Estudi de l'escultura futurista de Umberto Boccioni

Formes Úniques de Continuïtat a l'Espai, de Umberto Boccioni

a) Context Històric (1913)

L’art de la primera meitat del segle XX serà un reflex d’una societat activa que modifica amb un ritme frenètic totes les seves estructures anteriors. Per aquest motiu, després del Modernisme, el segle XX s’inicia amb l’esclat de les Primeres Avantguardes Artístiques que es desenvoluparan al continent europeu. Es viu la Revolució Bolxevic i l'antesala de la Primera Guerra Mundial.

a) Estil: Futurista

Obra realitzada el 1913 (en guix) i posteriorment el 1931 (primera obra en bronze).

Anàlisi Formal

L’obra que comentarem pertany a la primera fundició de bronze que resta exposada en el MOMA de Nova York des de l’any 1931, assentada damunt de dues plataformes quadrangulars. En concret, aquesta estàtua individual dempeus i domèstica, que representa un cos antropomòrfic corrent, està feta en bronze daurat amb la tècnica de la fossa i amb unes mides de 111,2 x 88,5 x 40 cm.

L’escultura de Formes de continuïtat en l’espai presenta uns eixos de simetria piramidals. Aquests, conjuntament amb la llum natural que irradia el bronze daurat i la il·luminació artificial de la sala on està exposada l’obra, més la distorsió de la forma humana del seu cap i de les extremitats superiors i inferiors, ens permet qualificar el seu equilibri d’inestable, ja que vol representar de forma artificial i irreal el moviment d’aquesta escultura.

Boccioni vol reproduir una figura humana en ple moviment, amb una gran velocitat i a partir d’una superposició de volums, com si fos una imatge real captada per una càmera de cine, però superposant els diferents punts de vista captats en un instant del moviment cap endavant i les formes generades cap al sentit contrari, cap endarrere. Tot això ens permet atorgar-li una temporalitat, ja que l’autor volia captar el moment concret, alhora que això també li servia per demostrar artísticament el moviment cinètic en l’escultura i rebutjar el sistema de l’escultura clàssica, tot i que, des del punt de vista formal, aquesta obra ens evoqui l’escultura hel·lenística de la Victòria de Samotràcia.

La presència dels eixos de simetria piramidals ens faciliten la tasca de qualificar el seu ritme de moviment com a equilibrat. La textura d’aquesta escultura és dura, llisa i brillant pel material de bronze daurat amb la qual està feta; i, en canvi, també produeix d’altres impressions, com la de rugositat, sobretot en els seus perfils angulosos situats en el cap, en els braços i en les cames. Fins i tot, vol reflectir en algunes ocasions la violència i el militarisme, trets estilístics que s’han associat amb aspectes morals i socials negatius.

En paraules de Boccioni:

“Destruïm-ho tot i proclamem la total i absoluta abolició de la línia finita i de l’estàtua tancada... la reconstrucció abstracta dels plànols i dels volums que determinen les formes, no el seu valor figuratiu”.

En definitiva, suposa un total abandonament dels convencionalismes del passat per alliberar-se, transgredint l’establert per afirmar la més absoluta llibertat.

Nota sobre el document original:

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 8 de 12 PAU 2011 Pautes de correcció Història de l’Art (Aquest fragment s'ha mantingut, tot i no ser part de l'anàlisi artística directa).

b) Significat

Des del punt de vista del significat, es tracta d’una obra abstracta – tot i que en la seva forma ens evoca una figura humana en moviment – i al·legòrica del concepte de velocitat, tal com acabem de comprovar en l’apartat anterior.

Funció

La seva funció, tant de localització com de demostració, és decorativa, lúdica i il·lustrativa de la forma en què treballava l’escultura Umberto Boccioni. Vol exemplificar el moviment en l’escultura, simbolitzant la figura humana que avança vers el futur, la força, el moviment, la màquina: elements vitals de l’època industrial i de l’home futurista que hi viu.