Estudi i Estructura de l'Interior Terrestre

Mètodes d'Estudi de l'Interior Terrestre

Mètodes d'Estudi Directe

Es fan a partir de mostres de roca i de mesuraments realitzats in situ. Les mostres de roca superficials, sobretot magmàtiques, aporten dades sobre la composició i la temperatura dels magmes que les van originar a l'interior terrestre. Les mostres i mesuraments profunds s'obtenen d'excavacions mineres i sondejos (perforacions trepants buits) de fins a 12 km de profunditat.

Mètodes d'Estudi Indirecte

Han aportat la major part del nostre coneixement de l'interior de la geosfera. Es tracta de mesuraments d'algunes característiques físiques del planeta i càlculs teòrics a partir d'aquestes. Els principals són:

• Mètode gravimètric
• Mètode magnètic
• Densitat de la Terra
• Gradient geotèrmic

Estudi de l'Interior Terrestre amb Meteorits

Parteix d'una suposició: la major part dels meteorits caiguts a la Terra són fragments d'un planeta semblant al nostre en composició i estructura. Aquest planeta, que no va arribar a formar-se completament o es va desintegrar, hauria desenvolupat capes de materials ordenats cap al centre segons la seva densitat. Tres tipus de meteorits ens donen una idea de la composició de l'interior terrestre:

• Aeròlits: formats per silicats, correspondrien a la composició de les capes més superficials.
• Sideròlits: formats per roques i metalls en proporció semblant, correspondrien a la composició del nucli planetari.

El Mètode Sísmic

Consisteix a mesurar, amb sismògrafs situats en diferents zones del planeta, la velocitat de propagació de les ones sísmiques. Aquestes es propaguen en totes direccions des del focus a través de l'interior del planeta. Hi ha dos tipus principals:

• Ones P: Primeres a ser detectades perquè es propaguen a més velocitat, tant en medis sòlids com líquids.
• Ones S: Es propaguen més lentament i només poden travessar medis sòlids.

La velocitat de propagació de les ones sísmiques varia d'acord amb la naturalesa dels materials. Per aquesta raó, si les ones arriben a la frontera entre dues zones de diferent naturalesa, es produeix una variació brusca en la velocitat de propagació, anomenada discontinuïtat.

Les discontinuïtats que s'han detectat porten el nom dels científics que les van descobrir i indiquen que l'interior terrestre està format per capes concèntriques de materials de diferents tipus i estat.

Estructura Dinàmica de la Terra

La Litosfera

La litosfera és la capa rígida formada per l'escorça i la part més superficial del mantell. No és una capa contínua, sinó que està fragmentada en plaques independents que mantenen el contacte les unes amb les altres. Hi ha dos tipus de litosfera:

• Litosfera continental: amb un gruix mitjà de 120 km.
• Litosfera oceànica: amb un gruix gairebé constant de 65 km.

El Mantell Sublitosfèric

És la capa entre la litosfera i el nucli. Es caracteritza pel seu comportament plàstic, que permet moviments a través seu:

• Moviments descendents: de plaques de litosfera freda que s'enfonsen lentament fins al límit del mantell amb el nucli.
• Moviments ascendents: de masses de roques calentes i poc denses; des del límit amb el nucli fins a la litosfera. Allà s'acumulen, clivellen la litosfera i produeixen magmes.

El Nucli Terrestre

Nucli Extern

És la part més externa del nucli. És de metall líquid i experimenta corrents de convecció deguts a les diferències de temperatura entre les zones més profundes i calentes, i les més superficials i fredes.

Nucli Intern

És una esfera interna sòlida de metall, molt calenta, amb un moviment de rotació independent del planeta.