Etapes del Desenvolupament Cognitiu de Piaget (0-7 anys)

Etapa Sensoriomotriu (0-2 anys)

Estadi 1: Reflexos (0-1 mes)

Basat en reflexos innats (ex: reflex de succió, sense estímul extern necessari). El reflex de la pupil·la s'adapta a la llum. Primeres sensacions visuals, acústiques i tàctils sense coordinació entre elles.

Estadi 2: Reaccions Circulars Primàries (RCP) (1-4 mesos)

Primeres adaptacions sensoriomotrius i Reaccions Circulars Primàries (accions repetides centrades en el propi cos). Es prolonguen els esquemes actius. Les accions encara no tenen intencionalitat clara. Apareixen les primeres accions anticipatòries. No hi ha conservació de l'objecte, però pot seguir un objecte amb la mirada si desapareix lentament.

Estadi 3: Reaccions Circulars Secundàries (RCS) (4-8 mesos)

Reaccions Circulars Secundàries: procediments per fer durar espectacles interessants utilitzant esquemes habituals, centrats en l'entorn. Tendeixen a la repetició d'esquemes coneguts. Encara no hi ha permanència de l'objecte (si un objecte desapareix completament, no el busca) i encara no hi ha imitació de conductes noves.

Estadi 4: Coordinació d'Esquemes Secundaris (8-12 mesos)

Coordinació d'esquemes secundaris i aplicació d'aquests a noves situacions. Primeres transformacions de la intel·ligència pràctica (coordinació de dos esquemes en un mateix acte, un com a mitjà i l'altre com a fi). Existeix una intencionalitat clara. Ja té la conservació d'un objecte (busca activament un objecte amagat). Conté conductes imitatives senzilles. Pot fer anticipacions més complexes i té interès per explorar les propietats d'un objecte.

Estadi 5: Reaccions Circulars Terciàries (RCT) (12-18 mesos)

Participació activa de l'infant en el seu desenvolupament cognitiu mitjançant l'experimentació activa (Reaccions Circulars Terciàries). Pot cercar l'objecte al lloc on s'amaga, considerant desplaçaments visibles. Diferenciació clara entre l'assimilació i l'acomodació. Imitació sistemàtica per aprendre coses noves. Descobreix noves relacions entre els objectes i ell mateix a través de l'assaig i error.

Estadi 6: Invenció de Nous Mitjans per Combinació Mental (18-24 mesos)

Invenció de nous mitjans a través de la combinació mental. Les accions dels estadis anteriors són completades amb conductes noves basades en la representació mental. La invenció és conseqüència de la combinació mental i la representació interna.

Desenvolupaments Clau a l'Etapa Sensoriomotriu

• Relació mitjà-fi i invenció: L'acció directa sobre els objectes per solucionar problemes és substituïda per la invenció mental. Abans era assaig i error i depenia de la velocitat; ara hi ha una reorganització sobtada dels esquemes construïts precedentment.
• Permanència de l'objecte: Conserva l'objecte i el fa permanent. Pot trobar un objecte amagat fins i tot amb desplaçaments invisibles (representa mentalment el recorregut).
• Causalitat i espai: Comprèn relacions causa-efecte senzilles i pot representar mentalment els seus recorreguts tenint una referència espacial.
• Joc simbòlic inicial: Substitueix un objecte per un altre que el representa.
• Imitació diferida: Apareix la capacitat d'imitar un model que està absent.

Al final de l'Estadi 6, conclou l'evolució de la intel·ligència sensoriomotriu i s'inicia la intel·ligència preoperatòria.

Crítiques a Piaget: No valora prou els aspectes emocionals ni les interaccions socials en el desenvolupament cognitiu.

Etapa Preoperatòria (2-7 anys)

(Piaget la descriu sovint en termes del que l'infant encara no pot fer - visió negativa)

Característiques del Pensament Preoperatori

• Egocentrisme: Incapacitat per diferenciar clarament els fets objectius dels subjectius. Es manifesta a través del llenguatge utilitzat (monòlegs col·lectius). Influeix en la representació que l'infant té del món. Dificultat per adoptar el punt de vista dels altres.
• Centració: Tendència a atendre només a un sol aspecte de la situació o objecte, ignorant els altres.
• Sincretisme: Tendeix a percebre la realitat amb una visió global i a trobar relacions entre objectes i esdeveniments sense una anàlisi prèvia o lògica subjacent.
• Juxtaposició: Incapacitat de relacionar o ordenar d'una manera lògica els elements que formen una unitat o un relat coherent.
• Irreversibilitat: Incapacitat de realitzar mentalment una acció en els dos sentits del recorregut (ex: entendre que si A=B, llavors B=A; o revertir mentalment una transformació).

Funció Simbòlica o Semiótica

La representació és la substitució d'un objecte o esdeveniment pel que ocupa el seu lloc (un significant que representa un significat). Tipus de significants:

• Senyal: Indicador directe (ex: fum indica foc pròxim).
• Símbol: Significant motivat, amb semblança amb el significat (ex: un dibuix d'una casa).
• Signe: Significant arbitrari, convencional (ex: la paraula "casa", una creu vermella).

Manifestacions de la Funció Simbòlica

• Joc simbòlic: Predomina l'assimilació (la realitat s'adapta als desitjos de l'infant).
• Imitació diferida: Imitació en absència del model.
• Imatge mental: Representació interna d'un objecte o esdeveniment, no es percep directament.
• Dibuix: Intent de representar la realitat.
• Llenguatge: Permet assolir el màxim nivell de representació, utilitzant signes arbitraris.

Invariants Cognitius

Malgrat els avenços en la representació, hi ha limitacions:

• Identitats: Són aquelles qualitats essencials d'un objecte que fan que es pugui reconèixer com el mateix malgrat canvis superficials. L'infant comença a entendre les identitats qualitatives.
• Funcions: L'infant és capaç d'apreciar la relació funcional (covariació) entre dos fets (ex: si estiro la corda, sona la campana). El que no comprèn encara són les relacions funcionals quantitatives ni la conservació de la quantitat.

Encara que tingui assumides les identitats, no pot captar les invariants quantitatives (conservació de nombre, líquid, massa).

Representació del Món

• Realisme: Indiferenciació entre el món psíquic (pensaments, somnis) i el món físic. Creu que els somnis són reals i externs.
• Animisme: Atribuir vida i intencions a objectes inanimats.
• Artificialisme: Creure que totes les coses que existeixen han estat construïdes pels humans o per una activitat similar (ex: les muntanyes les han fet els homes).

Evolució de la Consciència del Jo

1. Estat d'indiferenciació inicial: El nadó no diferencia el jo del no-jo.
2. Diferenciació progressiva: Després dels 9 mesos, diferencia millor les persones i el jo del no-jo. Als 4 o 5 mesos ja coneix la seva efectivitat per provocar respostes a l'entorn.
3. Adquisició de la consciència de si mateix: A partir dels 6 mesos (reconeixement al mirall). Als 18 mesos, l'infant comença a elaborar una consciència més clara de si mateix, que es completa cap als 24 mesos.
4. Crisi d'oposició (cap als 3 anys): Manifestació de la consciència del jo i autoafirmació.