Estudi de l'Obra Mestra de Sandro Botticelli: Context i Estil

Anàlisi de "El Naixement de Venus" de Sandro Botticelli

1. Catalogació i Dades Generals

• Títol: Naixement de Venus
• Autor: Sandro Botticelli
• Cronologia: 1485
• Tema (Gènere): Mitològic
• Tècnica i Suport: Tremp sobre taula
• Estil i Lloc d'Origen: Pintura Renaixentista
• Localització Actual: Galleria degli Uffizi (Florència)

2. Aspectes Preliminars

2.1. Context Històric

Florència era una rica república de mercaders, optimista per la seva expansió. El màxim dirigent florentí d'aquests anys, Llorenç de Mèdici el Magnífic, va portar una política tendent a mantenir i augmentar el prestigi florentí alhora que cercava una política d'equilibri entre els estats italians.

2.2. Context Artístic

La presència de les ruïnes antigues i el coneixement del llatí havien permès una presència i un interès per la cultura clàssica que no es donava en altres llocs. Políticament, proliferaven els senyorios i les repúbliques autoritàries, molt orientades cap al comerç. En elles, els governants i negociants enriquits volien exaltar el seu èxit i la seva individualitat i trobaven en la protecció als artistes una manera de fer-ho. Són els mecenes, que fan sovint grans encàrrecs artístics, com aquesta obra pictòrica.

2.3. Autor: Sandro Botticelli

(Alessandro di Mariano Filipepi; Florència, 1445 - id., 1510). Conegut amb el sobrenom de Botticelli. És un artista molt valorat en l'actualitat, encara que no es compta entre els grans innovadors del Renaixement.

• Va ser un pintor florentí de la segona generació del segle XV, contemporani de Bramante i Leonardo da Vinci.
• Filippo Lippi va ser el seu mestre i inspirador de la seva obra, amb el qual va començar a treballar als 17 anys.
• Va començar la seva trajectòria artística amb obres de temàtica religiosa, en particular verges que, com la Mare de Déu del Roser, denoten un gran vigor compositiu.
• El 1470, Botticelli, que ja tenia taller propi, es va introduir en el cercle dels Mèdici, per als quals va realitzar les seves obres més famoses.

2.4. Encàrrec

Uns cosins -i rivals- de Llorenç el Magnífic, Lorenzo di Pierfrancesco de' Mèdici, li van encarregar l'al·legoria de la Primavera (1477) i també, uns anys després, El naixement de Venus (1484) i Pallas dominant un centaure (1482).

El naixement de Venus va ser un encàrrec per a la casa de camp de la seva filla.

3. Estil: Característiques Formals i Conceptuals

• Cerca de la perspectiva (tot i que amb reserves).
• Per a la pintura, perviuen els temes religiosos, però, per influència clàssica, es van impulsar també els mitològics, al·legòrics i el retrat.
• La composició centra el tema i distribueix els elements tècnics: color, volum i formes.
• La llum i els efectes de clarobscur culminen en el sfumato de Leonardo.
• Gran atenció a l'expressió de les figures i l'estudi de la llum en els seus quadres.
• Les tècniques són el fresc, el tremp i l'oli. Com a suports de les obres s'utilitzen sostres, parets, taula i llenç.

4. Anàlisi Formal

4.1. Descripció i Composició

És una de les pintures mitològiques més famoses de Botticelli. El tema sembla basat en Les Metamorfosis d'Ovidi. La deessa Venus neix de la mar del déu Urà, que és castrat pel seu fill Cronos, llançant els seus genitals al mar.

El quadre recrea el moment en què la deessa arriba a l'illa de Citera, empesa pel vent, com descriu Homer.

