Estudi de l'Interior de la Terra: Mètodes i Models

Mètodes Directes

Els mètodes directes proporcionen dades exactes de l'interior de la Terra, però només fins a una profunditat limitada (màxim 13 km):

• Perforacions Científiques: Fins a 13 km.
• Perforacions Petrolíferes: Fins a 7 km.
• Mines: Fins a 3 km.
• Pous d'Aigua: Fins a 1 km.

Mètodes Indirectes

Els mètodes indirectes es basen en la interpretació de les característiques físiques de l'interior de la Terra:

• Estudi de Meteorits: L'anàlisi de la seva composició permet inferir la composició de l'interior de la Terra.
• Estudi de la Calor Interna: En els primers quilòmetres, el gradient geotèrmic indica un augment de temperatura de 3ºC per cada 100 km de profunditat.
• Densitat de la Terra: L'escorça està formada principalment per granit, amb una densitat aproximada de 2,7 g/cm³. Se suposa que la densitat a l'interior de la Terra és més gran.
• Ones Sísmiques:
  • Ones Primàries (P): Travessen capes sòlides i líquides. Són les més ràpides.
  • Ones Secundàries (S): Només travessen capes sòlides.

Estructura Interna de la Terra: Models

Hi ha dos models principals per descriure l'estructura interna de la Terra:

Model Químic

Es basa en la composició química de les capes:

• Escorça: Abunden els silicats d'alumini.
  • Escorça Continental: Gruix mitjà de 30 km (fins a 70 km a l'Himàlaia). Predomina el granit (roca magmàtica), però també hi ha roques sedimentàries (conglomerat) i metamòrfiques (pissarra).
  • Escorça Oceànica: Gruix màxim de 10 km. Predomina el basalt (roca magmàtica).
• Mantell: Separat de l'escorça per la discontinuïtat de Mohorovičić. Abunden els silicats de ferro i magnesi. El mantell superior i l'inferior estan separats per la discontinuïtat de Repetti.
• Nucli: Separat del mantell per la discontinuïtat de Gutenberg.
  • Nucli Extern: Abunda el ferro i el níquel.
  • Nucli Intern: Abunda el ferro. Separats per la Discontinuïtat de Lehmann.

Model Físic o Mecànic

Es basa en el comportament sòlid o fluid de les capes:

• Litosfera: Capa rígida que inclou l'escorça i la part superior del mantell superior.
• Astenosfera: Capa fluida sobre la qual es mouen les plaques litosfèriques.
• Mesosfera: Capa rígida que ocupa la resta del mantell, sota l'astenosfera.
• Nucli Extern: Líquid.
• Nucli Intern: Sòlid.

Relació entre les Capes (Tectònica de Plaques)

• Límit Divergent: Zona on dues plaques se separen i es crea nova escorça.
  • Rift: Separació en un continent (per exemple, la Península Aràbiga).
  • Dorsal: Separació en un oceà (per exemple, la dorsal oceànica de l'Atlàntic).
• Límit Convergent: Zona on dues plaques xoquen. Són zones de destrucció de plaques.
  • Xoc de dues plaques oceàniques (per exemple, Japó).
  • Xoc d'una placa continental i una oceànica (per exemple, els Andes).
  • Xoc de dues plaques continentals (per exemple, l'Himàlaia).

Deformació de l'Escorça

• Diàclasis i Falles: Fractures de les roques.
• Diàclasi: Quan els dos blocs no es desplacen.
• Falla: Quan els blocs es desplacen.
  • Falla Inversa: Es produeix per compressió, es perd terreny i un dels blocs s'aixeca.
  • Falla Normal: Es produeix per tensió, es guanya terreny i un dels blocs baixa.
  • Falla de Transformació (o de Rumb): Es produeix per cisalla, el terreny ni guanya ni perd, i un dels blocs es desplaça horitzontalment.