Estudi del codi i l'ús de la llengua: Fonètica, Morfologia i Pragmàtica

Fonologia: Destria elements distintius/funcionals en la llengua (fonema).

Morfologia: Treballa les regles que regeixen l'estructura dels mots (lexema, morfema gramatical).

Sintaxi: Analitza la funció dels diferents elements en l'oració (oració).

Lexicologia: Treballa els recursos de formació de mots (lexema i morfologia derivativa).

Semàntica: Estudia el significat de les unitats lingüístiques (significat).

Sociolingüística: Estudia les relacions entre llengua i societat (usuaris/grups).

Lingüística textual: Analitza el text com a unitat i explica les lleis internes que el governen (adequació, coherència, cohesió) (text).

Pragmàtica: Estudia el fenomen comunicatiu. Lleis i principis que regeixen la producció i interpretació de missatges (enunciat).

Text: Resultat d'un acte comunicatiu emès en un context, processat a partir d'una estructura i articulat a través d'unitats lingüístiques ben relacionades.

Funcions del llenguatge: (referencial, conativa, expressiva) registre estàndard, col·loquial, especialitzat.

Adequació: Propietat del text que dona compte de la relació del text amb el context comunicatiu i indica si el registre és adequat a la situació.

Coherència: Dona compte de la lògica adequada del text. Ha de complir els principis de no contradicció, no repetició... mecanismes de referència i de connexió.

Cohesió: Dona compte de l'adequada relació entre les parts i l'ús dels elements lingüístics.

Comunicació: Emissor i receptor estableixen contacte.

Tema: General o especialitzat.

Intenció: Objectiva o subjectiva.

Canal: Oral o escrit.

Deixis: És un fenomen comunicatiu relacionat amb el canal oral. És el conjunt de marques lingüístiques presents en un text que revelen la presència dels tres elements bàsics de l'acte comunicatiu: Persones (jo-tu), temps (ara-abans-després), espai (aquí-allà) de l'enunciació. Díctics: elements lingüístics que mostren i identifiquen les persones, el temps i el lloc de l'enunciació.

Deixis de persona: Situa en el text les persones de l'enunciació.

Deixis social: Posa de manifest la relació entre interlocutors. Pronoms personals, vocatius i formes protocol·làries.

Deixis d'espai: Situa en el text les marques d'espai i dels objectes en una relació de proximitat i llunyania en referència a la persona de l'enunciació.

Deixis de temps: El temps del discurs s'organitza a partir de l'ara (temps de l'enunciació) i fa referència a l'abans i al després.

Context: Físic, ús (àmbit privat, públic) o sociocultural (coneixements compartits pels interlocutors).

Varietats: Geogràfiques, històriques, socials.

Informals: Funció expressiva, àmbit general, tema quotidià, intenció subjectiva, canal oral, codi verbal i no verbal, relació emissor-receptor informal, tipus col·loquial vulgar (expressions malsonants relacionades amb sexe, religió i funcions fisiològiques). Argots (varietats que usen determinats grups socials relacionats amb professions i ambients marginals).

Formals: Funció referencial, àmbit específic, tema especialitzat, intenció objectiva, canal escrit, relació emissor-receptor formal, codi lingüístic, tipus tecnicocientífic, literari, administració, justícia, estàndard (varietat de tota la comunitat).