Estructures de Mercat i Tipus de Competència: Guia Completa

Competència Perfecta: Les empreses són preuacceptants i funcionen d'acord amb el lliure joc de l'oferta i la demanda.

Competència Imperfecta: No totes les empreses competeixen en igualtat de condicions, sinó que una o algunes exerceixen una influència significativa sobre el preu.

Barreres d'Entrada al Mercat

Factors que dificulten o impedeixen l'entrada de noves empreses al mercat:

• Avantatge en costos: Si una empresa aconsegueix produir a baix cost, pot vendre a preus més baixos, la qual cosa dificulta la supervivència dels competidors i l'entrada de noves empreses. Aquest avantatge s'aconsegueix:

  • Optimitzant recursos.
  • Utilitzant una tecnologia superior.
  • Assolint una economia d'escala.

  Les empreses que produeixen més barat assoleixen el lideratge en costos: buscar i mantenir una posició de costos baixos respecte a la competència, i obtenir més beneficis que la mitjana del sector.

• Diferenciació del producte: Es produeix quan la qualitat, el disseny o la funció d'un producte són tan significants que fidelitzen el consumidor.

  Producte diferenciat: És aquell que els consumidors perceben com a diferent en relació amb altres similars, de la competència o no.

  Posicionar-se en un mercat amb productes diferenciats requereix una gran inversió en publicitat, ja que el client ha de percebre aquesta diferenciació per generar fidelització.

• Fidelització: La lleialtat d'un client a una marca, servei o producte concrets. És un procés llarg que es realitza amb fortes campanyes publicitàries que fan diferenciar l'empresa per la marca, el logotip, el color o l'envàs (ex: Coca-Cola i Pepsi).

• Inversions de capital: Hi ha empreses que necessiten inversions de capital tan grans que actuen com a barreres d'entrada (ex: indústries pesants com l'automoció, la construcció o les drassanes).

Barreres de Sortida

Barreres de sortida: Costos que tindria qualsevol empresa per sortir del mercat o pèrdues ocasionades per no recuperar part del que han invertit.

Evolució de la Competència Perfecta

Creixement: Quan els venedors obtenen beneficis extraordinaris, entren al mercat nous venedors i productors que imiten les empreses ja establertes.

Saturació: Amb l'entrada de nous venedors, augmenta l'oferta. Com que es tracta de productes no diferenciats, es produeix un excés d'oferta que obliga els venedors a baixar els preus per liquidar els excedents. Els beneficis inicials es redueixen.

Estancament: Els beneficis extraordinaris desapareixen i moltes empreses abandonen el mercat. Les que es queden intenten readaptar-se i innovar per ser rendibles. Això fa que s'imitin unes a les altres i es tornin a reduir els preus.

Estabilització: Una altra vegada hi ha més empreses que abandonen el mercat i les que sobreviuen aconsegueixen recuperar-se gràcies a la disminució d'oferta i demanda i el final de les guerres de preus. Llavors es parla d'ingressos normals, ja que proporcionen a l'empresari un benefici mínim.

En un mercat de competència perfecta amb productes homogenis, no té sentit invertir en publicitat, ja que el consumidor tria el producte més barat. Per això, els fabricants fan publicitat genèrica conjunta per augmentar el consum del producte.

Característiques de la Competència Monopolística

• Número d'empreses: Moltes empreses amb petites quotes de mercat, però superiors a les de la competència perfecta, cosa que els permet augmentar el preu lleugerament o fer petits canvis sense perdre clients. Ex: mercat del vi.

• Diferenciació del producte: Productes no iguals ni substitutius perfectes, es diferencien en disseny, marca, qualitat, etc. Això fa que les empreses tinguin dificultat d'entrada, actuant com a barrera d'entrada. Ex: mercat de perfums, on productes similars es diferencien per la marca, l'envàs o l'exclusivitat.

