Les Etapes del Desenvolupament Psicosexual segons Freud

Fases del Desenvolupament Psicosexual

Fase oral: En aquesta fase, el plaer sexual es produeix a la boca i als llavis.

Fase anal: La zona erògena es relaciona amb l’anus i el fet de controlar l’expulsió dels excrements i el control dels esfínters. Se situa entre els 18 mesos i els 3 anys.

Fase fàl·lica: La zona erògena se centra en els òrgans genitals, tant en els nens com en les nenes. Aquesta etapa se situa entre els 3 i els 5 anys. El nen descobreix un òrgan sexual que, en autoestimular-lo, li provoca plaer.

Fase de latència: No es considera una etapa psicosexual autèntica. És un període en què disminueix l’interès sexual del nen o de la nena. Dominen els sentiments de pudor i vergonya, s’interioritzen els tabús i els sentiments de fàstic. Al mateix temps, s’interioritzen les prohibicions paternes i es va conformant el superjò. Dura entre els 6 i els 11 anys.

Fase genital: Amb la pubertat, en aquesta fase, la libido s’independitza totalment dels pares i arriba al seu grau de maduresa.

Els Somnis

Els somnis: Són manifestacions de l’inconscient i, per tant, són un camí privilegiat per conèixer l’inconscient de les persones. Sovint, els somnis són desitjos de l’inconscient, de l’allò, que no poden ser acceptats pel jo o pel superjò. Freud entén que la clau per entrar en el món dels somnis consisteix en la tesi següent: el somni representa la realització d’un desig. El desig és la força motriu del món, la seva raó de ser, el seu impuls. En general, aquests desitjos que generen els somnis són desitjos de caràcter inconscient, ja que el “jo” els ha reprimit per considerar-los inadequats.

Contingut dels Somnis

El contingut manifest: És allò que recordem d’un somni. Els personatges, els fets que han succeït, la història, etc.

El contingut latent: És allò que representa o significa, allò que hi ha ocult en la història. Són realment els desitjos de la persona que volia manifestar en el somni. És a dir, que els somnis són manipulats, transformats o, tal com es diu en psicoanàlisi, censurats pel jo i el superjò.

Instints i Sexualitat

Per Freud, els instints són difícils de definir, però imprescindibles per analitzar la vida humana. Representen una mena de força o energia constant que prové de dins del cos i que està a la frontera entre la part psíquica i la biològica. Un instint té un origen, un objecte i una finalitat.

Freud deia que tots els éssers vius tenien dos instints: l’instint d’autoconservació i l’instint sexual. La força de l’instint sexual s’anomena libido.

L’origen és una estimulació nascuda d’una part de l’organisme, anomenada zona erògena. Aquesta part de l’organisme que estimula la sexualitat va evolucionant al llarg de la vida d’una persona i pot ser qualsevol part del cos, tot i que els òrgans genitals són una de les principals zones erògenes. L’objecte pot ser una persona de l’altre sexe, del mateix sexe o el propi cos. La finalitat de la sexualitat és restablir l’equilibri que neix de l’impuls sexual, la libido. La manera de restablir aquest equilibri evoluciona des del nen fins a l’adult. Freud és el primer psicòleg que parla de sexualitat infantil com a primera etapa d’un procés que evolucionarà fins a arribar a la sexualitat de la persona adulta.

Principi del Plaer

Principi del plaer: La finalitat del principi de plaer és deslliurar la persona de la tensió, o, si això és impossible - com ho és habitualment - reduir la quantitat de tensió a un nivell baix i mantenir-lo tan constant com sigui possible.

Principi de Realitat

Principi de realitat: És una modificació del principi anterior: la recerca del plaer no es fa pel camí més curt, sinó mitjançant tombs i ajornaments, en funció de les condicions externes. Les satisfaccions poden diferir-se (per exemple, no "menjar ara i allò que m'agrada", sinó "en el seu moment i allò que em convé, o allò que tinc a casa"). Sorgeixen així les funcions d'ajustament o adaptació a la realitat.

Història de la Histèria

Al 1885, Freud va a París a estudiar a la clínica de La Salpetrière, dirigida per Jean Martin Charcot, que en aquell moment era un neuròleg de gran renom. En aquell moment, el principal programa d’investigació de Charcot es centrava en el problema de la histèria.

A finals del segle XIX, la histèria es considerava una malaltia o trastorn nerviós que tenia associats dolors i símptomes corporals: desmais, paràlisis, cefalees, etc., sense una base o explicació orgànica. Era, per tant, una malaltia que, sense base orgànica, provocava una somatització en el cos. El nom d’histèria prové de la paraula grega hystera (“jístera”), que significa úter. Aquesta malaltia era considerada, des del temps dels grecs, com un trastorn peculiar de les dones, degut a la seva insatisfacció dels seus desitjos sexuals o maternals.

Freud situa a la infància el trauma i li dona un origen sexual.

El Malestar a la Cultura

“El malestar a la cultura”: En aquest text, Freud exposa els seus punts de vista sobre la societat i la civilització humana. Afirma que l’ésser humà no és feliç després de tants anys de cultura i civilització, perquè té molts sofriments provinents del propi cos –malalties, etc.–, del món exterior –desgràcies naturals, etc.– i, sobretot, de la convivència i de les relacions amb les altres persones. La civilització i la cultura impedeixen que l’ésser humà satisfaci els seus impulsos i, per tant, no és feliç.

Tècnica de l’Associació Lliure

Tècnica de l’associació lliure: Aquesta tècnica consisteix a demanar al pacient, que està estirat a un divà, que parli sense cap mena de censura de tot allò que li passa per la ment, amb l’objectiu d’intentar fer conscient el que és inconscient. La repetició d’algunes paraules, la inquietud que generen d’altres, van donant pistes al psicoanalista sobre els conflictes del pacient.