Descripció de Venus i figures

• Sobre una enorme petxina, apareix l'esvelta figura de la deessa de l'amor amb els seus llargs cabells moguts pel vent. La mà esquerra recull un bucle de pèl amb què tapa el seu pubis. El braç i la mà dreta tracten de vetllar els seus pits. Té l'actitud d'una Venus púdica.
• El cabell és un ornament eminentment eròtic; Botticelli el pinta amb llargs arabescos que freguen l'anatomia de la deessa amb una delicada carícia.
• La seva postura curvilínia segueix sent pròpia del gòtic. Ara bé, el contrapposto, amb tot el pes a la cama esquerra i el peu dret una mica endarrerit i lleugerament aixecat, es considera una actitud inspirada en les estàtues antigues, en particular les de l'helenisme.
• Es creu que aquesta Venus va poder representar Simonetta Vespucci. La seva expressió malenconiosa és impròpia de l'Antiguitat, associant-se més aviat a l'expressió d'una bondat de raigambre cristiana.
• Des dels temps de la Roma clàssica no s'havia tornat a representar aquesta deessa pagana nua i d'aquestes dimensions: el nu femení, considerat pecaminós en l'art medieval cristià, es recupera en el Renaixement com a símbol d'immaterialitat. Aquesta Venus no representa l'amor carnal o el plaer sensual sinó que, amb la seva postura i les seves faccions fines, s'acosta més a l'ideal d'intel·ligència pura o saber suprem. Venus substitueix a la Verge, expressant una fascinació cap a la mitologia comuna a molts artistes del Renaixement.
• Una de les Hores o Nimfes espera a la deessa a la platja, per a cobrir-la amb un mantell vermell amb motius florals. Es creu que es tracta, específicament, de la Primavera, l'estació del renaixement. Porta un vestit florejat. Un cinturó de roses envolta la cintura i al coll llueix una elegant garlanda de murta, planta sagrada de Venus i símbol de l'amor etern. Entre els seus peus floreix una anemone blava.
• El fet que la nimfa tapi amb el seu mantell a la deessa és senyal que els misteris de Venus, com els del coneixement, es troben ocults.
• A l'esquerra de l'escena, apareixen fosos en una càlida abraçada les figures d'Aura, deessa de la brisa, i de Zèfir, déu del vent (Vent de ponent).
• A la dreta, apareix Flora (deessa de la natura), amb un vestit decorat amb motius florals, que pretén tapar la deessa amb un mantell de porpra també florit. Les roses cauen en forma de pluja, cap a un mar lleument arrissat.

Estructura i Moviment

• La pintura té un centre clar, el cos de Venus, i els altres elements es distribueixen a dreta i esquerra de manera compensada: els zèfirs mantenen l'equilibri del quadre amb la Primavera i els arbres del seu darrere. Es tracta d'una composició unitària.
• No hi ha un interès per la representació de l'espai en aquesta pintura; els personatges desenvolupen l'acció en un mateix pla. Botticelli aconsegueix un efecte de profunditat en situar, per darrere, un paisatge marí. Una costa que s'empetiteix, tal com podrien haver-la representat els pintors gòtics, i un mar que ve a caure als peus de l'espectador són els elements que donen fondària.
• Botticelli va tenir molta cura a donar una sensació de moviment a l'escena. Aquest moviment, més fictici que real, es basa en l'efecte del vent sobre els cossos i objectes (cabells, mantell, flors).
• En l'escena el pintor aconsegueix un curiós efecte circular. Abans de res prima el dibuix sobre la perspectiva. Estan representats els tres elements essencials de la matèria: aire, terra i aigua.
• Els personatges adopten el pas de "dansa" amb el qual semblen surar sobre el paisatge. S'observen certes deformacions tècniques en el coll i espatlla de Venus, que accentuen la seva idealització per crear línies ondulades i suaus que incrementen l'elegància d'aquesta Venus, considerada com el model de bellesa femenina del segle XV.

4.2. Elements Plàstics

Dibuix

Tècnicament, aquesta obra revela un gran treball de Botticelli en l'elaboració de cada personatge i de cada símbol. L'obra es basa en un depurat dibuix en què predomina la línia sobre el color. També destaca l'acurat treball de les formes naturals en el paisatge. Hi predomina la línia per sobre de la pinzellada, resultant en uns contorns molt ben delimitats i abundància de detalls. És, per tant, una obra dibuixística, on les línies corbes són les predominants, fent que les figures semblin planes, sense volum.

Color

Els colors són d'una suau calidesa, pròpia d'un ambient primaveral.

