Estructura de la Terra, Tectònica de Plaques i Clima Global
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,74 KB
Estructura de la Terra i Moviment Ondulatori
El Moviment Ondulatori
Si agafem una corda i comencem a moure-la amunt i avall, l'energia es va desplaçant. Si tapem la resta de la corda, veiem que el punt fa aquest mateix moviment (amunt i avall).
Quan en l'aigua es produeixen aquests moviments d'energia, no hi ha desplaçament de matèria. Per tant, és també un moviment ondulatori.
Podem observar que l'energia es desplaça cap a la dreta (en horitzontal) i que el moviment de les partícules també va en horitzontal.
Tipus de Moviment Ondulatori
- Moviment ondulatori longitudinal: Es propaga per sòlids, líquids i gasos (com el so).
- Moviment ondulatori transversal: Es propaga només pels sòlids.
Composició i Mida del Nucli Terrestre
Determinació de la Composició del Nucli
Per arribar a saber que el nucli de la Terra és de ferro, es van realitzar diverses mesures:
- Primera mesura: Radi de 6370 km.
- Segona mesura: Massa (calculada a través de la llei de gravitació universal a principis del s. XVIII): 5,98 · 1024 Kg.
Càlculs de Densitat i Composició
Densitat de la Terra: 
La densitat mitjana de les roques superficials és aproximadament 2,4 · 103 Kg/m3.
Per tant, a l'interior de la Terra hi ha d'haver materials d'alta densitat, com a mínim més gran de 5,5 · 103 Kg/m3.
Els únics candidats són els metalls. Els materials que van formar la Terra són els mateixos que formen els meteorits (l'origen és el mateix). Hi ha dos tipus de meteorits: rocosos i metàl·lics (són de ferro, majoritàriament, tot i que n'hi ha que són de níquel).
Això confirma que el nucli de la Terra és de ferro.
Dimensions del Nucli i Origen dels Terratrèmols
La mida del nucli de la Terra es va deduir a partir dels terratrèmols (moviments bruscos en zones on hi ha fractures de la Terra).
Al nucli intern de la Terra, l'augment de pressió fa que el material es mantingui sòlid (la pressió guanya a la temperatura).
Nota: El material volcànic són materials fosos formats pel fregament de parts de la Terra que, quan troben una esquerda, surten a la superfície.
Moviments de les Plaques Tectòniques
El mantell no és exactament sòlid, sinó que té una certa plasticitat. El canvi de temperatura entre el nucli i el mantell crea corrents de convecció, i això provoca moviments (o xocs entre plaques o la subducció d'una d'elles sota l'altra).
La Deriva Continental i la Tectònica de Plaques
Proves de la Deriva Continental (Wegener)
Al segle XX, Alfred Wegener va proposar que els continents estaven units i que es van començar a separar fins a la seva posició actual.
Les proves que sustenten aquesta teoria són:
- Prova geogràfica: L'encaix de les costes dels continents, que suggereix que es van trencar i separar.
- Prova paleontològica: La troballa de fòssils idèntics en continents diferents, la qual cosa afirma que els continents estaven units.
- Proves geològiques i tectòniques: La coincidència de les línies de morrenes (dipòsits deixats per glaceres, o rius de gel) dels continents si s'uneixen.
- Proves paleoclimàtiques: La troballa de fòssils d'animals de clima càlid en llocs freds o, inversament, fòssils d'animals de clima fred en llocs càlids.
Definició de Tectònica de Plaques
L'escorça de la Terra està fragmentada en plaques que es mouen horitzontalment (alguns centímetres per any) arrossegades pels corrents de convecció del mantell.
Tipus de Plaques
- Plaques oceàniques: Són més denses i més fines. Tenen un gruix d'entre 6 i 12 km.
- Plaques continentals: Són menys denses i més gruixudes. Tenen un gruix d'entre 25 i 70 km.
Límits entre Plaques Tectòniques
Límits Constructius o Divergents
Les plaques se separen, apareix nou material i es forma una nova escorça.
- Oceànica-oceànica
- Continental-continental
Límits Destructius o Convergents
Les plaques s'ajunten (col·lideixen).
- Oceànica-continental (subducció)
- Oceànica-oceànica (subducció)
- Continental-continental: Són tan gruixudes que no hi ha la possibilitat que una placa subdueixi sota l'altra. Per aquest motiu, el magma que es forma no té lloc d'escapament i per això es formen serralades, però no volcàniques.
Factors Determinants del Clima Global
La Temperatura del Planeta
La temperatura d'un planeta depèn de:
- La quantitat de radiació que rep del Sol.
- La quantitat de radiació que el planeta reté.
L'Albedo i l'Efecte Hivernacle
Albedo: És la fracció d'energia solar que un planeta reflecteix. Com més gran és l'albedo, més gran és la fracció d'energia solar que el planeta reflecteix.
Efecte Hivernacle:
La superfície de la Terra absorbeix la llum visible i s'escalfa. Com que està escalfada, la superfície emet radiació infraroja. Llavors, l'atmosfera s'escalfa per sota. El CO2 absorbeix la radiació infraroja. L'atmosfera no absorbeix la llum visible.
Els gasos que absorbeixen la radiació infraroja són els gasos d'efecte hivernacle (GEH): CO2, CH4, NOx, CFCs. (Menys radiació infraroja retinguda, més fred fa).
L'Origen de les Estacions
La inclinació amb què es reben els raigs solars és la que produeix el canvi d'estacions, a causa de la rotació de la Terra al voltant del Sol.
Història i Evolució de la Terra
Formació de la Terra i Origen de l'Atmosfera
La Terra es va formar fa aproximadament 4.500 milions d'anys (MA) per acumulació de fragments (planetesimals) provocada per la força gravitatòria.
Els impactes entre els planetesimals van provocar suficient calor com per fondre la Terra en formació.
La Terra líquida no tenia atmosfera (a aquesta temperatura els gasos escapen) ni hidrosfera.
L'origen de l'atmosfera ha de ser algun procés que produís gasos quan la Terra ja estava freda: Els Volcans (CO2, N2, vapor d'aigua (poc)).
L'Oxigen Atmosfèric
L'oxigen de l'atmosfera el formen els éssers vius que fan la funció clorofíl·lica (fotosíntesi):
CO2 + H2O + llum solar → glucosa + O2 (aquesta reacció té l'oxigen com a subproducte).
L'aparició d'éssers vius que fabriquen oxigen va matar una gran quantitat d'éssers vius per als quals aquest gas era tòxic.
Aquest oxigen va fer que els organismes es refugiessin, i van aparèixer organismes que van utilitzar aquest oxigen per a la metabolització. Llavors, va canviar l'estat de l'atmosfera.
Els bacteris fotosintètics i les plantes són els que renoven constantment l'oxigen de l'atmosfera.