Estructures i Estratificació Social: Una Perspectiva Sociològica

Estructures i Estratificació Social

Definicions

Les estructures són sistemes de regles d'un sistema relativament estables i que tendeixen a continuar en el temps, malgrat els canvis legals o polítics. Una estructura està vinculada a una funció. Per exemple, l'estructura salarial té com a funció mantenir el capitalisme.

L'estratificació social és la diferenciació en grups definits pels recursos econòmics, pel poder o pel prestigi. Existeixen diferents tipus d'estratificació social:

Tipus d'Estratificació Social

• Societat Igualitària: Organització social que té la finalitat fonamental de mantenir al mínim les diferències, que no són de tipus econòmic. Domina la tendència a compartir (pròpia de pobles caçadors i recol·lectors), com els Mbuti i els Inuit.
• Esclavatge: Forma extrema de desigualtat, en la qual uns individus són literalment propietats d'altres. L'esclau/a és considerat/a"béns moble" i se li arriba a negar el dret bàsic (el dret a la vida) igual que als animals. Exemples: esclau per deute, perdre una guerra. Hi havia esclaus domèstics (vivien amb els seus amos) i esclaus públics (soldats d'exèrcits derrotats, feien les feines més dures, depenien de l'Estat).
• Estaments: Formaven part del feudalisme europeu. Estaven formats per l'aristocràcia (noblesa), el clergat i els plebeus.
• Societat de Castes: Significa"raç". Presenta una estructura tripartida. És un sistema social elaborat i complex que combina elements d'endogàmia, funció o activitat ocupacional, cultura, nivell social, afiliació tribal i poder polític. Exemples: Sacerdots (oratores), Guerrers (poder polític, prínceps, reis), Productors (grangers, comerciants, serfs). La casta és hereditària pel naixement dins d'un grup professional determinat.
• Societat de Classes: La classe és un agrupament a gran escala de persones que comparteixen certs recursos econòmics, els quals tenen una gran influència en l'estil de vida que poden dur. Es basen en la diferència de renda i no en la diferència de reputació i naixement. El concepte de 'classe' va ser definit per Karl Marx i té el seu origen en l'explotació de l'home per l'home. La propietat de la riquesa i l'agrupació són la base de les diferències de classes. El sistema de classe és fluid, els límits entre elles són poc definits. La classe no s'adquireix només per naixement, sinó per diferències econòmiques i desigualtats de salari i condicions de treball.
  • Classe Alta: Grup petit. Terratinents (aristocràcia), Grans industrials i grans executius.
  • Classe Mitjana: Treballadors per compte propi (botiguers, autònoms...), Alt (directius, petits empresaris, professionals amb educació superior i coneixement especialitzat), Baixa (oficinistes, mestres, ensenyants en general, llicenciats, comercials, metges...).
  • Classe Obrera: Tenen feina fixe, salari baix.
  • Lumpenproletariat: Aturats.

Teories de l'Estratificació Social

Karl Marx

Segons Karl Marx, una classe és un grup de persones que té una mateixa relació amb els mitjans de producció. En una societat de classes, existeix igualtat jurídica, però diferent posició econòmica. Els burgesos (industrials capitalistes) posseeixen els nous mitjans de producció i es caracteritzen pel treball, l'estalvi, la propietat, l'herència, la cohesió familiar i la defensa de l'ordre establert. Dins de la burgesia, es distingeix entre la Gran Burgesia (aristocràcia) i la Petita Burgesia (comerciants, artesans). Les classes mitjanes estan formades per professions liberals. El proletariat (classe obrera) es divideix en el proletariat industrial i el lumpenproletariat. Només són propietaris de la seva força de treball, pateixen dures condicions de vida i tenen consciència de classe, la qual cosa dóna lloc al moviment obrer.

La societat urbana, caracteritzada per l'èxode rural i la remodelació urbanística, és l'escenari de canvis polítics, socials i culturals. La relació entre classes es basa en l'explotació. La plusvàlua provoca la depauperació del proletariat.

Max Weber

: No només l’estratificació de la societat és per classe sinó per status i partit. A part de factors econòmics també influeix en el tipus de treball que té la gent el coneixement tècnic i les credencials. Segons Weber el status fa referencia a les diferències que existeixen entre dos grups en relació amb la reputació i el prestigi que els altres li concedeixen. La formació dels partits és un important aspecte del poder i pot influir en l’estratificació. Rol: Conjunt coherent d’activitats i expectatives, socialment definides, que donen identitat a un subjecte. Forma de vestir parlar gastar... Rols regionals és el fet de canviar de rols segons el moment. El rol s’associa a aspectes psicològics implícits que sovint el mateix individu desconeix pq els viu inconscientment. Status: La consideració social d’un individu per relació al seu rol, vindria a ser el prestigi o dignitat. Mostra de status: fer una activitat que no t’agrada per mostrar status alt o baix. Consum de status anar a un restaurant vestir d’una certa manera. Habitus: principi que ens permet rebre l’organit del món. Status-ingressos, Esnobs: conducta no coherent amb el teu status. Status-necessitat social objectiva d’una feina. Status estàtic, rol dinàmic. Status assignats. Diferències de gènere. Home rol reproductius, espai públic, fortalesa, competència raó. Dona: reproductiu, domèstic, dolçor, comprensió, emotivitat. R: dona, home, marit, pare, mare, fill, amic, aturat, immigrant. Status: baix, alt, mitjà, estudiant universitari.