit etapes, de les quals es detallen a continuació les primeres:
1. Emirat de Còrdova Dependent de Damasc (711-756)
Es va posar al capdavant del territori un emir o governador de la família dels Omeia, que actuava com a delegat del califa musulmà, qui tenia la seva seu a Damasc. Durant les seves incursions al nord de la Península, els musulmans van ser derrotats pels àsturs a Covadonga (722). També van entrar en terra franca, però van ser derrotats prop de Poitiers (732), fet que va provocar que abandonessin el seu avanç cap al nord. Així mateix, hi va haver una sèrie de conflictes interns que van causar l’enfrontament entre els berbers nord-africans i els grups dirigents àrabs.
2. Emirat Independent de Còrdova (756-929)
Els Omeies van ser víctimes de la revolució abbàssida. No obstant això, un dels seus membres, Abd al-Rahman I, va escapar i es va refugiar a Al-Andalus, on finalment es va proclamar emir. D'aquesta manera, va trencar el contacte polític amb els califes abbàssides, que havien establert la seva seu a la ciutat de Bagdad, i va començar a Al-Andalus el període conegut com l’emirat independent. Aquest tenia el seu centre de poder a la ciutat de Còrdova. Hi va haver conflictes interns, entre els quals cal remarcar la sublevació iniciada per Omar ibn Hafsun, pertanyent a una antiga família noble visigoda que havia acceptat la religió musulmana i, anys després, es va convertir al cristianisme. Aquestes tensions van possibilitar que els regnes cristians del nord avancessin i comencessin a ocupar, sobretot, les planes semidesertes de la conca del riu Duero.
3. Califat de Còrdova (929-1031)
L’any 929, l’emir Abd al-Rahman III es va proclamar califa, establint així la plena independència política i religiosa d'Al-Andalus respecte a Bagdad. Amb ell es va iniciar el califat de Còrdova, l’etapa de major esplendor de la història de l’islam a la Península Ibèrica. Abd al-Rahman III va aconseguir pacificar Al-Andalus, posar fi a les lluites internes i frenar l’avanç dels regnes cristians del nord. A Abd al-Rahman III el va succeir el seu fill, al-Hakam II, qui va protagonitzar una època de pau amb els cristians del nord peninsular. En les últimes dècades del segle X, Almansor es va fer amb el poder efectiu a Al-Andalus...