Estructura de la Terra i la sopa primitiva

Pregunta curta 4

Capes de la terra

Estem en l'Hadeà, fa 4.400 milions d'anys. Un lent refredament de la superfície formà l'escorça terrestre, però el bombardeig continuà. S'inicia la diferenciació del nucli que conté Ferro i Níquel, més pesats, i se van organitzant les diferents capes interiors de la Terra. En aquesta situació ja podem parlar de 'camp magnètic'.

Els materials en l'interior s'han distribuït per capes segons la densitat. Els elements de ferro i alumini formant el nucli sòlid més interior, al voltant de l'única capa fluïda que ens queda de la bola de magma i foc de la Terra primitiva. Per damunt, el mant sòlid però amb una certa plasticitat en raó de la pressió existent a aquesta profunditat. Per últim, l'escorça o envolta superficial, menys densa que sura damunt del mant. En total més de 6.400 kilòmetres. (Foto part interior terra)

L'escorça continental és sòlida, de caràcter granític i amb roques sedimentàries, i per tant de baixa densitat. Entre 30 a 40 Km de grossor.

L'escorça oceànica és sòlida formada per roques basàltiques i més densa que la continental. Amb uns 5 Km de grossor. Mant superior, més viscos que el mant inferior, format per silicats amb ferro i magnesi. Temperatura de més de 600ºC. Uns 500 Km de grossor. Mant inferior, sòlid-elàstic, amb temperatures fins als 3.500ºC en el límit amb el nucli. Amb uns 2.400 Km de grossor. Nucli extern, líquid, constituït per ferro (80%) i níquel, aplegant als 4.000ºC i es generen corrents fluïdes de convecció en resposta als moviments de rotació de la Terra i que donen lloc al camp magnètic terrestre. D'uns 2.100 Km de grossor. Nucli intern, format per una esfera de 1.100 Km de radi amb ferro i níquel a 5.000ºC però a molt alta pressió, i per això, en estat sòlid.

Com es coneixen les capes que tenen la Terra si tan sols s'ha perforat la superfície de l'escorça, fins als 14.000 metres?

Durant el bombardeig de meteorits, aquestes pedres de l'espai exterior portaven a més d'aigua, aminoàcids (les unitats o molècules senzilles que formen les proteïnes): panspèrmia.

Aquestes molècules orgàniques, en especial proteïnes i àcids nucleics, es podien haver formar en alguns llocs de la Terra, en un caldo primitiu, en la anomenada 'sopa primitiva'?

Al voltant dels anys cinquanta es pensava que durant la Terra de l'Hadeà, dins de la seua atmosfera primitiva amb des cargues elèctriques i els elements necessaris: carbó, hidrogen i nitrogen, es podria haver format molècules precursores de la vida com ara les proteïnes i els àcids nucleics.

Amb l'experiment de Miller i Urey se va donar credibilitat a la 'sopa primitiva'. En determinades condicions de laboratori amb calor i electricitat: aigua, metà i amoníac (compostos a l'atmosfera que es coneixia a Júpiter) poden formar-se aminoàcids, i amb condicions més sofisticades, també senzills àcids nucleics. Aquesta idea va quedar descartada a raó de la impossibilitat teòrica de trobar en l'atmosfera de l'Hadeà estos compostos necessaris (en el seu lloc havia diòxid de carbó, vapor d'aigua, monòxid de carbó, hidrogen i àcid clorhídric). Avui dia s'han proposats experiments que donen solució i es continua pensant que la sopa primitiva pogué ser una realitat. (experiment científic)

Ja tenim una sopa primitiva de vida, amb els aminoàcids que formen les proteïnes, però també amb altres molècules orgàniques que des de la meitat del segle XX es pensava que es podia trobar l'essència de la vida, los nucleòtids, que són coneguts por constituir les unitats senzilles dels àcids nucleics, el àcid ribonucleic (ARN) i desoxiribonucleic (ADN). Aquests, formats per cadenes llargues de nucleòtids són capaces de contenir informació a més a més de poder-se replicar utilitzant-se ella mateixa com a motle.