Estudi de les Cròniques Medievals Catalanes: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes: Anàlisi i Característiques

Les cròniques són narracions a mig camí entre la ficció literària i la historiografia, de fets històrics esdevinguts durant un període determinat, un regnat o una dinastia. De caràcter bèl·lic, les primeres van ser escrites en llatí i adreçades a un públic culte. A partir del segle XIII, trobem algunes traduccions; les primeres redactades en català daten dels segles XIII i XIV.

Són conegudes com les Quatre Grans Cròniques:

• La de Jaume I o Llibre dels fets (1244-1276)
• La de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere (1283-1288)
• La de Ramon Muntaner (1325-1328)
• La de Pere el Cerimoniós (acabada el 1385)

La Crònica de Jaume I: Llibre dels Fets

La primera de les Quatre Grans Cròniques és la de Jaume I o Llibre dels fets, redactada entre el 1244 i el 1276, data de la mort del rei.

Formada per quatre parts, narra els esdeveniments històrics succeïts al voltant del seu regnat:

• La primera part és menys precisa a causa de la distància en el temps i parla de fets esdevinguts entre el 1208 i el 1228. És molt coneguda la narració de Jaume I per la seva ironia.
• La segona part és més detallada i explica fets ocorreguts entre el 1228 i el 1240, com la Guerra d'Urgell.
• La tercera és la més breu.
• La quarta torna a ser més detallada i arriba fins a la mort del monarca.

El Llibre dels fets és una mena de llibre de memòries, en el qual Jaume I descriu el seu regnat i, d'una manera molt minuciosa, les seves gestes militars. El rei és descrit com un heroi medieval i és el protagonista de la crònica. Es destaca la utilització de la primera persona (el "nós majestàtic").

La Crònica de Bernat Desclot: Llibre del Rei en Pere

La crònica de Desclot o Llibre del rei en Pere va ser escrita entre el 1283 i el 1288, probablement per Bernat Escrivà (Bernat Desclot). Està dividida en tres apartats:

• El primer, format pels capítols que fan referència als regnats anteriors a Jaume I.
• El segon, centrat en aquest monarca.
• El tercer, format pels capítols dedicats a Pere el Gran (Pere II).

El protagonista és el rei i no pas l'autor.

Desclot usa cançons de gesta per descriure els esdeveniments ocorreguts amb anterioritat al regnat de Pere el Gran, i els fets contemporanis de l'autor es narren amb la cura i la precisió pròpies d'un cronista oficial, amb accés a documents de la Cancelleria Reial. El tema tractat són els fets i les conquestes de diversos reis de la Corona Catalana, i en destaquen primordialment dos aspectes: la conquesta de Sicília i la lluita contra els francesos.

La Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va ser testimoni directe d'alguns fets. El llibre, com l'anomenava Muntaner, té forma de memòries, com les cròniques de Jaume I. L'Expedició Catalana a Orient és el tema més important d'aquest relat. L'autor hi va participar al costat dels almogàvers, dirigits per Roger de Flor.

L'estil de la crònica de Muntaner és àgil, viu, acolorit i directe. Per aconseguir-ho, l'autor va recórrer a procediments joglarescos. El llenguatge, d'una gran puresa, és ple de girs populars i refranys.

La Crònica de Pere el Cerimoniós

És la darrera de les cròniques i va ser acabada entre el 1383 i el 1385. Recull els regnats de Pere el Cerimoniós i del seu pare, Alfons el Benigne. Com la de Jaume I, és un llibre de memòries, del qual Pere el Cerimoniós és l'autor.

Relata la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona Catalanoaragonesa i les lluites contra la noblesa d'Aragó i València. La seva forma autobiogràfica permet conèixer alguns aspectes de la personalitat del rei. És l'única crònica que no utilitza llegendes ni cançons de gesta prosificades. El seu estil és força diferent: és eixut i monòton, menys en els episodis on es narren fets íntims lligats al monarca, on és més emotiu.

Hi destaca el providencialisme diví: la intervenció i la protecció de Déu en les empreses dutes a terme pel monarca.