L'estudi de la ment humana i la seva visió filosòfica

L’estudi de la ment humana

Ésser humà = cos + ment (ànima)

Funcions psicològiques bàsiques:

• Emoció
• Desig
• Volició
• Cognició

Emocions

Definició: Resposta afectiva, subjectiva i immediata davant un estímul (intern o extern).

Característiques:

• Intensitat: depèn de la importància de l’estímul.
• Innates.

Tipus:

• Bàsiques: sorpresa, ira, alegria…
• Secundàries: combinació de bàsiques (amor, gelosia, decepció…).

Emoció vs. Sentiment

• Emoció: curta durada, instintiva.
• Sentiment: emoció + pensament, conscient, més durador.

👉 Els sentiments tenen un component cognitiu (es poden reflexionar i verbalitzar).

Visió actual de l’emoció:

Combina les dimensions:

• Subjectiva
• Cognitiva
• Fisiològica
• Expressiva

Intel·ligència emocional (Goleman)

No tot és CI → també existeix la intel·ligència emocional:

• Autoconeixement
• Autocontrol
• Automotivació
• Empatia
• Habilitats socials

Els desitjos

Aristòtil: Funcions de l’ànima i tipus de desig:

• Vegetativa → apetit
• Sensitiva → impuls
• Racional → voluntat

Desig:

• Inherent a l’ésser humà.
• Orientat al futur.
• Vinculat a l’esperança.

👉 Més esperança = més persistència.

Tipus:

• Positius: millorar la vida.
• Negatius: fugir del sofriment.

Psicologia moderna:

Els humans creen desitjos superflus o perjudicials.

Crítiques:

• Adorno: el capitalisme crea desitjos artificials.
• Schopenhauer: el desig causa dolor → renunciar-hi evita el patiment.

La volició

Definició: Força del jo per escollir un objectiu i mantenir l’acció.

Requereix:

• Autocontrol.
• Resistir gratificacions immediates.
• Superar la inseguretat i el pessimisme.

Factors clau:

• Autoestima (baixa autoestima = menys volició).
• Objectius realistes.

Característiques:

• No és innata → s’entrena.
• Millora el caràcter.
• Aristòtil: s’adquireix amb hàbits.

Motivació vs. Volició

• Motivació: emocional, depèn de l’estat d’ànim.
• Volició: decisió conscient i estable.

👉 La volició permet assolir objectius a llarg termini.

Crítiques:

• Adorno: el capitalisme crea desitjos artificials.
• Schopenhauer: el desig causa dolor → renunciar-hi evita el patiment.

Facultats cognitives

Òrgans del coneixement:

• Sentits
• Raó / intel·ligència

A. Sensacions

Fenòmens psicofísics produïts per estímuls.

Procés: Excitació, conducció i resposta (interpretació cerebral).

Característiques:

• Qualitatives.
• Selectives (llindars).
• No són una còpia exacta.
• No són el primer nivell del coneixement.

B. Percepció

Aprehensió dels objectes sensibles. Funció: informar i adaptar-nos al medi.

C. Intel·ligència

Capacitat de conèixer mitjançant la raó.

Consciència:

• Directa: adonar-se.
• Reflexa: adonar-se que ens adonem (llibertat).

Funcions:

• Pràctica: adaptar-se i resoldre problemes.
• Teòrica: crear conceptes i símbols abstractes.

Visió filosòfica de l’ésser humà

Antiguitat i Edat Mitjana

Plató (dualisme)

• Cos ↔ ànima (separables).
• Cos: font d’error i mal.
• Ànima: immortal, bé i veritat.

Aristòtil

• Cos i ànima indissolubles.
• Ésser humà = unitat.
• Humans = animals polítics (socials).

Edat Mitjana

Elements comuns:

• Humà = pont entre l'animal i el diví.
• Cos subordinat a l’ànima.
• Ànima immortal i incorpòria.

Renaixença

• Naixement de la consciència individual.
• Lliure interpretació de Déu.
• Ruptura amb la tradició medieval.

Nova visió de l’ésser humà:

• Dignitat per la creació intel·lectual, tècnica i artística.
• Visió optimista.
• L’ésser humà com a “Déu mortal”.

C. Intel·ligència (Continuació)

Capacitat de conèixer mitjançant la raó.

Consciència:

• Directa: adonar-se.
• Reflexa: adonar-se que ens adonem (llibertat).

Funcions:

• Pràctica: adaptar-se i resoldre problemes.
• Teòrica: crear conceptes i símbols abstractes.

Visió filosòfica de l’ésser humà (Repetició)

Antiguitat i Edat Mitjana

Plató (dualisme): Cos ↔ ànima (separables). Cos: font d’error i mal. Ànima: immortal, bé i veritat.

Aristòtil: Cos i ànima indissolubles. Ésser humà = unitat. Humans = animals polítics (socials).

Edat Mitjana: Elements comuns: Humà = pont entre animal i diví. Cos subordinat a l’ànima. Ànima immortal i incorpòria.

Renaixença

Naixement de la consciència individual. Lliure interpretació de Déu. Ruptura amb la tradició medieval.

Nova visió de l’ésser humà: Dignitat per la creació intel·lectual, tècnica i artística. Visió optimista. L’ésser humà com a “Déu mortal”.

Glossari de conceptes clau

Emoció: Resposta afectiva, subjectiva i immediata davant un estímul intern o extern que influeix en el pensament i la conducta.

Emocions bàsiques: Respostes afectives innates i immediates a un estímul (alegria, por, ira, sorpresa…).

Emocions secundàries: Emocions complexes que resulten de la combinació d’emocions bàsiques (amor, gelosia, decepció…).

Sentiment: Estat afectiu durador que sorgeix quan prenem consciència d’una emoció i hi intervé el pensament.

Intel·ligència emocional: Capacitat de reconèixer, comprendre i regular les pròpies emocions i les dels altres per orientar adequadament la conducta.

Autoconeixement: Capacitat de reconèixer els propis estats d’ànim i entendre com afecten la conducta i les relacions.

Autocontrol: Capacitat de dominar impulsos i anticipar les conseqüències de les pròpies accions.

Empatia: Capacitat de comprendre i compartir els estats emocionals dels altres.

Desig: Tendència inherent a l’ésser humà orientada cap al futur, vinculada a l’esperança i dirigida a assolir un objectiu.

Volició: Força del jo que permet escollir conscientment un objectiu i mantenir l’acció necessària per aconseguir-lo.

Motivació: Impuls emocional que activa la conducta i pot dependre de factors interns o externs.

Facultats cognitives: Capacitats que permeten conèixer la realitat mitjançant els sentits i la raó.

Sensació: Fenomen psicofísic produït quan els òrgans dels sentits són estimulats per agents interns o externs.

Percepció: Procés mitjançant el qual organitzem i interpretem les sensacions per construir una imatge significativa del món.

Intel·ligència: Capacitat de conèixer mitjançant la raó, resoldre problemes i crear conceptes abstractes.

Consciència directa: Simple fet d’adonar-se del que passa.

Consciència reflexa: Capacitat d’adonar-nos que ens adonem; base de la llibertat humana.

Dualisme (Plató): Concepció segons la qual l’ésser humà està format per cos i ànima, dues realitats separables i oposades.

Animal polític (Aristòtil): Idea segons la qual l’ésser humà és social per naturalesa i necessita viure en comunitat.

Dignitat humana (Renaixença): Valor propi de l’ésser humà basat en la seva capacitat creadora, racional i lliure, no només en l’ànima.