A través de la publicitat, les empreses de competència monopolística intenten diferenciar el seu producte perquè els consumidors paguin més del que pagarien per altres productes.

A diferència de la competència perfecta, on la publicitat és conjunta i anònima, en la competència monopolística la publicitat és creativa i impactant per guanyar la fidelitat dels consumidors.

Oligopolis

• Número d'empreses: Poques empreses; unes quantes empreses es reparteixen la quota total del mercat. Per això, la política comercial que adopta qualsevol d'elles influeix significativament en les decisions de les altres.

• Diferenciació: Mercats homogenis on els productes no només satisfan la mateixa necessitat, sinó que també són intercanviables entre si (productes substitutius perfectes).

• Llibertat d'entrada i sortida: Inversions fortes de capital: barreres d'entrada. La producció de béns i serveis requereix grans inversions de capital.

En un oligopoli, les accions d'una empresa afecten els beneficis de les altres. Per això, poden optar per competir entre si (sense col·lusió) o cooperar per controlar el mercat (amb col·lusió).

Col·lusió: Qualsevol acord que determina la competència lliure entre empreses.

Estratègies Sense Col·lusió

Les empreses miren de determinar els preus segons el que esperen vendre i les possibles reaccions dels seus competidors. Hi ha 3 estratègies:

• Polítiques comercials d'anticipació: Cada empresa mira d'endevinar les accions de les empreses competidores per actuar en conseqüència.

• Guerres de preus: Si una empresa baixa els preus i les altres no, guanya clients. Si totes baixen el preu, només guanyen els consumidors.

• Lideratge de preus: L'empresa dominant fixa el preu perquè disposa de més quota de mercat i la resta la segueix sense negociar.

Estratègies Amb Col·lusió

Quan les empreses cooperen en comptes de competir, formen un càrtel i actuen com a monopolistes. Això perjudica el consumidor, per això els governs ho prohibeixen.

Càrtel: Agrupació informal d'empreses que, tot i que conserven la independència, s'associen per disminuir o eliminar la competència del mercat.

El càrtel adopta dues formes:

• Acord de preus: Competeixen en disseny, qualitat, etc., però respectant un preu acordat conjuntament.

• Repartiment de mercat: El mercat pot dividir-se en parts iguals o per zones geogràfiques. També poden pactar-se quotes de producció per a cada empresa.

El Monopoli

En un mercat monopolista, una única empresa cobreix tota la demanda i gaudeix de plena capacitat per decidir quant produeix i a quin preu. Tipus de monopoli:

• Accés en exclusiva a un recurs: L'empresa que controla un factor de producció imprescindible per obtenir un bé o servei serà l'única a fer-ho (ex: jaciment de mercuri d'Almadén, pantà de Sau).

• Existència de drets legals: Segons el seu origen, públic o privat, es classifiquen:

  • Concessió administrativa: El sector públic pot tenir en exclusiva la producció de béns o serveis, però pot cedir aquest dret temporalment a empreses privades mitjançant una concessió administrativa (CA), a canvi d'un pagament i el compliment de condicions. Es decideix qui pot explotar aquest dret mitjançant un concurs o licitació (ex: transport Matadepera-Terrassa).
  • Patents: Forma de protecció legal que reconeix a qui ha inventat un nou invent aplicable a la indústria el dret d'explotar-lo en exclusiva durant un període de temps determinat.

• Naturalesa del servei prestat: Alguns serveis es presten de manera més eficient si només una empresa n'és responsable. Si n'hi haguessin diverses, es duplicarien infraestructures i es malbaratarien recursos. Es parla de monopoli natural, ja que tenir una única empresa redueix costos i millora l'eficiència del servei (ex: Renfe, subministrament d'aigua/electricitat).

• Avantatge en costos: Quan una empresa pot produir a un cost molt més baix que les altres, pot dominar el mercat. L'avantatge en costos s'aconsegueix gràcies a les economies d'escala (ex: Intel, que controla el 80% del mercat de microprocessadors).