Estructuralisme, Semiòtica i Semiologia: De Durkheim a Barthes

La Tradició Estructuralista: De Durkheim a Saussure passant per Lévi-Strauss

Manera de concebre la societat que s'origina en els treballs del pensador francès Émile Durkheim. L'estructura superficial de la societat s'empara en una estructura senzilla i molt fàcil d'identificar. Durkheim utilitza la metàfora d'un edifici: el que sosté l'edifici és una estructura simple. S'ha d'analitzar l'estructura senzilla i no pas la superficial (els revestiments).

Es planteja un problema sociològic: a finals del segle XIX es va produir un augment del nombre de suïcidis. Per què? La seva proposta d'investigació no és —com farien els funcionalistes— quanta gent s'havia suïcidat, on vivien, quines característiques tenien, etc., sinó que compara la societat francesa amb la societat més primitiva que pot trobar i escull una societat d'aborígens australians. La gran diferència entre els aborígens australians que se suïciden menys i els francesos que se suïciden més és que a França s'ha produït la divisió social del treball.

Anomia: Pèrdua de Sentit i Cohesió Social

Anomia: pèrdua de sentit entre allò que fas i allò que ets. Els francesos del segle XIX són més anòmics que els francesos dels segles anteriors. El mètode és cercar en aquelles estructures més simples.

Claude Lévi-Strauss i les Estructures Elementals

Les relacions socials s'entenen a partir d'identificar els seus elements fonamentals i les regles que governen les seves relacions. En el cas de la societat, es basen en:

• Home – dona
• Filiació – consanguinitat – aliança

Si certes relacions estiguessin admeses, viuríem en tribus (possiblement) i no en societat. Per exemple:

• Aliança i filiació = prohibit/tabú
• Aliança i consanguinitat = prohibit/tabú

Ferdinand de Saussure i l'Estructura del Llenguatge

Aplicant les idees de Durkheim, s'aconsegueix entendre el funcionament de les llengües. Quins són els elements bàsics de les llengües? Els fonemes. Tota llengua distingeix entre fonemes consonàntics i fonemes vocàlics. Per exemple, les llengües llatines.

L'ús que els individus fem d'una llengua és l'estructura superficial. Les regles que permeten la parla formen part de l'estructura profunda. Aquest èxit de la lingüística és un èxit notable. La informàtica basa gran part dels seus èxits en els de la lingüística.

El gran èxit de la lingüística impulsa la semiòtica, que té un programa molt ambiciós. Allò que hem après sobre el funcionament de les paraules, cal traslladar-ho a la relació entre paraules (frases) i a la relació entre frases (textos). Això funciona molt bé fins a la frase, ja que som capaços d'identificar un subjecte, un predicat i uns complements. Però no hem trobat una manera d'entendre per què les frases constitueixen textos coherents.

L'altre objectiu pel qual neix la semiòtica tampoc s'ha assolit: allò que hem fet amb les paraules, cal fer-ho també amb els altres tipus de signes: imatges i símbols.

La Semiòtica: Context, Significat i Recepció

Charles Morris i Charles Peirce: El Context Enunciatiu

Charles Morris i Charles Peirce afirmen que el context enunciatiu determina el sentit de les paraules de la mateixa manera que determina el sentit dels signes no lingüístics i dels símbols. És el context el que ens ajuda a resoldre les ambigüitats que una imatge pot generar.

IDEA CLAU: Els mitjans de comunicació esdevenen un nou context enunciatiu on els significats dels signes i dels símbols adquireixen nous sentits.

Umberto Eco: El Concepte d'Obra Oberta

Umberto Eco exposa un concepte fonamental que ens ajuda a entendre moltes coses: el concepte d'obra oberta. Un llibre no s'acaba d'escriure fins que no el té un lector. El que significarà per a un lector aquell llibre serà el resultat de quatre factors:

• El missatge
• El context enunciatiu
• El context cultural
• La subjectivitat del receptor

«El significat dels textos i dels símbols és el resultat de la suma dels signes que els expressen, el context enunciatiu, el context cultural i la subjectivitat del receptor.»

«La comunicació, per tant, es vehicula en una mena d'obra oberta en la qual el receptor omple els buits de l'expressió.»

Això es pot il·lustrar amb exemples:

• TEXT 1 + CONTEXT 1 = SIGNIFICAT 1
• TEXT 1 + CONTEXT 2 = SIGNIFICAT 2
• TEXT 1 + SUBJECTE 1 = SIGNIFICAT 1
• TEXT 1 + SUBJECTE 2 = SIGNIFICAT 2

«El significat dels textos i dels símbols transmesos a través dels mitjans de comunicació dependrà de la subjectivitat dels receptors, de manera que la difusió massiva no és sinònim d'homogeneïtzació.»

La Semiologia: Roland Barthes i els Mites

Roland Barthes: Els Mites com a Sistema d'Interpretació

Roland Barthes analitza els mites (conjunt de creences compartides per una cultura de manera irracional) que conformen un sistema finit d'interpretació dels signes i dels símbols. No és un volum molt ampli, però és molt central, ja que condicionen una gran quantitat de coses.

Els mitjans de comunicació actualitzen els mites fundacionals de les civilitzacions (els porten al present i els mantenen vius) i els descontextualitzen.