Llum

El tractament de la llum segueix la línia dels mestres de l'últim gòtic i dels primers renaixentistes: una llum irreal que omple la pintura sense indicar d'on prové. Les figures s'il·luminen quasi uniformement; només un lleugeríssim enfosquiment del to al cantó esquerre de les figures revela una tímida focalitat. L'efecte general és que les figures semblen tenir llum pròpia.

4.3. Forma i Estil

Botticelli va defugir algunes de les problemàtiques que tant preocupaven als pintors de la generació anterior (Masaccio, Fra Angelico, Ucello...), com ara la representació de la perspectiva. Botticelli era habitual dels cercles humanistes i el seu treball se centrava a plasmar allò que 'la pintura havia de ser poesia muda', partint de la mitologia clàssica i relacionant-la amb els valors estètics del moment. Es va preocupar més per la representació de temes relacionats amb el neoplatonisme predominant en l'època, que per les recerques del corrent denominada "científica".

5. Tècnica

L'obra està realitzada en tremp sobre taula.

6. Interpretació

6.1. Iconografia

Tema i Fonts Literàries

La pintura presenta una temàtica vinculada a les doctrines neoplatòniques que responen a la sensibilitat d'un reduït nucli d'intel·lectuals florentins agrupats entorn a Llorenç el Magnífic (Marsilio Ficino, Poliziano, Pico della Mirandola...). Les metàfores i símbols s'utilitzen per camuflar significats ocults als quals només tenen accés els iniciats. Segons ells, l'ésser humà ha de buscar la unitat entre la Bellesa, Amor i Veritat, que encarnen en la figura de Venus com a suprema conjunció d'amor sensual i amor ideal (unitat dels grans principis platònics).

Identificació i Significat dels Elements Concrets

Sembla que intenta plasmar una pintura perduda de Apel·les, descrita en una poesia de Poliziano. Representa quatre personatges en un paisatge idíl·lic, segons un tema d'Ovidi.

• Aquest quadre pot interpretar-se, segons Gombrich, com una al·legoria de l'adveniment de la bellesa al món.
• La representació de la Venus púdica es relaciona molt directament amb la creença cristiana de la puresa de la Verge Maria. La Venus, d'aquesta manera, s'entén com a símbol de la Verge, palesant una coexistència de fonts culturals diverses.

6.2. Significat i Funció

Aquesta pintura és una al·legoria del naixement de la deessa de l'amor. Els precedents on Botticelli es basa per a composar aquesta pintura són bàsicament literaris. Sembla que Botticelli es va inspirar en uns versos continguts en la Giostra que el poeta Policià havia escrit el 1475. Les representacions de Venus púdiques es repetiran al llarg del segle XV i seguiran fent-ho fins entrat el segle XIX.

Una de les seves significats era la correspondència entre el mite del naixement de Venus de la mar i la idea cristiana del naixement de l'ànima per l'aigua del baptisme.

La bellesa que el pintor vol exaltar és, primer de tot, una bellesa espiritual i no física; la nuesa de Venus significa simplicitat, puresa, manca d'ornaments. Venus sorgeix com un símbol de l'educació humanista en una composició en la qual el mite s'ofereix imatge d'una filosofia i una ètica noves.

• Les dues figures de l'esquerra, Céfiro i Cloris, simbolitzen la unió de la Matèria i l'Esperit per insuflar la vida a Venus.
• A la dreta, l'Hora (o Primavera) tapa amb el seu mantell a la deessa com a senyal que els misteris del coneixement es troben ocults.

7. Valoració i Influències

Situació en la Història de l'Art

La pintura de Botticelli es posa com a índex de la crisi espiritual i dels sistemes figuratius de la segona meitat del 400, que és al mateix temps crisi de l'espai lògic i perspectiu. Quan apareixen a Florència les obres flamenques, Botticelli s'interessa per aquestes noves obres, veient en aquella pintura una millor representació de la natura.

Influències i Obres Posteriors

• Molt influït per l'obra del seu mestre Filippo Lippi.
• Eclipsat per les grans figures del segle XVI italià, Botticelli ha estat ignorat durant segles, fins a la recuperació de la seva figura a mitjan segle XIX. El seu estil es va perpetuar en certa manera a través dels artistes formats en el seu taller, entre ells Filippino Lippi.