Les Tres Etapes de l'Antiga Roma: Monarquia, República i Imperi

Context Històric General

Atenes, en el seu moment d’esplendor, ja era una gran ciutat. En canvi, Roma era un petit poblat que, amb enginy militar, va ser capaç d’anar conquerint territoris fins que va arribar a ocupar gran part del Mar Mediterrani.

Etapes de l’Antiga Roma

1. Monarquia Etrusca (753-509 a.C)

   Va ser la fundació de la ciutat a partir de la unió de diferents poblats i tribus de pastors i agricultors al voltant del riu Tíber. Va ser una etapa de formació i creixement. Políticament, estava governada pel rei i l’assessorament del Senat. En aquesta època, el rei tenia els tres poders: el govern, les lleis i la justícia. També era el cap religiós i de l’exèrcit. Durant la gran expansió de la ciutat de Roma, hi van governar 7 reis, el primer Ròmul i els tres restants d'origen etrusc. Es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia, i també es va desenvolupar l’artesania i el comerç. Van tenir una gran necessitat d’expansió, cosa que va fer que s'haguessin d'enfrontar als pobles veïns. El creixement econòmic es va donar gràcies a aquesta expansió.

2. La República (509-27 a.C)

   L’any 509 a.C. va ser expulsat l’últim rei etrusc i es va instaurar la República. Tot el poder requeia en mans del Senat i eren assessorats pels Magistrats, que canviaven cada any. Roma es va tornar a expandir territorialment a través de les Guerres Púniques, que van constar de tres batalles. Va ser una època amb moltes desigualtats socials, on el poble, la plebs, es queixava i feia revoltes. Els més rics, els patricis, eren els únics que s’enriquien. A la ciutat hi havia atur, ja que els esclaus eren els que feien totes les feines més pesades, per aquest motiu la plebs s'empobria. Hi havia fins i tot guerres on lluitaven els esclaus; un exemple n’és la revolta d'Espàrtac. En aquesta època, Juli Cèsar ja hi era una figura de poder.

3. L’Imperi (27 a.C - 476 d.C)

   Octavi va ser nomenat emperador l’any 27 a.C. i el Senat li va atorgar el títol d'August (l’escollit pels déus). Aquesta etapa es va dividir en dues parts:

   • Pax Romana (Segles I-II)

     Els segles I i II van ser un període d’esplendor i de prosperitat.

     Durant aquesta etapa hi va haver una màxima expansió i prosperitat, on Roma es va convertir en la capital del món, i per tant, la més important de l’època. Les últimes conquestes van arribar fins a les muralles, on l’exèrcit vigilava el pas d’entrada i sortida de mercaders i gent del poble. Hi va haver una gran prosperitat econòmica, ja que va millorar l’agricultura, la ramaderia i l’artesania, i per tant, va millorar la comunicació per als comerciants. Les ciutats es van embellir artísticament amb les moltes obres arquitectòniques que s’hi van construir. També es van desenvolupar les arts i les lletres, i l’art es va convertir així en una forma de mostrar el poder de la ciutat. Les imatges de l’emperador es van difondre per magnificar el seu càrrec, i la figura de l’emperador va quedar divinitzada.

   • Crisi de l’Imperi (Segle III - 476 d.C)

     A partir del segle III, comença una crisi, un enfonsament i la caiguda de l’Imperi Romà. Aquesta profunda crisi es va desenvolupar a través de tres causes principals:

     • Corrupció interna: Corrupció de poder, abús de poder i interès personal sobre l’ordre públic. No es guanyaven botins de guerra a causa dels pocs territoris que quedaven per conquerir. El manteniment de l'exèrcit, que ja no podia fer conquestes, va provocar una gran pèrdua de poder econòmic.
     • Difusió del Cristianisme: Apareix i es difon el Cristianisme, una nova religió monoteista que presentava la igualtat i la llibertat, idees contràries a la religió romana tradicional.
     • Invasions Bàrbares Germàniques: Van envair l’imperi, provocant la interrupció de les comunicacions, la disminució del comerç, l'abandonament de la ciutat i la ruralització dels romans.

Les Invasions Bàrbares

Durant el segle V, els germànics van envair l’Imperi, excepte la part d’Orient, que va ser l’única que va poder resistir. En canvi, la part d’Occident va ser ocupada.

L'any 476, Odoacre va destituir l’últim emperador romà d’Occident. Aquest fet va marcar la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident i l’inici de l’Edat Mitjana.

Períodes Artístics Romans

L'art romà es divideix en quatre etapes:

1. Art Etrusc.
2. Art Romà Republicà.
3. Art Romà Imperial.
4. Art Tardoromà.

Localització i Evolució Artística Etrusca

L'art romà té com a antecedent el poble Etrusc, que va assolir la màxima esplendor entre els segles VII i V a.C. Van dominar gran part de la península Itàlica i Roma fins al 509 a.C. Els etruscs procedien de l'Àsia Menor. Durant el segle VIII, ja comerciaven amb Grècia i altres pobles del centre. La seva cultura és una barreja entre art grec i oriental. Les seves manifestacions artístiques van estar marcades per la religió i els rituals funeraris. Utilitzaven l’arc i la volta, d’origen mesopotàmic. L’únic art etrusc que es conserva són les tombes i els temples. Les tombes formaven necròpolis per als enterraments.