Estudi dels Magatzems Carson, Pirie, Scott de Louis Sullivan

Magatzems Carson, Pirie, Scott: Icona de l'Escola de Chicago

Fitxa Tècnica

• Obra: Magatzems Carson, Pirie, Scott
• Autor: Louis Sullivan (Boston, 1865 – Chicago, 1904)
• Cronologia: 1899 – 1901 (ampliat entre 1903 i 1904)
• Estil: Escola de Chicago
• Tipologia: Arquitectura civil, comercial
• Materials: Formigó, ferro i vidre
• Localització: Chicago (EUA)

Context Històric i Arquitectònic

La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per grans canvis polítics i socials a Europa, com la Unificació italiana (1861) i l’alemanya (1871), la caiguda del Segon Imperi i l’adveniment de la Tercera República a França (1870), així com la consolidació dels EUA després de la Guerra de Secessió (1861-1865).

París va ser el centre artístic europeu més important del moment, però altres ciutats europees també van esdevenir nous centres artístics i arquitectònics amb l’aparició del Modernisme.

Aquesta evolució arquitectònica va començar amb un corrent historicista que va conviure amb les noves propostes derivades de la utilització del ferro com a material constructiu, la qual cosa va suposar la base de la futura arquitectura del segle XX.

El procés d’industrialització va fer necessari un nou urbanisme per canalitzar la intensa activitat constructiva. Es van explorar les possibilitats dels nous materials, principalment el vidre i el ferro colat (un material de gran resistència). Inicialment, el ferro va ser rebutjat pels arquitectes per a edificis representatius i es va destinar fonamentalment a edificis industrials, ponts i estacions.

A partir de mitjans de segle, es van dur a terme experiències més tècniques i es van construir grans edificis de ferro i vidre. Al darrer terç del segle XIX, les estructures metàl·liques van servir com a element de suport, limitant la funció dels murs a la d’elements de tancament. El vidre es va fer servir com a pell translúcida per substituir el mur. A tot això, s’ha d’afegir a la darreria del segle XIX el ciment, un nou material constructiu que dominaria posteriorment, a partir del segle XX.

Precisament, els EUA van ser un dels centres on es va desenvolupar part de l’evolució de l’arquitectura en el seu camí cap a la modernitat. Entre els arquitectes que van destacar hi ha Louis Sullivan, un dels promotors de l’anomenada Escola de Chicago.

Anàlisi Formal

La façana dels Magatzems Carson, Pirie, Scott es diferencia clarament en dues parts:

Façana Inferior: Planta Baixa i Primer Pis

Aquesta secció presenta amplis aparadors de vidre emmarcats per dues bandes d’una rica ornamentació naturalista de ferro fos. Aquesta decoració, característica de Sullivan, està feta a partir de fulles d’acant lobulades, espinoses i bandes espirals, creant un contrast visual amb la simplicitat dels pisos superiors.

Façana Superior: Construcció Cel·lular

A partir del primer pis, tots els pisos tenen el mateix aspecte exterior, ja que segueixen una construcció cel·lular. Aquest sistema consisteix en la repetició d’un mateix mòdul, seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals separades per una estructura geomètrica de formigó. La part superior de l'edifici es tanca amb una coberta plana.

La Cantonada: Solució Innovadora de Sullivan

Per evitar la cantonada tradicional, Sullivan va construir una cantonada de pavelló circular, que permet que l’estructura del cos inferior de l’edifici continuï de manera fluida i dinàmica, trencant amb la rigidesa habitual de les construccions de l'època.

Funcionalitat i les Finestres de Chicago

En general, la façana està concebuda de manera molt funcional. Com a elements fonamentals, s'utilitzen les finestres de Chicago, dissenyades per permetre el pas d'una gran quantitat de llum a l'interior. Aquestes finestres tenen una forma horitzontal i allargada per adaptar-se a l’estructura del conjunt. La seva disposició horitzontal contribueix a una menor sensació d’altura, fent que l’edifici s’integri millor visualment a l’entorn urbà.

Interrelació Interior-Exterior

Finalment, cal destacar que els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular interrelacionen l’interior amb l’exterior, establint una continuïtat visual i funcional entre el carrer i el vestíbul dels magatzems, convidant els vianants a entrar.