Estudi de les Ones Sísmiques i la Tectònica de Plaques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,5 KB
L'estudi del desplaçament de les ones sísmiques en travessar la Terra va permetre determinar la composició i l'estructura de l'interior. Les ones sísmiques produïdes artificialment s'utilitzen per determinar la composició i l'estructura de les masses rocoses.
Tipus d'ones sísmiques:
Ones de cos → tenen poc poder destructiu, s'utilitzen en l'estudi de l'interior de la Terra.
- Ones P (primàries): són ones longitudinals. Es transmeten a través de qualsevol tipus de material, líquid o sòlid.
- Ones S (secundàries): són ones transversals. Només es propaguen per medis sòlids.
Ones superficials → es generen quan les ones P i S arriben a la superfície. Es desplacen per la superfície a menys velocitat que les ones S i són les que causen els danys dels terratrèmols.
- Ones Rayleigh (R)
- Ones Love
Segons les zones on s'observen variacions i canvis bruscos de la velocitat de propagació de les ones sísmiques, diem que són discontinüitats.
Ones electromagnètiques (llum, rajos X, …)
No necessiten matèria per desplaçar-se. Vibren els camps electromagnètics.
Hi pot haver-hi ones encara que no hi hagi res.
Ones mecàniques
en un medi elàstic i només es transporta energia.
ESTUDI DE L'INTERIOR DE LA TERRA
Mètodes:
→ Directes (perforacions, mines, etc.)
→ Indirectes (estudis sísmics, magnètics, gravitatoris, meteorits)
* Estudis sísmics → a partir de terratrèmols podem calcular la velocitat en què van aquests.
*** Meteorits → tros de roca que són de fora i que no es desintegra en tocar l'atmosfera.
Estructura interna:
→ Model geoquímic (composició química): mira la composició química i no el moviment.
→ Model geodinàmic (comportament materials): té en compte com es comporten els materials.
LA DERIVA CONTINENTAL
Al s. XIX es va plantejar una teoria que el relleu terrestre era degut a la Terra.
1912 → Alfred Wegener va proposar una nova teoria que explicava la forma dels continents i la seva disposició geogràfica.
Dins aquesta teoria de Wegener hi ha diferents proves:
Proves geogràfiques: coincidència en la forma dels continents.
Proves geològiques: coincidència en els tipus de roca, edat i estructura.
Proves paleoclimàtiques: zones on no coincideix el clima d'ara amb el del passat.
Proves paleontològiques: fòssils idèntics en continents ara separats pels oceans.
Quan tots els continents estaven junts formaven un sol continent anomenat Pangea.
L'EXPANSIÓ DELS FONS OCEÀNICS
Aproximadament 1950 es va començar a estudiar, a partir d'estudis orogràfics.
Van obtenir com a resultats:
Els fons oceànics eren relativament molt joves.
Al centre de la conca oceànica hi ha una dorsal oceànica.
Les dorsals es formen als límits de plaques.
Teoria de l'expansió dels fons oceànics: any 1962, proposava que el fons marí es movia i amb el seu moviment arrosegava els continents.
EL MOVIMENT DE LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES
L'any 1968, a partir de les proves de les teories anteriors, Tuzo Wilson va proposar que la superfície de la Terra està dividida en grans blocs i que els seus límits coincideixen amb els cinturons sísmics i volcànics.
Aquesta teoria la va anomenar Teoria de la Tectònica de Plaques.
La tectònica de plaques és una teoria que explica els processos geològics que tenen lloc a la superfície terrestre com a conseqüència de l'activitat interna de la Terra.
Límits entre plaques:
Límits divergents: es separen les plaques. Es crea nova escorça. Els dorsals submarines en són un exemple.
Límits convergents: s'ajunten o s'aproximen dues plaques. Destrueix la litosfera.
Podria ser que una placa oceànica es subduís per sota de l'altra.
Límits neutres: les plaques llisquen lateralment, no es creen ni destrueixen. Exemple: falles de transformació.
CONSEQÜÈNCIES DEL MOVIMENT DE LES PLAQUES
El moviment entre plaques dona lloc a molts processos geològics que es veuen a la superfície. Les vores de les plaques estan marcades per accidents geogràfics: dorsals oceàniques, arcs d'illes, fosses oceàniques, etc.
Arcs d'illes → ex. Filipines, Japó.
Fosses oceàniques.
Falles de transformació → intensa activitat sísmica, es produeix un terratrèmol / ex. per Califòrnia.
Punts calents → sortida de magma, ex. illes Hawaii.
Dorsals oceàniques → elevacions al centre de l'oceà.
Zones de subducció: formació de serralades → una placa més densa es subdueix sota d'una altra placa, oceànica o continental, ex. Andes.
En el cas dels Himalàies, es produeix un xoc entre dues plaques continentals i cap es subdueix.
Rift continental → ex. Rift Valley africà. Construït per un seguit de falles, esquerdes, etc. Pot originar un oceà amb molt de temps.
LA LITOSFERA OCEÀNICA (no poso aquesta part perquè és el mateix de sempre: com es forma l'oceà i les fases que dubto que ens les demani)
* Saber que hi ha una dorsal oceànica important al mig de l'oceà Atlàntic. (això també surt més tard)
L'ACTIVITAT ALS LÍMITS DE PLAQUES
Les zones sísmicques i volcàniques es troben situades als límits de plaques.
Amb l'energia del moviment es produeixen terratrèmols i l'ascens de magma a les dorsals, i la fusió de les plaques a les zones de subducció genera volcans.
També hi ha els punts calents, que formen illes volcàniques, etc.
Distribució mundial de l'activitat volcànica i sísmica
L'activitat sísmica i volcànica té lloc, principalment, en quatre regions:
El cinturó de foc del Pacífic: on es subdueixen diferents plaques.
La dorsal oceànica.
El cinturó d'alta sismicitat.
La vall del Rift africà.
CONSEQÜÈNCIES DE L'ACTIVITAT SÍSMICA I VOLCÀNICA (tot el rato el mateix, terratrèmols, volcans, etc.)