Estudi de l'obra mestra surrealista de Dalí (1931)

La Persistència de la Memòria: Anàlisi de Salvador Dalí

1. Documentació General i Context Biogràfic

Aquest oli sobre tela de reduïdes dimensions (24 x 33 cm) va ser pintat per l’autor l’any *1931* i actualment es troba al **Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA)**.

Salvador Dalí: Biografia i Etapes Artístiques

Salvador Dalí (1904 – 1989) és probablement l’artista surrealista més popular de tots, no només pels seus valors artístics sinó especialment per les seves aparicions públiques, afirmacions i forma de viure. En la seva producció artística podem diferenciar, com a mínim, tres etapes:

• Primera Etapa (Fins al 1928): Formació i Influències

  Correspon als seus anys de formació a Figueres, Madrid i Cadaqués. Són els anys en què assimila les influències del postimpressionisme, del cubisme sintètic i dels inicis del surrealisme. Durant aquests anys estudia a la *Real Academia de Bellas Artes de San Fernando* i s’allotja a la *Residencia de Estudiantes*, lloc on estableix amistat amb **Federico García Lorca** i amb **Luis Buñuel**, realitzant amb aquest últim anys després els guions de les pel·lícules *Un perro andaluz* (1929) i *La edad de oro* (1930).

• Segona Etapa (1929 – 1945): Surrealisme i Mètode Paranoic-Crític

  S’inicia quan coneix a Gal·la i s’incorpora al grup surrealista d’André Breton. És durant aquesta segona etapa quan realitza obres molt importants com la que comentem, però també altres com *El gran masturbador* (1929) i *El enigma sin fin* (1938). És quan estableix, com a mètode artístic, el que Dalí anomena el **“mètode paranoic-crític”**. L’any 1934 comença el seu allunyament del moviment surrealista.

• Tercera Etapa (A partir de 1945): Classicisme i Retorn al Catolicisme

  Coincideix amb les seves manifestacions de simpatia cap al catolicisme tradicional i pel règim franquista, portant a terme una obra artística menys valorada pels crítics, si bé no se li pot negar un elevat interès, tant en el terreny pictòric com de disseny de joies o decorats de cinema, teatre i ballet. Va morir al castell de Púbol l’any 1989.

En una primera aproximació, podem observar una sèrie d’elements presos de la realitat (com un paisatge, rellotges i formes naturals) però presentats amb **deformacions irreals**, de tal manera que es genera una visió insòlita i fins i tot delirant.

2. Anàlisi Formal de La Persistència de la Memòria

Composició i Estructura Espacial

La composició d’aquest quadre està estructurada mitjançant tres espais diferenciats sobre un paisatge que els engloba i unifica:

• A l’esquerra: la zona dels rellotges.
• Al centre: la forma tova sobre la sorra.
• A la dreta: les roques del fons.

Perspectiva, Volum i Il·luminació

La tercera dimensió està clarament aconseguida tant pel que fa a la profunditat com al volum de les figures i formes. La perspectiva es reforça amb l’escorç que genera l’estructura de l’esquerra i les branques de l’arbre que s’aixeca sobre aquesta i que apunta cap al fons del quadre, dirigint la nostra mirada cap a les roques daurades de la dreta, mentre que la figura tova del terra, com una diagonal, fa de punt mitjà entre el primer i el darrer pla.

El volum de les diferents figures i espais s’aconsegueix amb els clàssics efectes d’il·luminació, com es pot observar als penya-segats rocosos **del** fons o a l’arbre de l’esquerra. La llum té, doncs, el seu protagonisme, si bé es tracta d’una **llum crepuscular**, que genera ombres allargades i uns efectes una mica irreals i diferents depenent de si ens fixem en un primer pla, més fosc, o a la zona del mar, més brillant i il·luminada.

Aspectes Plàstics: Dibuix i Cromatisme

Respecte als aspectes plàstics, destacarem que predomina l’**academicisme**, en el sentit que l’autor fa servir un dibuix cuidat, precís i amb detallisme, malgrat les deformacions dels objectes.

Així mateix, la gamma cromàtica és àmplia, amb combinació de colors càlids o freds per les diferents zones del quadre, predominant els ocres i marrons en algunes zones, mentre que en altres destaquen els blaus i grocs, aplicats sempre amb una pinzellada homogènia, cuidada i molt acadèmica novament.