Etapes del Desenvolupament Psicosocial Segons Freud

Etapa Fàl·lica: Desenvolupament Psicosocial (4-6 anys)

Entre els 4 i els 6 anys, el nen dirigeix l’impuls eròtic cap als seus genitals i aconsegueix la satisfacció mitjançant el joc amb el seu penis i la nena amb el seu clítoris, o mitjançant la masturbació. A aquesta edat, els nens comencen amb els «perquè», i quan els adults responen a les seves preguntes sexuals, el nen percep allò prohibit.

Cap als 4 anys i mig, el nen juga a donar cops i «matar» el seu pare en la lluita emocional contra ell i tracta d’acaparar tota l’atenció de la mare, li promet casar-se amb ella i tenir fills: entra en el període del Complex d’Edip.

La nena viu un període similar cap als 3 anys i mig: es comporta de manera seductora amb el pare, es mostra presumida i centra el seu interès en ell. Es mostra gelosa amb ell i tracta d’acaparar tota la seva atenció i afecte: el Complex d’Electra. Per als nens, la parella dels pares en aquesta etapa els resulta una frustració.

Etapa de Latència: Adquisició de Coneixements

Per a la psicoanàlisi, aquesta etapa se situa entre els 5 o 6 anys i la pubertat. En aquesta fase, el nen reprimeix els seus sentiments edípics i inhibeix els seus apetits eròtic-sexuals. La latència és una etapa que s’aprofita per a l’adquisició dels coneixements necessaris per a la vida.

S’obliden les vivències sexuals infantils i aquest oblit possibilita l’escolarització, ja que l’interès i el focus d’importància que abans eren els aspectes sexuals, ara són l’adquisició de coneixements i l’èxit o el fracàs en els aspectes intel·lectuals de l’aprenentatge. S’ha d’anar amb compte, ja que el que té èxit a l’escola és elogiat, però el que no el té no. Els nens es fixen molt en aquestes coses, i hi ha una importància molt forta dels iguals. Les relacions amb altres persones també són molt importants.

Pubertat i Adolescència: La Metamorfosi Sexual

En aquesta etapa, l’edat de l’adolescència, es produeix una transformació significativa. S’anomena «secundari» perquè ja durant la primera infància el nen ha travessat per un primer despertar sexual. Adolescència es refereix a «fer-se gran», la qual cosa ha portat a considerar l’adolescència com l’etapa prèvia a l’adultesa. Freud no parla d’«adolescència», sinó de «pubertat». I anomena la metamorfosi que es produeix amb el despertar sexual: la resignificació de la dramàtica edípica.

En aquest moment s’aconsegueixen l’amplitud per al coit i la capacitat reproductora. Però la immaduresa psicològica de l’adolescent fa que aquest fi no sigui aconseguit tan fàcilment. La pubertat es presenta aleshores com un salt.

Canvis Clau en la Pubertat

• L’alliberament de l’autoritat dels pares.
• L’enterrament del complex d’Edip.
• La trobada d’un objecte d’amor en el món exterior al familiar.
• L’accés a la conformitat sexual definitiva.