Les Etapes del Desenvolupament Cognitiu segons Piaget i la Intel·ligència

Desenvolupament de la Intel·ligència segons Piaget

Jean Piaget tracta d'explicar els mecanismes del funcionament de la intel·ligència. Segons la seva teoria (el constructivisme), els processos cognitius són el resultat de la interacció activa de l'individu amb el seu ambient físic i social. En el procés de maduració, el nen crea la seva estructura cognitiva a partir de la maduració, l'experiència i l'aprenentatge. El nen pensa de manera diferent de l'adult i, mitjançant un procés d'adaptació a l'ambient, arriba a desenvolupar les capacitats intel·lectuals. Primer apareix la intel·ligència i, posteriorment, el pensament.

Conceptes Clau de la Teoria de Piaget

• Esquemes: Estructures mentals més importants que s'utilitzen a cada etapa. Són successions d'accions repetitives i organitzades, reflexos i instints que es modifiquen, sent primer pràctics i després representatius.

Etapes del Desenvolupament Cognitiu de Piaget

La intel·ligència és el resultat de la interacció entre l'individu i l'experiència. Piaget va sostenir que els humans passen per quatre estadis en la seva evolució:

1. 1. Intel·ligència Sensoriomotriu (0-2 anys)

   El nen coneix el medi físic i social amb l'ús dels sistemes sensorials i motrius. Té tres moments fonamentals:

   • Al principi hi ha actes reflexos que es basen en tendències instintives.
   • Els reflexos es van perfeccionant i generalitzant; després s'organitzen en hàbits i la percepció esdevé discriminatòria. El moviment i la percepció es coordinen i el nen és capaç d'agafar objectes que percep.
   • Apareix la intel·ligència pràctica o sensoriomotriu, que consisteix a manipular objectes. Utilitza percepcions d'objectes presents i moviments coordinats; no hi ha paraules ni conceptes.

2. 2. Representació Preoperacional (2-6 anys)

   Imitant, el nen aprèn el llenguatge, que li permet fer intercanvis verbals amb els altres. En interioritzar la paraula, sorgeix el pensament com a diàleg amb si mateix, i sorgeixen dos mons: el social i l'interior. El nen és egocèntric perquè assimila les noves experiències del món al model del món interior. Característiques del pensament infantil:

   • Animisme: Concebre les coses com si fossin vives i dotades d'intencions.
   • Els "Per què?": Pregunten per la causa eficient i la finalitat.
   • Artificialisme: Totes les coses són construïdes per l'home o per alguna activitat que actua de manera semblant als humans.
   • Causalitat carregada d'elements morals.

3. 3. Operacions Concretes (7-11 anys)

   És capaç d'una certa lògica amb l'edat escolar i la conquesta de l'ús de la raó. Té la capacitat de fer operacions mentals. Són concretes: opera amb objectes que puguin ser percebuts i manipulats. Pensa amb els ulls i les mans. La possibilitat de les operacions ve donada per la reversibilitat, que es basa en la possibilitat d'invertir una operació. Un nen de 7 anys no és capaç de resoldre un problema del mateix tipus a nivell verbal sense la presència de l'objecte. La reversibilitat es manifesta a nivell social com a reciprocitat: el nen es converteix en cooperatiu perquè és capaç de posar-se en el punt de vista dels altres, superant l'egocentrisme.

4. 4. Operacions Formals (12-17 anys)

   És possible fer operacions no concretes, aquelles que es realitzen a un nivell verbal o conceptual. El pensament s'allibera del real-present i penetra en el camp de la reflexió, les teories i les hipòtesis. S'interessa pels problemes no actuals, sense cap relació amb les realitats viscudes diàriament o que anticipen situacions futures del món; sovint són quimèriques.

   Té facilitat per elaborar teories abstractes. La intel·ligència formal assenyala l'arrencada del pensament abstracte. Hi ha un egocentrisme intel·lectual de l'adolescència que es manifesta amb la creença en l'infinit poder de la reflexió, com si el món s'hagués de sotmetre als seus sistemes de pensament i no els sistemes a la realitat. L'egocentrisme metafísic troba la seva correcció en una reconciliació entre el pensament formal i la realitat. L'equilibri s'assoleix quan la reflexió comprèn que la seva funció és interpretar l'experiència.

Debats sobre la Intel·ligència

Polèmica Herència-Ambient en la Intel·ligència

• Genetistes: Cada individu neix amb unes capacitats mentals heretades fixes i estables que difícilment es poden canviar. Tesis principals:
  • El QI es manté estable al llarg de la vida i és hereditari en un percentatge que oscil·la entre el 40% i el 80%.
  • L'entorn social no pot millorar el QI d'una persona.
  • La intel·ligència és el factor més important a l'hora de determinar l'èxit socioeconòmic.
• Ambientalistes: La intel·ligència és el producte de la interacció de l'herència i l'ambient. Tesis principals:
  • Els éssers humans neixen preprogramats per aprendre. Cada persona desenvolupa les seves capacitats heretades dins d'una cultura.
  • Es tendeix a culpar la genètica dels fracassos socials, quan en realitat són problemes socials.
  • La intel·ligència no té color, ni sexe, ni classe social.