Estudi de les Cròniques Reials Catalanes: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós

Introducció a les Cròniques Medievals Catalanes

Els inicis de la literatura de cada llengua reflecteixen la necessitat de la gent de recordar en la llengua pròpia els fets més importants de la seva formació com a poble. La fixació dels fets considerats històrics rep el nom d'historiografia; les seves formes més simples són les cròniques.

Crònica de Jaume I: El Llibre dels Fets

La Crònica de Jaume I (1240-1274), cronològicament, és fins i tot anterior a l'obra de Ramon Llull. Es considera que l'autor del Llibre dels fets, tot redactat en primera persona majestàtica (nós), va ser el mateix Jaume I, qui la va inspirar i la va dictar a alguns escrivans que la van escriure materialment sota la vigilància i la direcció del monarca.

Els fets més importants de la vida del monarca són explicats per ell mateix, des del seu naixement (1207) fins a la seva mort (1276). Els fets que narra són verídics.

Estructura del Llibre dels Fets

El Llibre dels fets es divideix en quatre parts:

• La batalla de Muret, on va morir el seu pare lluitant contra els francesos; les lluites internes d'Aragó i el seu casament amb Elionor de Castella.
• Conquestes de Mallorca i València amb detalls.
• Les desavinences amb Alfons X de Castella; la revolta de la noblesa aragonesa.
• Noves campanyes a València; la conquesta de Múrcia; les guerres internes a Catalunya; les desavinences amb els seus fills i els contactes amb Alfons X de Castella.

Llengua i Estil del Llibre dels Fets

La història no priva que a la narració hi predomini un clima personal i sobretot d'heroisme. La narració és àgil, pintoresca i graciosa, a vegades poc acurada, perquè l'autor comet incorreccions que semblen que no el preocupen gaire.

Crònica de Bernat Desclot

La Crònica de Bernat Desclot (1283-1288) amaga el nom de Bernat Escrivà, personatge de la cort, administratiu, que va morir el 1289.

La crònica comença amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella. El nucli principal de l'obra correspon al regnat de Pere el Gran. Per aconseguir aquesta objectivitat, Bernat Desclot es va valer de diverses fonts.

La llengua d'aquesta crònica, molt diferent de la de Jaume I, és rica i perfecta. Desclot no sempre redacta de la mateixa manera; hi podem trobar dues modalitats d'estil: un registre culte i un altre que deriva dels relats joglarescos prosificats.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va voler explicar la història de Catalunya que va viure: els regnats de Jaume I, de Pere el Gran, de Jaume II el Just i la coronació d'Alfons III el Benigne, sempre amb els objectius que s'hi havia proposat, és a dir, ponderar la grandesa de la nació catalana.

Les glòries que va aconseguir el Casal de Barcelona en temps de Muntaner, tant en guerra com en pau, el cronista les interpreta com una intervenció de la providència.

Per a ell, les victòries de la Corona d'Aragó provenien gràcies a una providència divina.

Aquesta crònica és la de més qualitat literària, tot i que Ramon Muntaner la va escriure no per ser llegida sinó per ser escoltada. «Senyors, qui aquest llibre oirets...» Així s'adreçava als seus destinataris.

Crònica de Pere el Cerimoniós

La Crònica de Pere el Cerimoniós va ser escrita pel rei Pere III el Cerimoniós al segle XIV, una gran època de la Cancelleria Reial (traducció de textos al català).

Però la passió més gran de Pere III va ser la història, entesa com a lliçó per a prínceps i nobles i contrària a la tendència de veure la realitat de manera simplista.